El final de Messi

El temps mai espera i s'acosta el quinz¨¨ curs de lliga per a Leo Messi, una xifra m¨¤gica i alhora torbadora perqu¨¨ amaga una amena?a terrible: el final s'apropa, de res serveix retardar els rellotges o amagar sota clau els calendaris. Un r¨¤pid rep¨¤s a la plantilla actual ens confirma la seva condici¨® de gran veter¨¤, l'¨²ltim d'aquell vestuari que un dia el va veure apar¨¨ixer amb el somriure t¨ªmid i despullat de vicis, amb prou feines poca cosa m¨¦s que un nen amb ganes de jugar a la pilota en el camp gran del barri. Alg¨² va arribar fins i tot a entrenar-lo i m¨¦s d'un somiar¨¤ amb que la seva retirada es postergui prou per poder, almenys, intentar-ho.

Tanmateix, encara ¨¦s aviat per plorar la seva p¨¨rdua. Conv¨¦ conservar la calma i celebrar que no s'albiren en ell les petjades habituals de la vellesa esportiva m¨¦s enll¨¤ de la barba espessa, el volumin¨®s llibre de fam¨ªlia i algun retoc en els primers tatuatges, conseq¨¹¨¨ncies l¨°giques de cert grau de maduresa, per¨° lluny encara de la temuda podridura. L'¨²ltim Messi ens segueix semblant el millor Messi, fins i tot despr¨¦s d'una Copa del M¨®n poc reeixida que ha perm¨¨s els seus detractors pecar amb total arrog¨¤ncia, com si per cada mal presagi no respongu¨¦s Leo amb la seva particular versi¨® del judici final.

Encara ¨¦s aqu¨ª la mirada de depredador nocturn, de fel¨ª endormiscat per¨° prest, una fera que no deixar¨¤ anar la seva presa fins a dipositar-la, amorosament, en la foscor d'algun cau. Aix¨ª ho volem intuir, almenys, els que ens hem acostumat a tractar-lo com a un d¨¦u, a reclamar-li que sobrepassi novament els l¨ªmits que l¡¯identifiquen com a tal. La seva edat, el desgast de tres lustres abanderant un club que es corca tot sol, des de dins, haurien de passar-li factura d'alguna manera, per¨° la fe i l'ansietat ens empenyen a reclamar un nou miracle, un altre m¨¦s a l'espera que arribi el proper estiu i ens abraonem sobre ell per suplicar-ne el seg¨¹ent: suposo que arribar¨¤ abans la fi de Messi que la de les nostres esperances de que no arribi mai.

¡°Recordo aquell nen de Afganistan que s'havia fabricat una samarreta de la selecci¨® argentina amb una bossa de pl¨¤stic i hi havia pintat a l'esquena un 10 i el nom de Messi amb bol¨ªgraf¡±, es lamenta Jordi Punt¨ª a Todo Messi (Anagrama). Perqu¨¨ darrere d'aquest nen ¡ªde l'afgan¨¨s per¨° tamb¨¦ de Punt¨ª¡ª hi ha una legi¨® de mocosos que ja s'afaiten o han fet servir diverses dotzenes de sostenidors pel cam¨ª. Perqu¨¨ els nens i nenes que eren quan Messi va debutar a Montjuic, un 16 d'octubre del 2004, s¨®n avui adults de cap a peus, alguns fins i tot malmenats, tots asseguts a la seva localitat de l'estadi o enfront d'un televisor amb l'esperan?a que Leo els transporti a la inf¨¤ncia.

Molt a la vora s'intueixen ja els editorials i columnes d'opini¨® receptant nost¨¤lgia com a ¨²nica ter¨¤pia raonable enfront de la p¨¨rdua. Potser el temps que ens queda hauria de servir-nos per descartar, tamb¨¦, aquesta possibilitat i recon¨¨ixer el que ¨¦s evident: que ens costar¨¤ molt evocar Leo quan ja no hi sigui perqu¨¨ ja fa, sense saber-ho, tota una vida que el recordem.