Recomanacions d¡¯agost

Jo tamb¨¦ tinc recomanacions per a l¡¯agost. Dos llibres i una s¨¨rie. La s¨¨rie ¨¦s de Netflix i es titula 13 de novembre. Fluctuant nec mergitur. Correspon a la data del 2015 en qu¨¨ uns subjectes que reivindicaven l¡¯Estat Isl¨¤mic van assassinar a Par¨ªs 130 persones i van ferir-ne 413, i el lema llat¨ª que l¡¯acompanya ¨¦s el de la capital francesa, que sempre acaba emergint despr¨¦s de patir l¡¯embat de les ones. Els llibres s¨®n dos: un en catal¨¤, encara no tradu?t al castell¨¤, titulat L¡¯art de portar gavardina, de Sergi P¨¤mies (Quaderns Crema), i un altre en franc¨¨s, encara no tradu?t al castell¨¤, i ignoro si tindr¨¤ editor per al catal¨¤, titulat Le lambon (La pelleringa), del periodista Philippe Lan?on (Gallimard).

En els tres se¡¯ns parla o escriu sobre atemptats terroristes, perpetrats en nom de l¡¯islam radical. El m¨¦s lluny¨¤ dels atemptats apareix en el cap¨ªtol del llibre de P¨¤mies, titulat ¡°El conte sobre l¡¯11-S que no em van encarregar mai¡±, i es refereix a la destrucci¨® de les Torres Bessones de Nova York el 2001. Els m¨¦s pr¨°xims, a les jornades del 7 de gener i del 9 de gener a Par¨ªs, quan els gihadistes van atacar el setmanari humor¨ªstic Charlie Hebdo i un supermercat kosher, i a la del 13 de novembre, quan van convertir en un escenari de guerra l¡¯Estadi de Fran?a, diversos bars i la sala de concerts Bataclan.

Tamb¨¦ ens parlen, indirectament, dels atemptats perpetrats per assassins id¨¨ntics en els ¨²ltims anys: a Madrid, Ni?a, Berl¨ªn o Londres. I directament del nostre, l¡¯atemptat que vam estar tement a Barcelona durant mesos i que al final va arribar amb tota la seva brutalitat el 17 d¡¯agost passat, ara far¨¤ un any. Fr¨ªvols i irresponsables, millor abstenir-se. Aquestes recomanacions no s¨®n per a ells. Si s¡¯atreveixen poden passar dues coses: que vegin la s¨¨rie i llegeixin els llibres com si parlessin d¡¯un m¨®n lluny¨¤ i ali¨¨, o que s¡¯adonin d¡¯una cosa que han oblidat, que potser tots hav¨ªem oblidat, gronxats per la prosperitat i la pau europees dels ¨²ltims 70 anys: que la hist¨°ria ¨¦s tr¨¤gica, que tota la hist¨°ria ¨¦s tr¨¤gica, que no es pot apel¡¤lar i temptar la hist¨°ria sense esperar conseq¨¹¨¨ncies tr¨¤giques.

Aquestes tres petites obres d¡¯art ¡ªho s¨®n, de deb¨°¡ª assenyalen una cosa que hem intentat oblidar i que nom¨¦s es veuen amb claredat des de la mirada vidriada dels supervivents. P¨¤mies ¨¦s contundent sobre l¡¯efecte de l¡¯11-S sobre les nostres vides: ¡°Ni els nostres fills ni nosaltres no som el que haur¨ªem pogut ser si no s¡¯hagu¨¦s produ?t l¡¯atemptat¡±. Lan?on s¡¯acosta m¨¦s encara a la nostra circumst¨¤ncia. Sap de qu¨¨ parla, perqu¨¨ ell mateix va estar a punt de morir a la redacci¨® de Charlie Hebdo i va patir horribles ferides de bala de kal¨¤ixnikov a la cara i als bra?os: ¡°Els atemptats de Barcelona i de Cambrils m¡¯allunyen d¡¯una hist¨°ria (...) en qu¨¨ tots fan veure que res ha passat ¡ªcom fer-ho d¡¯una altra manera?¡ª i com si aquests assassins no fossin una conseq¨¹¨¨ncia desastrosa del que som nosaltres, del que nosaltres vivim¡±. Una cosa similar pot deduir-se del que expliquen els 25 supervivents a la s¨¨rie de Netflix sobre la seva perip¨¨cia al Bataclan, d¡¯on van escapar miraculosament de la mort, testimonis d¡¯una freda matan?a en qu¨¨ tres terroristes van tenir la sala de festes sencera a la disposici¨® dels seus prop¨°sits assassins sense que ning¨² pogu¨¦s o sab¨¦s resistir-s¡¯hi ni oposar-s¡¯hi.

Des d¡¯aquesta mirada, la hist¨°ria, la veritable hist¨°ria de la Catalunya contempor¨¤nia, va tenir el seu punt d¡¯ignici¨® tr¨¤gica el passat 17 d¡¯agost, i tota la resta del que ha succe?t ¨¦s un peu de p¨¤gina en el llarg llibre del nostre esdevenir com a societat. Tant ¨¦s si s¡¯est¨¤ a favor o en contra de les lleis de desconnexi¨®, d¡¯anar a votar l¡¯1-O, o de proclamar la rep¨²blica i despr¨¦s desdir-se¡¯n. Aquests lla?os grocs, aquestes estelades, aquests ¡°atacs feixistes¡±, aquestes llibertats suposadament retallades, aquests pol¨ªtics presos que es reivindiquen com a presos pol¨ªtics, aquests exiliats optatius, qu¨¨ s¨®n al costat dels 16 morts del 17 d¡¯agost i d¡¯aquests oblidats 150 ferits aut¨¨ntics, de veritat, de quir¨°fan i de rehabilitaci¨®, de llarg tractament psicol¨°gic?

La veritat i la mentida del proc¨¦s apareixen sobtadament, com succe?a amb la vella pel¡¤l¨ªcula fotogr¨¤fica sota l¡¯acci¨® del l¨ªquid revelador del terrorisme islamista. Aquell dia va comen?ar tot. Nom¨¦s cal repassar les reaccions d¡¯uns i d¡¯altres. Tots els atemptats tenen alguna cosa en com¨². Sempre hi ha una teoria de la conspiraci¨®, o dues, a disposici¨® dels que no volen veure el que tenen davant dels nassos. Si a Fran?a i als Estats Units ¨¦s l¡¯antisemitisme el que designa Israel com la m¨¤ secreta que posa les bombes per provocar la reacci¨® contra els musulmans, a Barcelona el designat per l¡¯antiespanyolisme s¨®n els serveis secrets del Govern espanyol, engrescats per l¡¯eventualitat de posar l¡¯ex¨¨rcit al carrer abans que comenc¨¦s la tardor calenta. Aznar tamb¨¦ va practicar aquest tipus de raonament, en el seu cas amb ETA, i va ser seguit fervorosament per certs mitjans de comunicaci¨®.

Els dirigents del proc¨¦s, que ho tenien tot previst en el seu full de ruta, es van llan?ar a una doble operaci¨®: aplegar els ciutadans al voltant de la bandera i dels Mossos, i alhora desviar responsabilitats cap al Govern espanyol. La reacci¨® lenta i maldestre de Rajoy, els seus reflexos esmussats i la seva estupidesa van deixar camp lliure a la manipulaci¨® de la manifestaci¨® del 26 d¡¯agost, en la qual es va presentar el Rei i el Govern, representants de la democr¨¤cia espanyola, com a c¨°mplices dels terroristes, amb l¡¯argument demencial de la seva responsabilitat en el comer? d¡¯armes internacional. La metxa ja cremava.

Segueixin aquestes recomanacions, sisplau, si volen trencar amb el narcisisme adolescent que ens domina. Per evitar, almenys, la inf¨¤mia de repetir en l¡¯aniversari dels atemptats la celebraci¨® dels narcisos i dels consentits, fins i tot la disculpa dels assassins, i l¡¯oblit criminal de les v¨ªctimes.