Not¨ªcies sobre el catalanisme difunt

Si el catalanisme no fos una idea, sin¨® una persona, hauria de fer seves aquelles paraules famoses de Mark Twain: "Les informacions sobre la meva mort s¨®n una mica exagerades". Moltes s¨®n les veus, normalment interessades, que donen per morta la ideologia hegem¨°nica dins la societat pol¨ªtica catalana durant el darrer segle llarg.

Tot i l'exageraci¨®, motius no falten per pensar-ho, o almenys perqu¨¨ alguns ho desitgin, com s¨®n la pr¨¤ctica desaparici¨® del sentit pactista o transaccional fruit de la polaritzaci¨® pol¨ªtica entre independentisme i anti independentisme, i sobretot de la divisi¨® identit¨¤ria de la societat catalana en funci¨® de q¨¹estions aparentment sense prou rellev¨¤ncia fins fa quatre dies, com s¨®n la llengua familiar, l'origen geogr¨¤fic, els cognoms o el sentit de pertinen?a.

A banda i banda del conflicte, hi ha forces s¨°lidament instal¡¤lades que atribueixen al catalanisme una bona part dels mals que patim ara mateix. Des de l'independentisme se'l fa responsable de les indecisions, les ambig¨¹itats i les cessions reformistes a les quals s'atribueix la manca de reconeixement de Catalunya com a naci¨® i la incapacitat per assolir la te¨°rica plenitud de la rep¨²blica. Des d'un cert anti independentisme s¨°lidament identificat amb la naci¨® espanyola se li atribueix en canvi l'aprofitament de l'autogovern per la construcci¨® subrept¨ªcia d'una naci¨® sobirana que indefectiblement ha de madurar en forma d'Estat independent.

La destrucci¨® de la tercera via, a la qual havien dedicat molts esfor?os els dos extrems del conflicte tot al llarg dels sis anys de proc¨¦s, ha adquirit ara una especial urg¨¨ncia en el moment en que la via a la independ¨¨ncia ha quedat clausurada i es fa inviable el manteniment de l'estatus quo. ?s el moment doncs de redoblar els atacs al catalanisme, tan culpable de tra?ci¨® pels uns com de deslleialtat pels altres.

El catalanisme no est¨¤ mort i enterrat precisament perqu¨¨ l'¨²nica via ¨²til que queda, davant el frac¨¤s d'aquells dos trens destinats a la col¡¤lisi¨®, ¨¦s la del possibilisme, el di¨¤leg i el pacte, que permeti trobar un territori intermedi en el qual es pugui construir de nou un consens estatutari i constitucional capa? d'incloure a una ampla majoria de ciutadans, a Catalunya i naturalment al conjunt d'Espanya.

Els dos pols extrems del conflicte prou que se n'han adonat de la imprescindible apertura d'un nou espai central, per¨° uns i altres hi volen entrar sense renunciar a res del que han defensat fins ara. L'independentisme es vol aferrar al dret a decidir i al refer¨¨ndum pactat, despr¨¦s de digerir l'aband¨® de la unilateralitat i la desobedi¨¨ncia. L'anti independentisme m¨¦s enravenat es nega a gratificar la ruptura de la legalitat amb un proc¨¦s reformista que pugui donar satisfacci¨® com a m¨ªnim a una part del m¨®n independentista.

La idea que els ronda pel cap a uns i altres extrems ¨¦s la divisi¨® en dues comunitats a l'estil de l'Ulster, de forma que es pacti de poder a poder, ja sigui la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum, com exigeix l'independentisme, ja siguin les quotes comunit¨¤ries de poder a les institucions, a l'escola i als mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. Ambdues s¨®n idees separadores i separatistes, que atempten molt directament contra l'esperit del catalanisme, anul¡¤len la hist¨°ria de l'autogovern catal¨¤ i ataquen a una part de la ciutadania, probablement majorit¨¤ria, que veu perfectament compatibles les identitats catalana i espanyola i la conviv¨¨ncia entre les dues lleng¨¹es i cultures compartides. No est¨¤ de m¨¦s aclarir que tamb¨¦ atempten contra el mateix esperit de la Constituci¨® espanyola, que ¨¦s el fonament de l'autogovern.

L'independentisme pensa que, com a l'Ulster, la demografia i la incapacitat reformadora espanyola li aniran a favor, de forma que en q¨¹esti¨® d'una generaci¨® tindr¨¤ la majoria per imposar el refer¨¨ndum i la independ¨¨ncia. L'anti independentisme en canvi considera que sense l'hegemonia i el quasi monopoli institucional i medi¨¤tic actual podr¨¤ capgirar l'opini¨® catalana en molt poc temps.

Aquesta perversa idea nord-irlandesa, vista primer com una amena?a i ara esgrimida per alguns com l'alternativa, tamb¨¦ t¨¦ inconfessables motius de compet¨¨ncia electoral en la mesura que es correspon amb la persist¨¨ncia de la subhasta identit¨¤ria en la qual estan embrancats els dos pols enfrontats. Tal com han explicat molt b¨¦ els polit¨°legs AstridBarrio i Joan Rodr¨ªguez Teruel (Agenda P¨²blica) la subhasta identit¨¤ria impedeix l'aproximaci¨® reformista i moderada i condueix directament a l'enfrontament civil. Prou que Esquerra voldria assemblar-se al PNV i abandonar la subhasta, com tamb¨¦ ho voldria fer potser el PP o incl¨²s Ciutadans, per¨° tots plegats se senten impel¡¤lits a seguir les pulsions m¨¦s baixes de cara a disputar els vots als seus competidors i mantenir l'aposta polaritzadora fins al final.

La vida d'aquest catalanisme blasmat ara a banda i banda ha sigut gloriosa i fruct¨ªfera. Gaireb¨¦ tot el que t¨¦ Catalunya avui, i t¨¦ molt com pa¨ªs amb una inconfusible identitat nacional, pertany al seu llegat. La llengua, la cultura, el prestigi assolit, la mateixa ciutat de Barcelona amb la seva projecci¨® i la seva marca internacional, la contribuci¨® a la prosperitat i a la democr¨¤cia espanyoles i a la construcci¨® europea, tot aix¨° forma part del patrimoni del catalanisme.

El cam¨ª que estan emprenent aquests separadors renovats ¨¦s perill¨®s i irresponsable. L'aparici¨® de dues comunitats nacionals compactes a Catalunya, sense res en mig, s¨ª que seria la mort definitiva del catalanisme, per¨° tamb¨¦ de la conviv¨¨ncia i probablement de la democr¨¤cia. I tamb¨¦ de la catalanitat, que ¨¦s com dir de Catalunya.