Els ajuntaments posen l¨ªmits a la proliferaci¨® del lloguer tur¨ªstic

La proliferaci¨® d¡¯habitatges en lloguer per a turistes est¨¤ buidant el centre de les grans ciutats de ve?ns. Llogar un habitatge en el cor d¡¯alguna de les capitals costa entre un 10% i un 15% m¨¦s que fa un any, segons Idealista. Plataformes com Airbnb, Homeaway o Booking contribueixen a atreure la demanda i inflar els preus. Els ajuntaments estan posant l¨ªmit a aquestes activitats mitjan?ant una s¨¨rie de mesures l¡¯objectiu de les quals ¨¦s regular els lloguers tur¨ªstics i aturar les pujades desorbitades dels preus. L¡¯objectiu, en definitiva, ¨¦s evitar que el centre es converteixi en un vedat exclusiu per a no residents.

El boom tur¨ªstic i l¡¯economia col¡¤laborativa han generat un c¨°ctel explosiu al mercat immobiliari espanyol. Els apartaments de vacances han proliferat en el centre de les ciutats m¨¦s tur¨ªstiques. ?s un negoci rendible que expulsa els ve?ns d¡¯aquestes zones. En els darrers mesos, diferents ajuntaments estan legislant aquesta activitat.

BARCELONA. A Barcelona, Ada Colau va arribar a l¡¯alcaldia procedent de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) i amb la promesa que l¡¯habitatge fos una prioritat. El problema ¨¦s que, malgrat haver pres moltes mesures pioneres, els desnonaments continuen i la bombolla del lloguer, inflada en part per la pressi¨® tur¨ªstica, li ha passat pel damunt i no pot complir les seves promeses, circumst¨¤ncia que origina for?a cr¨ªtiques per part de l¡¯oposici¨®.

En mat¨¨ria de turisme, a Barcelona, ja des d¡¯abans que arrib¨¦s Colau, no es concedeixen llic¨¨ncies d¡¯habitatges d¡¯¨²s tur¨ªstic, per¨° hi ha mercat il¡¤legal. L¡¯alcaldessa va engegar un pla de xoc i ha aconseguit tancar gaireb¨¦ 2.400 pisos tur¨ªstics que no tenen llic¨¨ncia. A m¨¦s, ha aconseguit que les plataformes de lloguer de vacances, com Airbnb, retirin bona part dels anuncis de pisos sense llic¨¨ncia. El Pla Especial d¡¯Allotjaments Tur¨ªstics empeny els hotels a la perif¨¨ria i, a m¨¦s, prohibeix que qualsevol allotjament per a visitants se situ? en edificis d¡¯habitatges.

Els darrers mesos, Colau ha centrat els seus esfor?os a buscar aliances internacionals amb altres ciutats com Londres, Nova York o Par¨ªs, on els lloguers tamb¨¦ s¡¯han extralimitat i es produeix el fenomen de la gentrificaci¨®. Colau demana al Govern espanyol que reformi la Llei d¡¯Arrendaments Urbans, allargant els contractes i limitant les pujades dels preus.

I en l¡¯¨¤mbit municipal, les dues ¨²ltimes mesures que s¡¯han pres tenen relaci¨® amb la Llei del Dret a l¡¯Habitatge, que va aprovar el Govern tripartit d¡¯esquerres de la Generalitat fa 10 anys. Una ¨¦s multar els propietaris que assetgin els inquilins amb la finalitat de fer-los fora dels seus habitatges per reformar-los i posar-los de nou al mercat a un preu superior. Una altra, que s¡¯ha aprovat inicialment, ¨¦s obligar els promotors privats al fet que en les noves construccions destinin un 30% del total de pisos a lloguers assequibles.

MADRID. La Junta de Govern Municipal de Madrid va aprovar dijous passat el pla especial per a la regulaci¨® dels allotjaments tur¨ªstics. Encara que la norma no entrar¨¤ en vigor fins a principis de l¡¯any vinent, recull moltes de les propostes avan?ades pels membres del Govern de Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, com l¡¯obligaci¨® per als apartaments tur¨ªstics del rovell de l¡¯ou de tenir un acc¨¦s independent al carrer. ?s a dir, es vetaran aquells als que s¡¯hagi d¡¯accedir pel portal. Aquestes mesures afectarien el 95% dels habitatges tur¨ªstics actuals del centre de la capital, segons estimacions oficials de l¡¯Ajuntament.

El pla tamb¨¦ assumeix que un habitatge que es llogui a turistes durant m¨¦s de 90 dies l¡¯any est¨¤ desenvolupant una activitat comercial. Per tant, el seu propietari haur¨¤ de sol¡¤licitar una llic¨¨ncia d¡¯¨²s terciari, d¡¯hostalatge. El Govern local espera posar fre a la gentrificaci¨®: la sortida gradual de les classes mitjanes i dels joves dels barris m¨¦s c¨¨ntrics per l¡¯encariment de l¡¯habitatge. De fet, durant aquests mesos, Madrid ha anunciat que ha tramitat 500 expedients que afecten allotjaments situats en els districtes de Centro, Salamanca, Moncloa i Chamber¨ª, d¡¯entre els quals 147 s¡¯han concl¨°s amb l¡¯obligaci¨® per als seus propietaris de cessar l¡¯activitat. El Consistori calcula que hi ha uns 8.000 habitatges d¡¯aquest tipus a tota la ciutat.

VAL?NCIA. La Generalitat valenciana disposa d¡¯una nova llei auton¨°mica de turisme, que nom¨¦s permet l¡¯alta en el registre d¡¯apartaments tur¨ªstics si es t¨¦ un informe de compatibilitat urban¨ªstica que redacten els ajuntaments. Aix¨° suposa deixar la regulaci¨® a mans de cada municipi.

En el cas de Val¨¨ncia, ciutat en qu¨¨ el Consistori calcula que poden haver-hi uns 5.000 pisos d¡¯¨²s tur¨ªstic, el Govern local haur¨¤ de certificar que l¡¯immoble es troba en un baix o en les primeres plantes d¡¯un edifici. Els que no compleixin amb aquesta condici¨® no seran autoritzats, segons va anunciar l¡¯Ajuntament fa tres mesos.

SEVILLA. Fins al juny passat, Sevilla tenia 3.969 habitatges regularitzats amb finalitats tur¨ªstiques. Aix¨° ¨¦s el 50% dels allotjaments destinats a aquest servei dels computats per l¡¯Ajuntament, el c¨¤lcul del qual arriba a prop de 8.000. ¡°Sevilla no t¨¦ el mateix problema d¡¯altres ciutats com Barcelona. Tenim des de fa cinc anys una mesa per a la lluita contra l¡¯oferta il¡¤legal de pisos tur¨ªstics, amb un decret auton¨°mic que regula aquest fenomen. Per¨° cal donar m¨¦s passos per evitar que el problema creixi¡±, declara el regidor de Turisme de Sevilla, Antonio Mu?oz, que considera fonamental la conscienciaci¨® ciutadana per al bon ¨²s del servei.

L¡¯Ajuntament prepara tamb¨¦ una modificaci¨® del Pla General d¡¯Ordenaci¨® Urbana i una nova ordenan?a, ara subjecta a un proc¨¦s de participaci¨® ciutadana, amb la qual esperen assumir m¨¦s compet¨¨ncies i responsabilitats en la regularitzaci¨® d¡¯aquesta activitat.

PALMA. Aquesta setmana, l¡¯Ajuntament de Palma va aprovar la regulaci¨® definitiva del lloguer tur¨ªstic a la capital, que prohibeix el lloguer de pisos a turistes en tota la ciutat i nom¨¦s autoritza aquesta pr¨¤ctica en els habitatges unifamiliars, com ara xalets o cases a?llades, de determinades zones. Una normativa impulsada amb l¡¯objectiu de ¡°protegir l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge dels residents i garantir la conviv¨¨ncia social¡±, segons el regidor d¡¯Urbanisme, Jos¨¦ Hila. L¡¯escalada del preus del lloguer en la comunitat i la manca d¡¯una regulaci¨® clara sobre els lloguers de vacances van provocar que el Govern auton¨°mic aprov¨¦s l¡¯agost passat una llei que deixava a mans de cada illa i de l¡¯Ajuntament de Palma la possibilitat d¡¯autoritzar els pisos tur¨ªstics.

El Consell de Mallorca va elaborar un mapa en qu¨¨, depenent d¡¯una s¨¨rie de variables com la ubicaci¨®, la densitat de poblaci¨® o la saturaci¨®, cada municipi de l¡¯illa pot aplicar una tipologia diferent de lloguer tur¨ªstic. A Eivissa, no obstant aix¨°, el problema dels preus del lloguer ¨¦s especialment sagnant i ha implicat importants dificultats per atreure i fidelitzar professionals a l¡¯illa, com ara metges, professors i policies, que renuncien a la destinaci¨® a causa de l¡¯elevat preu de l¡¯habitatge. El Consell d¡¯Eivissa no va ser capa? d¡¯aprovar el seu propi mapa de zonificaci¨®, tot i que a la pr¨¤ctica el lloguer de vacances en pisos est¨¤ actualment prohibit a tota l¡¯illa perqu¨¨ aix¨ª ho dicta la normativa auton¨°mica.

Amb informaci¨® de Lucca Constantini, Cristina V¨¢zquez, Luc¨ªa Boh¨®rquez, Clara Blanchar i ?ngeles Luccas.