Qui era S¨°crates?

De la mateixa manera que els homeristes (humoristes o no) encara breguen per saber com va n¨¦ixer la poesia hom¨¨rica, qui la va fer, qui la va divulgar i quanta gent hi va intervenir, i si la Il¨ªada ¨¦s del mateix autor que l¡¯Odissea o ¨¦s un altre, aix¨ª mateix els hel¡¤lenistes discuteixen amb bra¨® qui va ser S¨°crates, qu¨¨ va ensenyar exactament, quina vida va dur a terme, i moltes m¨¦s coses, totes enigmes l¨°gics en qualsevol persona que vagi n¨¦ixer cap a l¡¯any 469 i traspassar cap a l¡¯any 400. (Cap lector meu no m¡¯obliga a precisar si va ser abans o despr¨¦s de l¡¯era cristiana!)

Com passa amb tots els homes notables de l¡¯Antigor, posse?m diverses fonts per fer-nos una vaga idea de qui va ser i qu¨¨ va fer S¨°crates: en parla Arist¨°fanes a Els n¨²vols ¡ªtot i que se¡¯n riu, no eren precisament enemics, ans tot el contrari¡ª; Plat¨® ¨¦s el que m¨¦s coses ens en diu ¡ªuns quants di¨¤legs serien reproducci¨® del pensament socr¨¤tic; d¡¯altres ja serien de collita pr¨°pia¡ª; Xenofont s¡¯equivoca tot sovint, per¨° ¨¦s qui fa un retrat personal, i de la mort de S¨°crates, m¨¦s complet i impressionant; i Arist¨°til, que no el va con¨¨ixer directament, en parla a diverses obres, entre elles la Metaf¨ªsica, m¨¦s aviat per puntualitzar un pensament que encara li semblava, al d¡¯Estagira, gaireb¨¦ prefilos¨°fic, si es pot dir aix¨ª: al cap i a la fi, els naturalistes presocr¨¤tics, Tales, Her¨¤clit o Parm¨¨nides, van ser els primers que van fer-se la pregunta per l¡¯¨¦sser, a m¨¦s de preguntar-se pel cosmos.

Resulta, doncs, que la benem¨¨rita Fundaci¨® Bernat Metge ens acaba d¡¯oferir el segon volum de les Vides i doctrines dels fil¨°sofs m¨¦s il¡¤lustres, de Di¨°genes Laerci, en edici¨® admirable, com tot el que ha fet i el que far¨¤ si la roda li ¨¦s favorable, l¡¯hel¡¤lenista Sergi Grau (Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2018). Aquesta segona entrega porta les vides, habitualment ordenades cronol¨°gicament, d¡¯Anaximandre fins a Plat¨® (Llibres II i III de les Vides). ?s segurament el volum m¨¦s important de tots, at¨¨s que s¡¯hi beslluma l¡¯evoluci¨® del pensament filos¨°fic entre els naturalistes i Plat¨® (passant per S¨°crates), ¨¦s a dir, all¨° que falsament s¡¯havia considerat ¡°el pas del mite al logos¡±, equivocada expressi¨® encunyada per Wilhelm Nestle: ¨¦s com si consider¨¦ssim Newton un mit¨°graf pel sol fet que va parlar de la terra i les estrelles.

Di¨°genes Laerci presenta S¨°crates seguint el seu model per a quasi totes les Vides, ¨¦s a dir, qu¨¨ sabem de la seva vida, quin ¨¦s el seu pensament, quina innovaci¨® va significar en el camp de la filosofia grega, i una s¨¨rie d¡¯epigrames, quan n¡¯hi ha, per acabar. Per Di¨°genes coneixem un S¨°crates diferent del de Xenofont i fins i tot de Plat¨®, molt anecd¨°tic, en el benent¨¨s que les an¨¨cdotes s¨®n el suc i el bruc de tota personalitat: ahir i avui. Per ell sabem que la seva dona, Xantipa, era intractable ¡ªva ser la fundadora del moviment Me Too a Atenes¡ª; que parlava tan b¨¦ com els sofistes, per¨° va inaugurar una altra manera de preguntar-se per les coses, i no cobrava mai diners per les seves lli?ons; que molta gent es reia de la seva lletjor i de com portava la t¨²nica apeda?ada; que potser nom¨¦s va viatjar en missions de guerra; que tenia molta paci¨¨ncia ¡ªaix¨ª ho diu igualment el Convit, de Plat¨®¡ª; que no es deixava v¨¨ncer per la sensualitat ¡ªtamb¨¦ per Plat¨® sabem que no el va guanyar la voluptuositat davant Alcib¨ªades, home de gran bellesa, cosa que va generar ¡ªque en som, d¡¯antics!¡ª la dita catalana: ¡°De quin pa en fas rossegons¡±¡ª; que li relliscaven els insults dels detractors i no es va ofendre gens per les pulles d¡¯Arist¨°fanes; que ¡°lloava l¡¯oci com el m¨¦s gran dels guanys¡± ¡ªaix¨ª van heretar-ho els intel¡¤lectuals de Roma i els cat¨°lics, no Luter, m¨¦s tard¡ª, i que va ser condemnat a mort per la den¨²ncia d¡¯una colla, amb arguments diversos: ?nitos, per trobar S¨°crates de poca import¨¤ncia l¡¯activitat dels artesans; Lic¨®, en nom dels r¨¨tors, potser perqu¨¨ els espatllava el negoci; Melet, en nom dels poetes, perqu¨¨, com despr¨¦s llegim a Plat¨®, considerava la poesia molt inferior a la filosofia; d¡¯altres, els m¨¦s fatus, li van recriminar que rond¨¦s la jovenalla, cosa que al capdavall feia una bona part dels ciutadans acabalats d¡¯Atenes.

Aquestes darreres p¨¤gines de la Vida de S¨°crates, dins les Vides de Di¨°genes Laerci, s¨®n segurament el millor d¡¯aquest cap¨ªtol: el bi¨°graf lamenta la mort del savi honorable i aporta un epigrama d¡¯Eur¨ªpides: ¡°L¡¯heu mort, l¡¯heu mort, el savi¨¤s, / el rossinyol de les Muses, que no feia cap mal¡±. O aquests versos del mateix Di¨°genes: ¡°Beu ara del casal de Zeus estant, S¨°crates! Car a tu ben del cert / el d¨¦u t¡¯ha dit savi, i la saviesa ¨¦s divinal. / Dels atenesos, s¨ª, n¡¯has rebut nom¨¦s cicuta: / per¨° s¨®n ells que se l¡¯han beguda tota per boca teva¡±.

Plat¨®, la vida del qual tanca aquest volum, va ser el m¨¦s efica? dels divulgadors i multiplicadors de l¡¯obra de S¨°crates. I ¨¦s un fet que la famosa dita socr¨¤tica ¡°Nom¨¦s s¨¦ que no s¨¦ res¡± va consistir, des del segle V, en l¡¯insuperable punt de parten?a per comen?ar i recomen?ar l¡¯activitat nobil¨ªssima de la filosofia: avui, com llavors, consisteix a pensar des de l¡¯¨°ptica de l¡¯atopos, ¨¦s a dir, l¡¯¨¦sser singular que no participa de les tronades opinions de la plebs i del com¨².