Mor Iago Pericot, gran agitador del teatre catal¨¤ dels anys setanta i vuitanta

Iago Pericot ha mort aquest dijous amb 88 anys i, malgrat que els darrers temps es feia evident la seva fragilitat, sembla mentida que ens hagi deixat una persona amb tanta for?a vital, amb una imaginaci¨® tan desbordada, amb capacitat de transgressi¨® i contagiosos humor, optimisme i entusiasme. A Pericot (el Masnou, 1929), escen¨°graf, director de teatre, pintor, creador transversal avant la lettre, i, especialment, un grand¨ªssim mestre que va marcar amb els seus ensenyaments ecl¨¨ctics, genials, provocadors, i fins i tot disbauxats, diverses generacions de gent de teatre com a professor a l¡¯Institut del Teatre de Barcelona, del que va ser un dels seus ensenyants ins¨ªgnia en la seva Edat d¡¯Or, se¡¯l recordar¨¤ sobretot com un gran agitador irreverent de l¡¯escena dels anys setanta i vuitanta.

Ho va ser amb obres inoblidables que van q¨¹estionar i van revolucionar el panorama ideol¨°gic i est¨¨tic del moment, com Rebel delirium (1977), que es desenvolupava al metro, amb m¨²sica de Pink Floyd, i que protagonitzava el que va ser la seva parella durant tants anys, Sergi Mateu; Bent (1982), que abordava el tema dels homosexuals en els camps nazis, o Mozart nu, el bell¨ªssim exercici de plasticitat corporal en qu¨¨ un ballar¨ª i una ballarina dansaven completament nus la Missa de la Coronaci¨® de Mozart. Tamb¨¦ Simf¨°nic King Crimson, La bella i la b¨¨stia o El banquet.

En un moment en qu¨¨ la majoria de la professi¨® teatral mirava cap als grans mestres europeus de l¡¯escena, els Grotowski, Kantor, Strehler, Brook o Mnouchkine, peregrinava a Aviny¨®, Wroclaw i Nancy, o des del PSUC es lliurava a la lluita pol¨ªtica de les fuetades del franquisme i la transici¨® i del ressorgiment del catalanisme. Pericot va proposar un teatre ins¨°lit, personal¨ªssim, apuntat a les avantguardes art¨ªstiques pl¨¤stiques, al pop i a la cultura de masses.

El que feia era tan diferent que n¡¯hi va haver que el van veure com un rara avis, foraster, sospit¨®s de trivialitzaci¨®, esteticista i ¨¤vid d¡¯esc¨¤ndol. Sens dubte, Iago no era brechti¨¤. Per¨° quina capacitat tenia d¡¯imaginar i somiar espais, de desbordar amb llums i efectes, de tra?ar amb quatre fils i projeccions i amb dolls de m¨²sica escenes impactants. Va ser un dels primers a reivindicar l¡¯¨²s esc¨¨nic de llocs no teatrals, es va atrevir a tot i sempre amb un somriure a la boca que no era complaent, en absolut, sin¨® que sabia convertir-se en mossegada.

Amable, simp¨¤tic, encantador podia ser ir¨°nic, morda? i, fins i tot, deliciosament malvat. Probablement, no va ser un gran director d¡¯actors ni un enorme dramaturg, potser ni tan sols un director teatral de primera, per¨° ha estat, sens dubte, un dels nostres grans creadors globals, un atrevit pioner i un home que deixa m¨¦s petjada en tots els que van treballar o van estudiar amb ell, o simplement el van con¨¨ixer, que molts dels reconeguts genis de la nostra escena.

Pericot havia estudiat psicologia a la Universitat de Barcelona i art a Londres. El 1975 va fundar amb Mateu el Teatre Metropolit¨¤ de Barcelona, sota el nom del qual va realitzar molts dels seus muntatges. El febrer passat, l¡¯Institut li va dedicar un homenatge, al qual va assistir, amb motiu de la presentaci¨® de llibre Iago Pericot, la llibertat de crear i viure, de Guillem-Jordi Graells. El 2004 es va realitzar, a la Virreina, una completa exposici¨® sobre la seva traject¨°ria: Iago Pericot, el joc i l¡¯engany.

A finals dels anys setanta van coincidir a les seves classes inoblidables de l¡¯Institut del Teatre alguns alumnes que despr¨¦s es convertirien en noms ben coneguts: Montse Guallar, Andreu Benito, Manel Dueso, Abel Folk (que li ha dedicat recentment un documental), Oriol Genis¡­ Els va marcar a tots.

Com a antic alumne d¡¯aquell moment i amic seu, el recordo especialment en tres moments. L¡¯¨²ltim, accionant feli? la guillotina que va instal¡¤lar al Mercat de les Flors, sota la fulla de la qual feia passar a tothom (¡°hi ha molt a tallar¡±). Molts anys abans, al Minotaure de la pla?a Reial, parlant del seu projecte, mai realitzat, de muntar Siddharta. I sobretot el dia que, en una improvisaci¨® a les seves classes, el vam tancar en un aula del vell edifici de l¡¯escola, al carrer Elisabets, fent-lo passar per boig, mentre ell protestava perqu¨¨ tenia una reuni¨® municipal per concretar una subvenci¨®. Al final, es moria esportivament de riure si vei¨¦s que la seva llavor an¨¤rquica i provocadora ha germinat tan b¨¦. La seva her¨¨ncia, com la dels veritables grans mestres, continua en els nostres cors. Gr¨¤cies Iago, i que visqui Dad¨¢.