Del soroll a la pol¨ªtica

J¨¹rgen Habermas ha lamentat, en un article recent, la incapacitat de la Uni¨® Europea per dur a terme una acci¨® pol¨ªtica i ha denunciat que el ¡°populisme de dretes ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia verinosa d¡¯aquesta abs¨¨ncia pol¨ªtica de la Uni¨® Europea¡±. No ¨¦s f¨¤cil definir els l¨ªmits entre l¡¯acci¨® i la inacci¨® pol¨ªtica, entre altres coses perqu¨¨ la inacci¨® pot ser una manera ¨Cgeneralment catastr¨°fica¨C de fer pol¨ªtica, com exemplifica el cas Rajoy. Per¨°, sens dubte, la pol¨ªtica perd pols quan s¡¯acomoda al principi que no hi ha alternativa, certificant d¡¯aquesta manera la seva feblesa; quan la dist¨¤ncia entre el que es promet i el que es duu a terme resulta abismal; i quan s¡¯opta per negar les causes d¡¯un problema en comptes d¡¯afrontar-lo. I una expressi¨® d¡¯aquesta impot¨¨ncia ¨¦s la substituci¨® de la pol¨ªtica per la comunicaci¨®, la multiplicaci¨® de missatges que s¡¯esgoten en si mateixos, per dissimular la precarietat del que els formula.

La imprevista arribada de Pedro S¨¢nchez al poder ha estat ben acollida. O almenys aix¨° diu el CIS. El factor imprevisi¨® l¡¯ha ajudat. Els seus ¨¨xits davant del corporativisme de partit, tamb¨¦. En un temps r¨¨cord s¡¯ha carregat la representant de l¡¯oficialisme del PSOE, Susana D¨ªaz, i el president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy. A la primera, desafiant-la en un combat intern amb l¡¯aparell en contra; al segon, aprofitant una ocasi¨® per la qual ning¨² donava ni un duro. En tots dos casos, S¨¢nchez va captar que la ciutadania estava emprenyada amb la pol¨ªtica corporativa. En el primer, els militants socialistes li van donar la ra¨®; en el segon, els altres partits no van gosar negar-se a una operaci¨® que se situava en l¡¯onada de rebuig a la pol¨ªtica impositiva dels de sempre, excepte Ciutadans, que va ser presa de la fantasia d¡¯una vict¨°ria inexorable com a premi a la radicalitzaci¨® populista, que denuncia Habermas.

El factor sorpresa es va combinar amb el cansament psicol¨°gic que el pa¨ªs arrossegava per la conflu¨¨ncia de tres factors: l¡¯aclaparant exercici del poder sense llums de Rajoy i el seu partit, la insuportable corrupci¨® estructural del PP, i la fatiga per la q¨¹esti¨® catalana. ?L¡¯estat de gr¨¤cia durar¨¤ prou temps per servir de rampa de llan?ament del PSOE de cara a una futura majoria? Ja no n¡¯hi haur¨¤ prou amb la comunicaci¨®, sin¨® que ser¨¤ necess¨¤ria la pol¨ªtica. I per aix¨° li cal un projecte d¡¯ampli espectre. No nom¨¦s limitat als dos terrenys m¨¦s favorables per a la demag¨°gia populista dels seus adversaris de la dreta: Catalunya i la immigraci¨®. De fet, l¡¯enquesta del CIS confirma que hi ha q¨¹estions que preocupen molt m¨¦s que els productes estrella de la demag¨°gia de la dreta. Les obscenes fotos de Casado a Algeciras i a la tanca de Melilla i la seva insist¨¨ncia en l¡¯article 155 i en el rebuig de les negociacions entre els governs espanyol i catal¨¤ demostren que al PP canvien les formes per¨° no els vicis estructurals.

Pol¨ªtica no ¨¦s nom¨¦s escollir adversari. La cita de S¨¢nchez amb Pablo Casado confirma que el PP i el PSOE tenen un inter¨¨s compartit en la reconstrucci¨® del bipartidisme, es necessiten com a socis rivals per mantenir el bipoli del poder. Per¨° aix¨° ¨¦s vella pol¨ªtica. El que toca ara ¨¦s oferir un horitz¨® pol¨ªtic als ciutadans i guanyar pes en aquesta Europa desgavellada. I el que correspon ¨¦s passar a la pol¨ªtica en una q¨¹esti¨® clau com la catalana. S¡¯ha obert una via de di¨¤leg. Ara cal construir un espai d¡¯acord. Una part de l¡¯independentisme continua instal¡¤lat en la ficci¨® de la ruptura unilateral i de la implantaci¨® de la Rep¨²blica, per a la qual tothom sap que no disposa dels instruments b¨¤sics. ?s una cosa tan allunyada de la realitat que divideix l¡¯independentisme i redueix el seu espai. Els efectes de la via repressiva escollida pel Govern Rajoy i avalada pel PSOE fan dif¨ªcil la distensi¨® mentre no s¡¯aplani la via judicial. Per¨° ¨¦s obligaci¨® de tots, dels qui negocien, per¨° tamb¨¦ del PP i de Ciutadans, contribuir a pacificar el que no es pot resoldre ni des de la intransig¨¨ncia ni des de l¡¯acendrat discurs patri¨°tic de la derrota. L¡¯¨¨xit de Pedro S¨¢nchez dependr¨¤ de la seva capacitat d¡¯arrossegar els altres perqu¨¨ passin del soroll a la pol¨ªtica, davant d¡¯un populisme que viu del cultiu permanent del ressentiment.