Estimulaci¨® cerebral profunda per tractar l¡¯anor¨¨xia resistent

Dos el¨¨ctrodes situats en unes zones profundes del cervell i connectats a una bateria sota la pell podrien ajudar a tractar l¡¯anor¨¨xia nerviosa en pacients que no responen als tractaments convencionals. L¡¯Hospital del Mar de Barcelona est¨¤ assajant amb diversos malalts aquesta t¨¨cnica neuroquir¨²rgica que ja ha provat la seva efic¨¤cia en altres patologies com el Parkinson o la depressi¨®. Ara com ara, els investigadors han operat quatre pacients, i en tres d¡¯ells ja s¡¯han detectat resultats ¡°satisfactoris, per b¨¦ que variables¡±, asseguren els metges que participen en l¡¯estudi: han comen?at a guanyar pes i se n¡¯ha registrat una milloran?a psicol¨°gica. Falta tractar, no obstant aix¨°, quatre malalts m¨¦s per acabar l¡¯estudi i tancar les conclusions.

L¡¯estimulaci¨® cerebral profunda, com es coneix aquesta ter¨¤pia, ¨¦s una t¨¨cnica neuroquir¨²rgica que consisteix a enviar impulsos el¨¨ctrics des d¡¯una bateria col¡¤locada sota la pell a uns el¨¨ctrodes situats en unes determinades zones del cervell. Els el¨¨ctrodes alliberen els senyals el¨¨ctrics en aquestes ¨¤rees cerebrals per estimular l¡¯activitat nerviosa de la zona i regular la funci¨® cerebral afectada per aquesta patologia. En el cas de l¡¯anor¨¨xia nerviosa, els investigadors han col¡¤locat dos el¨¨ctrodes min¨²sculs (menys d¡¯un mil¡¤l¨ªmetre) en el c¨ªngol i el nucli accumbens, dues ¨¤rees del cervell que pertanyen al sistema l¨ªmbic, una zona clau, segons els investigadors, en la fisiopatologia d¡¯aquest trastorn alimentari. En aquestes ¨¤rees del cervell, a m¨¦s, ja s¡¯havia provat favorablement l¡¯estimulaci¨® cerebral profunda per a altres dol¨¨ncies.

Aquesta t¨¨cnica no estimula la gana ni les ganes de menjar. De fet, no tracta l¡¯anor¨¨xia en si mateixa, sin¨® les dol¨¨ncies i s¨ªmptomes associats, com l¡¯ansietat o l¡¯afectaci¨® a l¡¯estat d¡¯¨¤nim. Aquest trastorn alimentari, que afecta l¡¯1% dels joves, ¨¦s el problema de salut mental amb m¨¦s mortalitat i comorbiditat, com la depressi¨® o el trastorn obsessiu compulsiu. El que permeten els impulsos el¨¨ctrics que surten dels el¨¨ctrodes ¨¦s inhibir un circuit cerebral que funciona de manera anormal i que est¨¤ vinculat, precisament, a l¡¯estat d¡¯¨¤nim, l¡¯ansietat i el mecanisme de motivaci¨® i recompensa.

Per¨° l¡¯estimulaci¨® cerebral profunda no est¨¤ indicada per a tots els pacients, almenys ara per ara. Els investigadors han posat el focus en el 30% dels pacients de llarga traject¨°ria (m¨¦s de 10 anys malalts), que no responen als tractaments convencionals. L¡¯estudi de l¡¯Hospital del Mar nom¨¦s inclour¨¤ vuit pacients; la selecci¨® ¨¦s molt minuciosa, perqu¨¨ la intervenci¨® ¨¦s complexa ¡ªun sistema rob¨°tic de precisi¨® perfora el crani per col¡¤locar-hi els el¨¨ctrodes i despr¨¦s s¡¯integra la bateria sota la pell¡ª i els pacients han d¡¯estar en plenes facultats cognitives per decidir si participen o no.

L¡¯estimulaci¨® ¨¦s constant per¨° la t¨¨cnica ¨¦s reversible i ajustable, perqu¨¨ es pot apagar la pila de la bateria o regular la seva pot¨¨ncia des de l¡¯exterior (els especialistes controlen el dispositiu des de fora mitjan?ant un mecanisme Bluetooth). De fet, l¡¯estudi afegeix, a m¨¦s, un cegament doble, la qual cosa significa que els investigadors tamb¨¦ poden desemmascarar l¡¯efecte placebo. ¡°Els fem un seguiment d¡¯un any. L¡¯estimulaci¨® ¨¦s constant per¨°, durant una part d¡¯aquest any, apaguem la pila de la bateria sense que ho s¨¤piguen ni el pacient ni el psiquiatre, per veure com evoluciona¡±, apunta la doctora Gloria Villalba, la neurocirurgiana responsable del projecte.

¡°De moment s¡¯han tractat quatre pacients i no hi ha hagut complicacions. En tres d¡¯ells hi ha hagut una resposta variable per¨° el grau ¨¦s satisfactori: una de les pacients va guanyar 10 quilos en un any; una altra ha guanyat tres quilos en dos mesos i l¡¯¨²nic home de l¡¯estudi ha estabilitzat el seu pes. Per¨°, a m¨¦s, els tres han millorat en els problemes associats, com la depressi¨®, l¡¯ansietat i les obsessions: ha millorat la seva capacitat de socialitzaci¨®, tenen inquietuds, un ha trobat feina¡±, concreta Villaba. Un dels casos intervinguts, no obstant aix¨°, no ha presentat cap resposta els set mesos posteriors a l¡¯operaci¨®, tot i que els investigadors apunten que ¡°est¨¤ demostrat que poden trigar fins a un any a respondre¡±.

Queden quatre pacients per intervenir. Cada cas, assenyala Villaba, s¡¯estudia de forma minuciosa i individualitzada. No necess¨¤riament s¡¯estimulen de forma simult¨¤nia les dues ¨¤rees del cervell. Primer es valoren les caracter¨ªstiques de cada pacient, la seva comorbiditat i la simptomatologia associada a la seva anor¨¨xia nerviosa. El trastorn obsessiu compulsiu est¨¤ m¨¦s relacionat amb alteracions a l¡¯¨¤rea del nucli accumbens i la depressi¨®, amb el c¨ªngol.

A Canad¨¤, la Xina i Oxford tamb¨¦ estan estudiant aquesta t¨¨cnica per tractar l¡¯anor¨¨xia i estan provant l¡¯estimulaci¨® en altres ¨¤rees del cervell. Per¨°, malgrat les bones expectatives que genera aquesta ter¨¤pia, els investigadors demanen prud¨¨ncia. Si es constata la seva efic¨¤cia per tractar l¡¯anor¨¨xia, encara es trigar¨¤ uns anys a aplicar-se en la pr¨¤ctica cl¨ªnica.