L¡¯ess¨¨ncia de la Costa Brava

El passat dia 5, TV3 va emetre un documental sobre Cap Roig, l¡¯obra d¡¯arquitectura i paisatge m¨¦s original de la Costa Brava, constru?da al llarg dels anys pel matrimoni format per Nicholas Woedwosky, coronel rus exiliat, i Dorothy Webster, antiqu¨¤ria anglesa. Una obra refinada on les construccions semblen un auxiliar dels jardins i no a l¡¯inrev¨¦s, i que s¡¯escapa de qualsevol judici arquitect¨°nic can¨°nic. L¡¯extensi¨® que ocupa la finca est¨¤ esquitxada de diferents construccions, ¨°bviament l¡¯anomenat Castell, ¡°construcci¨® medieval¡± finalitzada el 1974 i que durant anys va romandre inacabada. No aix¨ª els jardins, que poc despr¨¦s d¡¯instal¡¤lar-se, el 1927, ja deixaven veure les seves virtuts; Josep Pla parla a la Guia de la Costa Brava de la seva ¡°agud¨ªssima comprensi¨® de la geometria rom¨¤ntica¡±. Les altres construccions s¨®n diverses, entre elles les tombes dels propietaris a la punta m¨¦s endinsada al mar.

Les dues peces m¨¦s interessants s¨®n la porta del conjunt i el petit poble espanyol on vivien els treballadors de la finca. Cada una d¡¯aquestes dues obres ¨¦s una declaraci¨® de principis ara inacceptables per la ra¨® arquitect¨°nica dominant. Les dues tenen en la seva abismal difer¨¨ncia una complicitat especial. La porta, que es travessa amb pressa per l¡¯espectacle que s¡¯endevina al fons de l¡¯escena (amb el castell i el mar), era la casa dels Woedwosky, que passaven aix¨ª desapercebuts.

La casa a la porta, mena de fantasia de la vella Aldgate de Londres, tenia dues habitacions, una a cada torre per a cadascun, amb un interior alambinat conseq¨¹¨¨ncia d¡¯instal¡¤lar-se en una construcci¨® poc apropiada per residir-hi. L¡¯altra pe?a ¨¦s el petit poble semblant a un cortijo, tancat amb construccions encadenades i de vocaci¨® distinta, al qual s¡¯accedeix tamb¨¦ per un edifici-porta molt m¨¦s senzill. Per dins tenia construccions d¡¯aire oriental, especialment uns colomars en un dels racons, avui suprimits per intervencions poc delicades amb el lloc i modernes en el pitjor sentit de la paraula, i que afligeixen greument el delicad¨ªssim conjunt.

Cap Roig ¨¦s dels llocs on el que es coneix com a Costa Brava sembla n¨¦ixer. Va comen?ar a fer-se tan sols 20 anys despr¨¦s que Ferran Agull¨® invent¨¦s el nom Costa Brava, aix¨ª ¨¦s que el lloc, dominant, don¨¤ el paisatge d¡¯aquesta costa refinadament domesticada. De perspectives per rec¨®rrer i llocs en miniatura n¡¯hi ha molts. Un d¡¯aquests era el petit refugi amagat, on entrava una chaise longue i una delicada llar de foc amb una placa de fosa a l¡¯interior amb el baix relleu d¡¯una escena de ca?a. Una cova sofisticada en la seva simplicitat, tancada per dues portes sense vidrieres, com els llocs on es guarden les barques, per pintar enlairat mirant roques i mar.

Hi ha qui creu que els paisatges van n¨¦ixer amb la terra; crec, m¨¦s aviat, que s¨®n una invenci¨® de l¡¯home, que treballa i dona forma a llocs per fer-ne paisatges. A Cap Roig tot respira aquesta inspiraci¨®: la costa batejada amb nom salvatge, la muntanya del cap, modelada fins a ser un jard¨ª especial que cont¨¦ altres jardins i construccions fetes exactament de la mateixa manera que els jardins, ¨¦s a dir, amb temps, modificacions i afegits. Aquest lloc va encarnar la idea de la Costa Brava. L¡¯obra dels Woedwosky comparteix amb la de Gerald Brenan, Paul Bowles o Patrick Leigh Fermor, el fet de mostrar la voluntat d¡¯uns personatges m¨¦s interessats a trobar un parad¨ªs que una p¨¤tria, ja sigui a les Alpujarras, a T¨¤nger o a Kardamyli, amb la intu?ci¨® que aquest parad¨ªs no pot ser col¡¤lectiu. Per a aquest rus exiliat i la seva dona, el parad¨ªs va ser Cap Roig.

Avui aquest lloc est¨¤ maltractat de la pitjor manera possible, ¨¦s a dir, per persones que no saben qu¨¨ significa delicadesa ni refinament, que el volen convertir en un lloc bonic, maltractat per escultures de ferralla banc¨¤ria i pel brutal escenari del festival musical. El documental podria haver estat una magn¨ªfica proposta i ha acabat convertit, de la m¨¤ de Mediapro i l¡¯Obra Social La Caixa, en un treball vulgar, on interessen les an¨¨cdotes m¨¦s banals pr¨°pies de la cua de la carnisseria. El refinat matrimoni anglo-rus va ser batejat per la locutora del documental publicitari com ¡°el Nicolau¡± i ¡°la Dorothy¡±, amb aquesta familiaritat casolana que caracteritza el nostre pa¨ªs en les ocasions solemnes. Els recomanaria que hi anessin, per¨° amb el Festival del Cap Roig en marxa no tinc valor.