Fi d¡¯un curs turbulent

Acaba un dels cursos pol¨ªtics m¨¦s turbulents dels ¨²ltims 40 anys i no sembla que els seus protagonistes estiguin disposats a aprendre les lli?ons dels molts errors acumulats. L¡¯¨²ltim exemple ¨¦s d¡¯aquesta mateixa setmana. El nou president del PP, Pablo Casado, va presentar la seva executiva a Barcelona. Reuni¨® a peu d¡¯AVE i foto de fam¨ªlia a Montju?c. Objectiu: transmetre el missatge que la q¨¹esti¨® catalana ¨¦s priorit¨¤ria en la seva agenda. Les primeres propostes: incorporar dos delictes nous al Codi Penal ¨Csedici¨® impr¨°pia i convocat¨°ria il¡¤legal de refer¨¨ndum¨C i utilitzar la seva majoria al Senat per reactivar l¡¯article 155 davant de qualsevol desviament secessionista. ?s a dir, cap novetat al PP. Per a Casado, com abans per a Rajoy, Catalunya segueix sent territori apatxe. Ni una sola proposta pol¨ªtica per oferir als catalans, tot passa per la just¨ªcia i per les mesures d¡¯excepci¨®. Ni la menor intenci¨® d¡¯apropar-se a la realitat, de parlar amb els uns i els altres, de fer pol¨ªtica, que en democr¨¤cia ¨¦s la via priorit¨¤ria per resoldre els problemes. A Casado no li interessa, la seva ¨²nica proposta ¨¦s una vaga croada constitucionalista contra els altres.

Per¨° ampliem la perspectiva amb un breu recordatori d¡¯un curs ins¨°lit. La majoria parlament¨¤ria independentista trenca amb la Constituci¨® (6 i 7 de setembre). El refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre xoca amb la repressi¨® policial ordenada pel Govern espanyol que ¨¦s portada als principals mitjans del m¨®n. El Rei interv¨¦ per mobilitzar l¡¯Estat contra l¡¯independentisme. Vaga general i fugida de seus empresarials de Catalunya. Proclamaci¨® ret¨°rica de la Rep¨²blica (27 d¡¯octubre) al Parlament. Rajoy activa, per primera vegada, l¡¯article 155, que suposa la suspensi¨® del Govern de la Generalitat i la convocat¨°ria d¡¯eleccions. Desbandada del Govern catal¨¤: una part, amb Puigdemont al capdavant, fuig a l¡¯estranger; l¡¯altra ser¨¤ empresonada uns dies despr¨¦s, com ja ho havien estat Jordi S¨¢nchez i Jordi Cuixart i com ho ser¨¤ la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Majoria parlament¨¤ria independentista en les eleccions del 21-D. Construcci¨® de l¡¯acusaci¨® per rebel¡¤li¨® contra els l¨ªders independentistes i carrusel d¡¯euroordres. ?mplia mobilitzaci¨®, el 8 de mar?, que confirma el nou paradigma del feminisme, convertit en la for?a m¨¦s renovadora de la societat actual. Elecci¨® de Torra com a president de la Generalitat despr¨¦s d¡¯un llarg ritual d¡¯elaboraci¨® del dol per part de l¡¯independentisme. Sent¨¨ncia de la trama G¨¹rtel. Caiguda del president del Govern, Mariano Rajoy, en el primer ¨¨xit d¡¯una moci¨® de censura. Pedro S¨¢nchez, president. Primeres negociacions entre el Govern espanyol i el catal¨¤. Intent d¡¯opa de Puigdemont sobre l¡¯independentisme. Renovaci¨® generacional tant al Govern d¡¯Espanya com als partits. El president S¨¢nchez, en prec¨¤ria majoria parlament¨¤ria, a l¡¯espera de noves eleccions. I interrogants sobre el futur de la Corona, despr¨¦s de les noves revelacions sobre el rei em¨¨rit. Tot aix¨° i molt m¨¦s en un sol curs.

No obstant aix¨°, els principals protagonistes d¡¯aquest any es resisteixen a modificar les seves posicions. L¡¯independentisme est¨¤ atrapat en les seves contradiccions i en l¡¯obstinaci¨® en un discurs que es mou uns metres per sobre de la realitat, amb el risc d¡¯allunyament creixent. La insist¨¨ncia en una q¨¹esti¨® que no existeix ¨Cel mandat de l¡¯1 d¡¯octubre¨C i l¡¯obstinaci¨® de Puigdemont a imposar el seu lideratge buscant unificar l¡¯independentisme en un sol moviment a les seves ordres, amb el menyspreu d¡¯un dels seus valors principals ¨Cla gran pluralitat interior que fa que no sigui equiparable als nacionalismes independentistes cl¨¤ssics¨C, impedeixen l¡¯aterratge necessari per definir una estrat¨¨gia conforme les relacions de for?a reals. La unilateralitat, ara com ara, ¨¦s una fantasia. El Govern S¨¢nchez ha canviat les formes, per¨° t¨¦ limitacions ¨°bvies en el fons, i la pressi¨® del PP i Ciutadans buscar¨¤ l¡¯asf¨ªxia abans de les municipals. I, no obstant aix¨°, la situaci¨® dels presos pol¨ªtics ¨¦s determinant: no hi haur¨¤ distensi¨® fins que aquesta q¨¹esti¨® no es resolgui.

I, no obstant aix¨°, la nau va. Tant Catalunya com Espanya han aguantat l¡¯envit sense les cat¨¤strofes que alguns anunciaven. El cos aguanta. I aix¨° fa pensar que teixir solucions pol¨ªtiques ¨¦s possible. Els ciutadans ho exigiran. Primera condici¨®: acceptar que aquest conflicte no ¨¦s q¨¹esti¨® de vencedors i ven?uts. De cara al curs vinent, les dissensions a cada b¨¤ndol podrien ser promesa de noves combinacions per a una futura entesa. Cal creuar fronteres ideol¨°giques.