Els nens antics

Aix¨° de tenir fills i fer procrear alhora tot tipus de comentaris al voltant de la seva crian?a ¨¦s inevitable (b¨¦, nom¨¦s aix¨° segon). Voldria abstenir-me¡¯n, com voldria haver-me abstingut de penjar fotos personals dels meus cadells al Facebook, per exemple. O de perseguir-los amb l¡¯entrep¨¤ per tota la superf¨ªcie del planeta. O d¡¯eixugar-los alguna merdeta de la cara havent-me llepat pr¨¨viament el dit. Per¨° no puc. M¨¦s o menys com em passa amb qualsevol conglomerat cal¨°ric fet a base de Nutella i mala llet. Aix¨ª que avui m¡¯agradaria comentar un article que va passar-me la meva amiga Carol respecte de la brut¨ªcia i l¡¯esplendor dels nens d¡¯avui.

Us l¡¯explicar¨¦ i vosaltres, els que no teniu fills i no penseu tenir-ne o us importen dos raves aquests temes, feu veure que em llegiu, com quan feu veure que escolteu els pares narradors d¡¯aventures on les textures de les deposicions o la for?a de les secrecions sovint solen ser les protagonistes. Sou tan bona gent!

Veureu: hi ha tot un moviment que aposta per la lleu deshigienitzaci¨® de la criatura en pro d¡¯una Gran Salut Futura. Es diu que ¡°l¡¯exposici¨® durant la infantesa a g¨¨rmens podria preparar el sistema immunol¨°gic de cara a prevenir futures al¡¤l¨¨rgies¡±. Aix¨° ¨¦s el que responc jo quan alg¨² em diu que la meva filla va feta un Cristo: ¡°Senyora, brutejar ¨¦s sa!¡±.

En temps de la meva ¨¤via, un nad¨® com D¨¦u mana havia de ser, essencialment, gras i lluent. ¡ªOh! Que grassa i lluenta! ¡ªdeia la tieta dels anys cinquanta mentre pessigava les prominents galtonetes de l¡¯infant¨®. ¡ªGr¨¤cies ¡ªresponia, cofoia, la mare de la criatura dels anys cinquanta.

En canvi, un nen bonic i sa d¡¯aquesta nostra ¨¨poca ha de ser tot el contrari: mat i, si pot ser, esvelt. Aix¨° dels saxons, la col¨°nia i les clenxes ja no es porta. S¡¯ha de tenir un nen equilibrat, que no pugi ni baixi de la corba de creixement, que obeeixi a les talles del Zara (les de l¡¯HM no valen, que s¨®n per a torres sueques). I que estigui brut. Com m¨¦s brut, millor. Res d¡¯esterilitzar el nad¨® dins una bombolla de pulcritud. Aix¨° era abans. El nen ha de ser un Oliver Twist de cap a peus. Per¨° feli?, ¨¦s clar. Aix¨ª que porteu-lo al parc i deixeu que faci la croqueta al pipican. Que en faci uns tastets, de passada. Que llepi el tobogan mentre davalla. Quan plogui, unes quantes travesses de bassa no li anirien malament. Deixeu que noti com les fulles crepiten a la tardor. Que se les posi a les butxaques, a la boca, a les orelles. ?s natural i no li far¨¤ cap mal, tot el contrari! I, sobretot, mocs. Deixeu que brollin i flueixin, guardeu-vos els mocadors. Quan toca la llum d¡¯un dia clar als mocs dels vostres fills bruts i sans, una lluentor irisada us sintonitza amb les tend¨¨ncies. Llavors, nom¨¦s llavors, sereu uns bons pares.