Mobilitat intel¡¤ligent

En un debat recent a la Setmana de la Ci¨¨ncia, el professor Ram¨®n L¨®pez de M¨¢ntara, investigador del CSIC i expert en intel¡¤lig¨¨ncia artificial, va vaticinar que en 20 o 30 anys els carrers de les grans ciutats com Barcelona no s¡¯assemblaran gaire als actuals. El gran canvi el provocar¨¤ la revoluci¨® de la mobilitat. Hi conflueixen dos vectors molt poderosos: la necessitat de substituir els cotxes que es mouen amb combustibles f¨°ssils per raons ambientals i de salut, i els nous desenvolupaments de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

Sobre la substituci¨® del motor de combustible, no cal discutir gaire. No podem seguir enverinant el planeta, per¨°, sobretot, no podem permetre que cada any morin prematurament m¨¦s de 3.000 persones a Barcelona a causa de la contaminaci¨®, segons un estudi de CREAL. Si fossin morts per atropellament, per exemple, fa temps que hagu¨¦ssim aturat el tr¨¤nsit per posar-hi remei. Per¨° s¨®n morts que passen desapercebudes perqu¨¨ en el certificat de defunci¨® no figura com a causa de la mort la contaminaci¨®, sin¨® l¡¯ictus, l¡¯infart o la insufici¨¨ncia respirat¨°ria que l¡¯han provocada.

Quant al vector tecnol¨°gic, pot semblar que 20 anys s¨®n pocs, per¨° en realitat s¨®n molts tenint en compte l¡¯acceleraci¨® constant dels processos que estem vivim. El primer tel¨¨fon intel¡¤ligent va ser presentat per Steve Jobs el gener del 2007 i nom¨¦s cal aixecar la vista del m¨°bil en un vag¨® del metro de Barcelona per comprendre fins a quin punt, en nom¨¦s 10 anys, ha revolucionat la comunicaci¨® i el consum de cultura i d¡¯informaci¨®. No es coneix cap tecnologia que, havent aconseguit la maduresa, no s¡¯hagi implantat i aquest proc¨¦s ¨¦s cada vegada m¨¦s r¨¤pid. T¨¨cnicament, el cotxe el¨¨ctric, aut¨°nom i connectat ¨¦s ja una realitat. Google i Uber mantenen una aferrissada cursa pel vehicle sense conductor, la principal dificultat del qual no ¨¦s de naturalesa t¨¨cnica, sin¨® com s¡¯ha de garantir la seguretat.

La tecnologia ha aconseguit el nivell de maduresa necessari i en aquest moment est¨¤ m¨¦s avan?at el desenvolupament del cotxe intel¡¤ligent i aut¨°nom que la tecnologia urbana que ha de fer possible que es generalitzi. De la mateixa manera que est¨¤ m¨¦s avan?at el desenvolupament del cotxe el¨¨ctric que les infraestructura de rec¨¤rrega per fer-lo plenament funcional.

Les ciutats hauran de posar-se les piles r¨¤pidament per facilitar els desenvolupaments d¡¯una mobilitat m¨¦s neta i m¨¦s saludable. El dia que totes les motos que circulen per Barcelona siguin el¨¨ctriques, la ciutat ser¨¤ tota una altra. La mateixa ciutadania est¨¤ prenent decisions en aquesta direcci¨®. Ara assistim a l¡¯eclosi¨® dels artefactes el¨¨ctrics individuals. Els 200 quil¨°metres de carril bici que hi ha a Barcelona s¡¯han vist enva?ts de sobte per un torrentada de patinets. Mentre els autobusos circulin a una mitjana de 15 quil¨°metres per hora, els patinets i les bicis el¨¨ctriques seran una alternativa molt avantatjosa. Per¨° aquest tipus de mobilitat nom¨¦s ¨¦s apte per a persones d¡¯una determinada edat i condici¨® f¨ªsica. La resta haur¨¤ de confiar que les administracions siguin capaces d¡¯articular un sistema metropolit¨¤ de transport p¨²blic molt m¨¦s r¨¤pid i extens.

Per¨° el canvi m¨¦s important arribar¨¤ amb el comer? electr¨°nic. La compra per Internet s¡¯est¨¤ estenent molt r¨¤pidament. Aix¨° significa que la tend¨¨ncia ¨¦s ja imparable, la qual cosa ens porta a un canvi de paradigma. Ja no ¨¦s el comprador el que es despla?a al lloc on s¡¯emmagatzemen els objectes, sin¨® que s¨®n els objectes els que viatgen al lloc on es troba el comprador. ?s impensable que aquest sistema de repartiment a domicili es pugui generalitzar sense col¡¤lapsar la ciutat de furgonetes tan contaminants com les que ara s¡¯ocupen de la log¨ªstica de repartiment.

De fet, ¨¦s un contrasentit que existeixin grans centres d¡¯emmagatzematge, com els d¡¯Amazon, totalment automatitzats i despr¨¦s el transport s¡¯hagi de fer pel sistema tradicional, lent i col¡¤lapsat. Aqu¨ª ¨¦s on els nous sistemes poden tenir la seva oportunitat. Amazon inverteix una fortuna en el seu programa Primer Aire de repartiment a domicili amb drons i Google li segueix les passes amb l¡¯ambici¨®s Project Wing. No ¨¦s dif¨ªcil imaginar que els terrats dels edificis acullin en el futur plataformes de desc¨¤rrega per a drons i tampoc es cre?n circuits de vehicles aut¨°noms controlats des de grans centres operatius per al transport de persones. La possibilitat de circular amb el cotxe propi per la ciutat en rutes lliures i improvisades pot tenir els dies comptats. Les tecnologies s¨®n aqu¨ª. Maduren a gran velocitat. Ara nom¨¦s cal assegurar la forma m¨¦s intel¡¤ligent d¡¯utilitzar-les per garantir que estiguin al servei del b¨¦ com¨².