L¡¯¨²ltim Paral¡¤lel de purpurina

Dime, Carmen, me preguntan, ?d¨®nde tienes el poder? Nada tengo, yo les digo, que no tengan las dem¨¢s. Y es que no me encuentro nada¡­ Nada de particular¡±. Despr¨¦s de xiuxiuejar aquesta can?¨® sobre l¡¯escenari, Carmen Wernoff separava, m¨²rria, el deshabill¨¦ que se cenyia al cos, del coll als turmells. El seu somriure, assajat fins a la sacietat. La seva mirada, hipn¨°tica, es gravava a foc en l¡¯espectador mentre ella obria mec¨¤nicament, acariciant-la, la pe?a de vellut negre que cobria un cos convertit en pur desig. Mostrava, nom¨¦s uns segons, la pell ¡ªoculta per un biquini¡ª a un p¨²blic assedegat de llibertat. La mera insinuaci¨® feia cremar unes ments masculines saturades de repressi¨®.

La vida de les vedets no va ser mai f¨¤cil. ¡°Moltes s¡¯han quedat pel cam¨ª perqu¨¨ la nit... ¨¦s la nit¡±, afirma Sianna Gori

La Wernoff, que cantava all¨° al Paral¡¤lel dels anys seixanta, va fer 98 anys el 4 de juliol. Gaireb¨¦ un segle de vedet acompanyada d¡¯una motxilla figurada on carrega una vida castigada per gaireb¨¦ tot. L¡¯artista viu en una porteria del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, a pocs metres d¡¯on va beure de les fonts de l¡¯¨¨xit. A prop del Paral¡¤lel, l¡¯avinguda que es va convertir, des de finals del XIX i fins poc despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992, en una de les art¨¨ries del music-hall, la revista i el cabaret m¨¦s importants del m¨®n, nom¨¦s comparable al Broadway novaiorqu¨¨s i el Montmartre parisenc. Ara la Carmen col¡¤lecciona dies entre unes parets guarnides de records. En els mateixos envans on va viure amb la seva filla, Christa Leem, la stripper que, sense pretendre-ho, es va convertir en musa de Joan Brossa i de la burgesia progressista de finals dels setanta. Leem va enamorar amb una forma molt particular de despullar-se (no va prescindir mai del tanga), en una ¨¨poca que simplement la va oblidar.

Avui no queda ni rastre d¡¯aquell Paral¡¤lel canalla de ploma, lluent¨® i purpurina. El Molino, el local llavors m¨¦s emblem¨¤tic, ja no fa girar les aspes. Programen algun mon¨°leg i deixen passar els dies. No nom¨¦s va perdre el vermell de la fa?ana, sin¨® tamb¨¦ els neons que jerarquitzaven la import¨¤ncia dels seus artistes. Alguns diuen que nom¨¦s s¨®n pedres i que no t¨¦ res a veure amb el que va ser.

Encara a la fi dels setanta, el Paral¡¤lel era una explosi¨® d¡¯espectacles, amb artistes com Lita Claver, La Ma?a, Merche Mar, Amparo Moreno, Bibi (llavors) Andersen, Loles Le¨®n... una bufetada de llibertat que va inundar Barcelona i que va anar decaient a poc a poc fins a caure exhausta. El 14 de novembre de 1997 El Molino va celebrar la seva ¨²ltima funci¨®. No va reobrir fins 2010. Res no queda d¡¯aquell Barcelona de Noche, de la C¨²pula Venus o de l¡¯Arnau. Les reines de la nit van ser expulsades dels escenaris. Nom¨¦s les grans van aconseguir reconvertir-se, seguir en la roda i donar guerra. La resta van caure en l¡¯oblit.

Leem va morir el 2004, de c¨¤ncer. Qui aixecava alguna cosa m¨¦s que els ¨¤nims i s¡¯envoltava de la flor i la nata de la intel¡¤lectualitat a la Bodega Apol¡¤lo, El Molino o la C¨²pula Venus, feia d¨¨cades que sobrevivia en l¡¯anonimat. ¡°A l¡¯enterrament de Leem vam ser menys de deu persones. La seva mare i jo vam escampar les seves cendres a la platja de la Mar Bella¡±, recorda l¡¯activista cultural Joan Estrada.

Estrada va n¨¦ixer el 1951. Entre finals dels setanta i la d¨¨cada dels vuitanta va ser el director art¨ªstic de la C¨²pula Venus, Barcelona de Noche, El Molino i el Vict¨°ria. La seva obsessi¨® per Christa ¨¦s anterior. ¡°A El Molino, a la tarda hi havia sessi¨® de varietats i s¡¯omplia de iaios. El meu avi sempre seia a primera fila. El que ell no sabia ¨¦s que a la nit jo, que encara no havia fet els 18, em colava i m¡¯asseia, de vegades, a la mateixa butaca¡±, riu avui en recordar-ho. Estrada va memoritzar el nom de totes les artistes que apareixien als neons i es perdia amb l¡¯olor de perfum barat que emanava d¡¯aquells cossos insinuants. Una nit del gris tardofranquisme va apar¨¨ixer sobre l¡¯escenari Christa Leem. ¡°Quan la vaig veure, em va encisar. Es movia diferent. Era totalment andr¨°gina, el seu cos era diferent. Nom¨¦s feia el seu n¨²mero i no tornava a sortir a l¡¯escenari. Un dia, quan va acabar la seva actuaci¨®, vaig sortir del teatre i la vaig esperar a fora. Va pujar a una moto i la vaig seguir. Se¡¯n va anar directa a la discoteca que hi havia a Montju?c al costat del parc d¡¯atraccions, a treballar de gog¨®. Jo nom¨¦s la mirava¡±, se sincera.

Anys m¨¦s tard, l¡¯activista va deixar la feina fixa i responsable com a venedor de sabons per convertir-se en actor de l¡¯esbojarrada companyia Roba Estesa. Un dia de 1978, al Caf¨¨ de l¡¯?pera de la Rambla, Oca?a ¡ªl¡¯artista i activista homosexual¡ª li va dir que just a sobre del Teatre Principal, en un club de billars, hi havia un lloc excepcional per innovar amb teatre bohemi i descarat. All¨¤ va n¨¦ixer la C¨²pula Venus, espai de llibertat on van exercir el cabaret figures com ?ngel Pavlosky o Loles Le¨®n. ¡°Christa estava llavors a Tel Aviv. Havia abandonat el Paral¡¤lel i treballava als creuers. La vaig localitzar i li vaig proposar venir a la C¨²pula, i va acceptar¡±, recorda. La stripper va enamorar el que se¡¯n va dir la Gauche Divine burgesa i cultural barcelonina. ¡°Les cues per entrar eren enormes, all¨¤ hi havia personatges com l¡¯escriptor i periodista Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n o el fot¨°graf i publicista Leopoldo Pom¨¦s¡±, rememora Estrada.

L¡¯¨¨xit de Christa en aquest cabaret boig d¡¯unes golfes de la Rambla tamb¨¦ va representar la resurrecci¨® art¨ªstica de la seva mare, Carmen Wernoff. La progenitora de Leem havia nascut el 1920. Els seus pares treballaven al Teatre Circ Barcelon¨¨s, on van canviar el cognom Bernab¨¦ pel molt m¨¦s comercial, per estrangeritzant, de Wernoff. Carmen, des de jove, va rec¨®rrer els teatres de mig Espanya en una ¨¨poca en qu¨¨ quan els actors arribaven a un poble s¡¯obria un par¨¨ntesi en la postguerra, la mis¨¨ria i la fam.

¡°Un dia, un modista em va ensenyar uns biquinis. Me¡¯ls vaig emprovar i em va dir que havia de treure m¨¦s partit de les cames. M¡¯havia de lluir¡±, recorda coqueta. Alg¨² li va dir que tenia el potencial per fer ¡°el mateix¡± que la gran artista de mitjan segle XX: la Bella Dorita. ¡°Mai no vaig voler ser igual que ella per honestedat. A un senyor calb no li puc oferir una pinta per riure¡¯m d¡¯ell¡±, defensa amb la veu entretallada. Malgrat aix¨°, va representar importants n¨²meros pujats de to. ¡°El meu xicot t¨¦ un barco tan gran que no t¨¦ dic on ficar-lo. Nom¨¦s el pot ficar de popa¡±, recorda la Wernoff. Quan Christa es converteix en un fenomen cultural, Carmen t¨¦ m¨¦s de 60 anys. L¡¯edat no va ser impediment perqu¨¨ mare i filla se n¡¯anessin a rec¨®rrer les Espanyes.

¡°La meva filla sempre em deia que jo, en dos minuts, em ficava el p¨²blic a la butxaca i l¡¯hi entregava just com el volia tenir¡±, recorda amb els ulls plorosos Carmen. La Wernoff no feia res d¡¯especial. Ella presumeix: ¡°Els marietes em deien que la meva manera de caminar era espectacular. D¡¯altres asseguraven que amb veure apagar una cigarreta ja els omplia¡±. Que Christa es volgu¨¦s dedicar a l¡¯espectacle va ser tota una sorpresa per a Carmen. En canvi, que la gent s¡¯oblid¨¦s de Leem despr¨¦s d¡¯assaborir l¡¯¨¨xit, ja fa anys que no la sorpr¨¨n: ¡°No hi ha ning¨² que s¡¯assembli a Christa. Ella, sense parlar, era capa? d¡¯explicar hist¨°ries. Han passat gaireb¨¦ 40 anys del seu ¨¨xit. Poca gent queda que l¡¯hagi vist actuar¡±.

La Wernoff va pujar a un escenari per ¨²ltima vegada amb 71 anys. Christa es va esfumar a mitjans dels vuitanta, sense deixar rastre. Va morir el 2004, tenia 51 anys. Carmen ha sobreviscut als seus pares, als seus fills i als seus germans. Dorm en una porteria de Nou de la Rambla i cada mat¨ª la porten a un centre de dia del Raval, on la cuidaran fins a l¡¯¨²ltim instant.

La vida de les vedets no va ser mai f¨¤cil. ¡°Moltes de les meves companyes s¡¯han quedat pel cam¨ª perqu¨¨ la nit... ¨¦s la nit¡±. L¡¯autora d¡¯aquesta reflexi¨® ¨¦s Sianna Gori. Sianna ¡ªen realitat es diu Carmela¡ª va n¨¦ixer a Malabo quan Guinea Equatorial era una col¨°nia espanyola. La seva llisa pell negra va ser ¡°imprescindible¡± perqu¨¨ acab¨¦s triomfant a l¡¯escenari. Els plans per a Gori eren uns altres. Carmela ¨¦s neboda d¡¯Enrique Gori, qui va ser president de la Diputaci¨® Provincial de Fernando Poo durant l¡¯¨²ltima etapa del franquisme. ?rfena, el seu oncle la va enviar a Espanya a estudiar secretariat. Quan Francisco Mac¨ªas va arribar al poder a Guinea, el 1968, va eliminar les beques amb Espanya i Carmela es va quedar a la pen¨ªnsula sense suport econ¨°mic. A Madrid va passar necessitats i una noia li va dir que podia treballar de gog¨® en una discoteca. S¡¯hi va resistir, per¨° ¡°volia unes botes altes¡±. Per un parell de sabates va caure de ple en el ¡°m¨®n dels artistes¡± i va debutar com gog¨®. Es va comprar unes botes i va comen?ar a treballar en pel¡¤l¨ªcules del destape, amb actors com Pajares i Esteso.

¡°Quan van comen?ar a ensenyar figues, em vaig retirar. Aix¨° enfons¨¤ el cabaret¡±, creu l¡¯exvedet Conchita Loren

¡°La meva norma era que no ho ensenyaria tot¡±, es defensa mentre s¡¯assenyala l¡¯entrecuix. Va con¨¨ixer l¡¯actriu Mabel Esc¨® i va rec¨®rrer tot Espanya com a vedet. ¡°A Barcelona buscaven una actriu negra per a una obra que es deia ?frica, el amor ardiente de los negros al teatre Vict¨°ria. Vaig fer el c¨¤sting i em van agafar¡±, recorda Sianna. La guineana estava actuant quan un modista d¡¯El Molino la va veure i li va oferir anar a parlar amb la senyora Vicenta, la m¨ªtica propiet¨¤ria del cabaret barcelon¨ª. ¡°Do?a Vicenta havia imposat la norma que sempre hi hagu¨¦s una vedet negra. Es van fixar en mi. Vaig anar una tarda a veure l¡¯espectacle i no em va agradar gens¡±, recorda Sianna. L¡¯endem¨¤ va viatjar a Madrid a fer un anunci. Per la nit, a la coneguda discoteca Bocaccio de la capital de l¡¯Estat, es va trobar amb Sara Montiel i el seu marit Pepe Tous. ¡°Els vaig dir que m¡¯havien ofert feina a El Molino, per¨° que no m¡¯agradava. Tous i Sara em van explicar la import¨¤ncia d¡¯aquest teatre i em van animar que parl¨¦s una altra vegada amb la senyora Vicenta¡±, recorda.

La guineana va treballar cinc anys a El Molino. Va descobrir un m¨®n de tensions entre artistes i molta pressi¨®. ¡°Les ¨²niques vedets que estaven autoritzades per parlar amb el p¨²blic eren Merche Mar i la primera figura: La Ma?a. A dins el p¨²blic i les artistes regalim¨¤vem de suor. A m¨¦s, l¡¯ambient estava envoltat pel fum del tabac. Era fant¨¤stic¡±, recorda. Quan acabava la funci¨®, les artistes de tot el Paral¡¤lel es trobaven de festa. ¡°Nosaltres ¨¦rem les molineres, era una jerarquia diferent¡±, afirma Gori, que recorda els finals explosius on aquell petit escenari s¡¯omplia de plomes i color.

Espanya acabava d¡¯abandonar la dictadura, i al Paral¡¤lel el cineasta Ignasi Iquino prova sort per en¨¨sima vegada i comen?a a rodar pel¡¤l¨ªcules er¨°tiques que van ser catalogades de S¨¨rie S. Moltes de les artistes actuaven a la nit i al mat¨ª matinaven per posar-se a les ordres d¡¯Iquino. ¡°Era un senyor a qui portaven en cadira de rodes. Parlava en catal¨¤ i et deia el que havies de fer davant la c¨¤mera. Sense gui¨®. Em vaig cansar de tant ensenyar carn¡±, denuncia Gori.

Una altra de les vedets que va actuar davant la c¨¤mera d¡¯Iquino va ser Cristine Berna. Cristine va n¨¦ixer el 1956, amb un g¨¨nere diferent del que t¨¦ reconegut, al barri del Poble-sec, molt a prop d¡¯on tenia els estudis el cineasta. Des de molt jove va saber que la seva vida era l¡¯espectacle. ¡°Amb 16 anys em vaig examinar per obtenir el carnet d¡¯artista. En el jurat hi havia el gran Escamillo del Molino¡±, recorda Cristine l¡¯artista c¨°mic i transformista Josep Pons Ortiz. Reconeix que el seu debut a la sala Bohemia va ser un frac¨¤s. ¡°Era on an¨¤vem les que comen?¨¤vem i les artistes m¨¦s grans¡±, diu. Cantava ¡°Oh, balanc¨¦, balanc¨¦...¡±. Va insistir i va acabar a la Bodega Apolo. ¡°Quan venia el censor tocaven una campaneta per avisar que aquell dia no pod¨ªem ensenyar els pits¡±, riu. D¡¯all¨¤ va anar al Whisky Twist. El mateix dia que va morir Franco, va agafar un tren i se¡¯n va anar a M¨¤laga. Dos anys despr¨¦s va tornar a Barcelona feta una estrella. ¡°Vaig anar al Barcelona de Noche i em vaig menjar el m¨®n¡±, recorda. Sortia nua en revistes i feia cinema amb aquell Iquino que tant admirava. ¡°M¡¯encantava veure¡¯m a la gran pantalla¡±, reconeix. ¡°Vaig arribar a ser la preferida d¡¯Iquino; de vegades, em cridava fins i tot per fer primers plans de pits¡±, s¡¯enorgulleix. Despr¨¦s de diversos anys al Barcelona de Noche, Cristine va volar en solitari amb un espectacle que havia de subvencionar una arist¨°crata. No va funcionar, per¨° la vedet no es va desanimar i va seguir al Vict¨°ria. A El Molino va estar-hi molt poc temps, i es va autoacomiadar perqu¨¨ un dia no li van permetre trucar a casa per dir que arribaria tard. Despr¨¦s va passar d¨¨cades treballant en sales com el New York, Mr D¨°lar, Starlets... ¡°Va arribar un moment en qu¨¨ treballar era una tortura. Van convertir les sales en locals de contactes. En algunes fins i tot hi havia llits¡±, denuncia. Cristine va arribar a formar part del repertori de la pel¡¤l¨ªcula de Ventura Pons El vicari d¡¯Olot.

Estrada, despr¨¦s de dirigir art¨ªsticament la C¨²pula Venus, va desembocar al Barcelona de Noche un parell d¡¯anys i despr¨¦s a l¡¯Arnau, amb la missi¨® de convertir-lo en un nou Molino. No va tenir temps: Ricardo Ard¨¨vol i Emilio Caball¨¦ feia uns anys que havien comprat El Molino i li van encarregar la direcci¨® art¨ªstica. ¡°?s l¡¯¨²nic lloc on he rebut amenaces de mort i an¨°nims¡±, somriu ara en recordar-ho.

Roc¨ªo Calvo t¨¦ 80 anys. En fa 44 que es retir¨¤, despr¨¦s de passar-ne ¡°molts¡± a El Molino perqu¨¨ ¡°guanyava molts m¨¦s diners que fregant terres¡±. Quan actuava ho feia amb el sobrenom de Conchita Loren. ¡°Molts recorden el meu n¨²mero on sortia plena de globus i els deia a les senyores del p¨²blic: ¡®Senyora, i el seu marit com la punxa?¡¯¡±, riu. Per Loren el declivi del Paral¡¤lel el va marcar una nova manera d¡¯actuar: ¡°Quan van comen?ar a ensenyar figues, em vaig retirar. Aix¨° va ser el que va enfonsar el teatre. El cos de la dona estava tapat per destapar la imaginaci¨® de l¡¯home¡±. Estrada coincideix amb el diagn¨°stic: ¡°Tot s¡¯enfonsa quan apareixen les Mama Chicho a la televisi¨®. El Molino funcionaria ara actualitzant continguts, per¨° mantenint l¡¯erotisme. Una mica de mugr¨® dona infinitament m¨¦s morbo que tota la teta fora¡±.

Per Gori, la fi d¡¯El Molino va anar aparellada a la sortida de la senyora Vicenta: ¡°Les artistes comen?aven a ser grans. Ja no hi havia relleu¡±. Fer les Espanyes en gales era cada cop m¨¦s depriment. ¡°Cada vegada m¨¦s mal pagades, els micr¨°fons no sonaven com havien de sonar, els llums eren p¨¨ssims i el p¨²blic va comen?ar a perdre l¡¯educaci¨®. Estaves actuant i alg¨² cridava que ensenyessis els pits¡±.

Carmen Wernoff combina la cadira de rodes, un caminador i un bast¨®, per¨° no ha perdut aquella mirada amb qu¨¨ enamorava des dels escenaris. Despr¨¦s de caminar a batzegades set metres d¡¯un pati, entra al menjador d¡¯una resid¨¨ncia plena de gent gran. ¡°Ja ¨¦s aqu¨ª la Wernoff¡±, diu pronunciant lletra a lletra el seu cognom. L¡¯espectacle no ha fet m¨¦s que comen?ar.

La Ma?a: ¡°Leem va dur a El Molino l¡¯elit progre; jo, tots els matrimonis¡±

A. L. Congostrina

Lita Claver, La Ma?a (1945), ¨¦s de les poques artistes que coneix a la perfecci¨® aquell Paral¡¤lel de ploma, lluent¨® i purpurina que alimentava somnis, per¨° que s'ha anat diluint amb el temps. La Ma?a va aconseguir viure del seu art i fa d¨¨cades que va trencar amb l'anonimat a qu¨¨ han tornat moltes de les seves companyes. Claver va debutar amb 15 anys a la sala Oasis de Saragossa i despr¨¦s ho va fer al teatre Vict¨°ria de Barcelona. Va treballar 11 anys a El Molino. "La primera vegada que el vaig veure sense llum no em va agradar, per¨° amb els focus era m¨¤gic", recorda. Va comen?ar com una noia del cor, fent supl¨¨ncies. "Em vaig adonar que com a vedet no em mejaria res. Llavors es portaven les dones exuberants i jo sempre he estat primeta. Les vedets c¨°miques eren grassonetes, m¨¦s grans... Vaig ser pionera: sortia meravellosament b¨¦, per¨° feia acudits. Baixava a platea, parlava amb la gent, m'asseia als genolls d'algun senyor... sobrevivia".

La Ma?a recorda un Paral¡¤lel on podien coincidir alhora, en diferents teatres, Paco Mart¨ªnez Soria, Lina Morgan, Sara Montiel i Lita Claver. ¡°A El Molino hi havia la veritable democr¨¤cia. A les llotges podies veure Dal¨ª, Federico Fellini, Rafael Alberti... i just a sota, a la platea, el senyor enllustrador, el que tenia una botigueta, el que havia estalviat durant dies per pagar una consumici¨®...¡±, enumera. ¡°Eren temps molt dif¨ªcils i era molt bonic veure somriure el p¨²blic¡±.

Recorda altres vedets com Mari Mistral, Yvette Rene, Gardenia Pulido... ¡°Per¨° les m¨¦s trencadores vam ser Christa Leem i jo. Leem va portar a El Molino l¡¯elit progre. Jo, tots els matrimonis¡±.