S¨ª, l¡¯emperador va nu

El que quedava de Converg¨¨ncia ha mort. Al congr¨¦s del PDeCAT han guanyat els lleials a Puigdemont, units per seguir proclamant un projecte i un full de ruta que s¡¯han demostrat fallits. Aquell partit de centredreta, nacionalista per¨° no independentista ha anat perdent durant els darrers anys la seva centralitat pol¨ªtica, la seva capacitat d¡¯impacte, per convertir-se, finalment, en el partit d¡¯un expresident fugit de la just¨ªcia espanyola, que no para d¡¯assetjar la pol¨ªtica catalana i la seva ciutadania.

?s possible pensar que el magistrat Llarena s¡¯ha equivocat en la seva imputaci¨® per rebel¡¤li¨® perqu¨¨, com molts defensem, no es va produir la viol¨¨ncia que exigeix el Codi Penal. Per¨°, tot i que l¡¯ecocambra puigdemontista pretengui obviar-ho, el Tribunal de Schleswig-Holstein atorgava l¡¯euroordre perqu¨¨ s¨ª que existeix una base f¨¤ctica suficient per considerar que Puigdemont pugui ser jutjat per malversaci¨® de fons p¨²blics, un delicte menor per a l¡¯independentisme, per¨° que suposa una conducta grav¨ªssima en un representant p¨²blic, i m¨¦s si ¨¦s el president d¡¯un govern.

Llarena ha decidit no acceptar el lliurament de Puigdemont nom¨¦s per malversaci¨®, segurament per respectar la igualtat de tracte respecte de la resta d¡¯imputats. Ara b¨¦, si la decisi¨® del Tribunal de Schleswig-Holstein genera un clam tan tancat respecte de la rebel¡¤li¨®, en qu¨¨ s¡¯agafar¨¤ ara Puigdemont per seguir justificant la seva fugida d¡¯Espanya si a Alemanya ja han dit dues vegades que no hi ha persecuci¨® pol¨ªtica? Aix¨° ¨¦s, a Alemanya Puigdemont no podria ser jutjat per rebel¡¤li¨® amb la base f¨¤ctica referida per Llarena per¨° d¡¯aqu¨ª no s¡¯extreu que Alemanya cregui que Puigdemont ¨¦s innocent ni que sigui un perseguit pol¨ªtic. M¨¦s aviat al contrari: a Espanya es compleixen les garanties exigibles a qualsevol estat democr¨¤tic membre de la Uni¨® Europea i, per tant, no hi ha motivaci¨® pol¨ªtica que justifiqui el seu discurs. No ¨¦s un exiliat, sin¨® un pr¨°fug.

La causa de Puigdemont t¨¦ cada vegada menys adeptes a Europa. Aquest cap de setmana, en la reuni¨® anual de la SIPE (Societas Iuris Publici Europaei) a Hamburg, he pogut constatar que els juristes europeus, fins i tot aquells que en algun moment van sentir simpaties per la causa independentista, reaccionen i observen amb sorpresa que all¨° que creien una revoluci¨® de poble, del poble, no ¨¦s res m¨¦s que l¡¯exercici de for?a dels representants pol¨ªtics de, a tot estirar, la meitat d¡¯aquest poble. Que, per tant, no existeix una voluntat un¨¤nime o quasi un¨¤nime de voler trencar amb Espanya, ni de creure que Espanya ¨¦s un estat autoritari. Tampoc de voler trencar unilateralment l¡¯ordenament constitucional, marc de l¡¯exercici dels drets democr¨¤tics. Els juristes sabem que la democr¨¤cia sense Estat de dret, sense regles de joc, no ¨¦s res m¨¦s que l¡¯exercici de la llei del m¨¦s fort.

Dilluns passat el president Torra feia una piulada, responent a unes declaracions del ministre Borrell, en qu¨¨ insistia que Catalunya ¡ªens sobir¨¤ inexistent¡ª ¨¦s titular del dret d¡¯autodeterminaci¨® perqu¨¨ aix¨ª ho manifesten ¡ªcito literalment¡ª ¡°Declaraci¨® de NNUU, tractats internacionals, Esc¨°cia i el Quebec, Decisi¨® del TIJ (Tribunal Internacional de Just¨ªcia), drets hist¨°rics de Catalunya, perqu¨¨ els ciutadans no som s¨²bdits, sin¨® ciutadans lliures que ens autodeterminem, i el nostre Parlament va declarar pol¨ªticament la independ¨¨ncia¡±. En una piulada l¡¯economia del llenguatge ¨¦s determinant. No obstant aix¨°, aquesta economia no justifica que cap de les refer¨¨ncies del missatge siguin certes: Catalunya no compleix amb els requisits del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol¨ªtics del 1966, ni amb cap de les Resolucions (interpretatives) aprovades posteriorment per l¡¯Assemblea de Nacions Unides; ¨¦s a dir, que un poble estigui sent reprimit per un Estat democr¨¤tic. En cas contrari, aquests textos internacionals exigeixen que la secessi¨® sigui pactada amb l¡¯Estat. Comparar la situaci¨® de Kosovo amb Catalunya nom¨¦s entra en el cap d¡¯alg¨² que diu que estem vivint una crisi humanit¨¤ria. Ni a Esc¨°cia ni al Quebec es va exercir el dret d¡¯autodeterminaci¨®, sin¨® que es va arribar a un acord entre dos ens de poder per donar resposta a una reclamaci¨® pol¨ªtica sostinguda en el temps.

Aquestes mentides s¨®n les que alimenten la creaci¨® d¡¯un moviment suposadament horitzontal, la Crida Nacional, i permetre que Puigdemont i els seus lleials s¡¯hagin apropiat, tamb¨¦, de l¡¯antiga Converg¨¨ncia. Ara b¨¦, les mentides, les mitges veritats i els esl¨°gans vacus s¨®n f¨¤cils, cada vegada m¨¦s, de desmuntar. Al final, nom¨¦s quedar¨¤ recon¨¨ixer que, com en el conte del dan¨¨s Andersen, l¡¯emperador va nu.

Argelia Queralt Jim¨¦nez ¨¦s professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.