Barcelona multar¨¤ els propietaris que assetgin els llogaters

Ha hagut de passar m¨¦s d'una d¨¨cada, des que va entrar en vigor la Llei del Dret a l'Habitatge, perqu¨¨ les entitats i l'Ajuntament de Barcelona s'hagin adonat que un dels articles permet demandar per la via administrativa i multar els casos de mobbing o assetjament immobiliari: el setge que alguns propietaris practiquen als llogaters amb l'objectiu de fer-los fora de casa. Una pr¨¤ctica ara freq¨¹ent a Barcelona, sobretot en edificis comprats per inversors que volen buidar-los de ve?ns per rehabilitar els pisos i llogar-los o vendre'ls per un preu m¨¦s elevat. S¨®n casos que si es denuncien per la via penal s¨®n molt lents i dif¨ªcils de provar.

La nova via, que pot acabar amb multes d'entre 90.000 i 900.000 euros, s'ha dif¨®s amb un anunci gaireb¨¦ simultani. Primer, a les onze del mat¨ª, de les entitats que lluiten pel dret a l'habitatge (la PAH, el Sindicat de Llogaters o l'Observatori DESC). I a la una, de l'Ajuntament de Barcelona. "Ja n'hi ha prou de casos d'assetjament immobiliari a Barcelona que practiquen tot tipus de propietaris, fons voltors, inversors o propietaris particulars i que afecten sobretot persones grans amb rendes antigues", ha manifestat una de les portaveus del Sindicat de Llogaters, Marta Ill.

Des de l'Observatori DESC, Guillem Domingo ha recordat que les administracions tamb¨¦ van trigar a aplicar una altra de les possibilitats de la Llei del Dret a l'Habitatge, com s¨®n les multes a grans tenidors per tenir habitatges buits. Ara s¨®n l'article 45 i la disposici¨® 123.2.A els que descriuen l'assetjament (i apunten a l'obligaci¨® de les administracions d'esbrinar qu¨¨ passa i actuar) i el r¨¨gim sancionador (amb multes d'entre 90.000 i 900.000 euros si es tracta d'una infracci¨® molt greu). "L'Administraci¨® no pot decidir si actua o sanciona, hi est¨¤ obligada", ha celebrat Domingo. "Nosaltres ens hem posat unes ulleres noves i hem vist una cosa que fins ara no hav¨ªem vist, ara esperem que se les posi l'Administraci¨®", ha dit.

Per part de la PAH, Luc¨ªa Delgado ha llan?at tres missatges: "Als ve?ns assetjats, perqu¨¨ facin visibles els casos i denunci?n; a l'Ajuntament, perqu¨¨ posi recursos i el seu comprom¨ªs; i als fons voltors, que ja n'hi ha prou d'impunitat".

El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha explicat que el Consistori ha detectat pr¨¤ctiques d'assetjament immobiliari a deu dels 70 edificis que t¨¦ comptabilitzats perqu¨¨ han estat comprats per inversors, "sobretot fons internacionals i socimis". L'Ajuntament ha obert dilig¨¨ncies en quatre casos i en un, el proc¨¦s sancionador. Des de l'?rea de Drets de Ciutadania, el regidor i advocat Jaume Asens ha llan?at una advert¨¨ncia: "Comencem una ofensiva administrativa contra les pr¨¤ctiques mafioses de fons que pretenen alterar la conviv¨¨ncia de la ciutat". I ha afegit: "Volem enviar un missatge clar als fons que assetgen la nostra ciutat que no permetrem les seves pr¨¤ctiques".

Asens ha explicat, a m¨¦s, que en el cas de les demandes sota el paraigua de la Llei del Dret a l'Habitatge, "la c¨¤rrega de la prova s'inverteix i ¨¦s el propietari qui ha de demostrar que no existeix". Per exemple, si no hagu¨¦s fet obres de manteniment, hauria de demostrar que les ha fet. El regidor tamb¨¦ ha apuntat que el Consistori no renuncia a la via penal, per¨° ha explicat que "t¨¦ els seus l¨ªmits i ¨¦s l'¨²ltim recurs, perqu¨¨ les exig¨¨ncies probat¨°ries s¨®n molt m¨¦s altes". Asens ha reconegut tamb¨¦ que van tard en l'aplicaci¨® d'aquesta f¨®rmula legal, i ha explicat que l'Ajuntament volia tenir l'aval dels serveis jur¨ªdics i ha animat les v¨ªctimes d'assetjament a denunciar.