Ama de les can?ons que canta

Fa anys, quan la seva carrera comen?ava a destapar les seves ess¨¨ncies, S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, a qui se li va demanar que defin¨ªs o es defin¨ªs per un estil particular de can?¨®, va venir a respondre que el seu estil era la seva veu, que no li calia definir res m¨¦s. La nit de dijous, al sempre solemne i majestu¨®s Festival de Peralada, Silvia va donar l¡¯en¨¨sim exemple que, canti el que canti, ja sigui jazz, cobla, pop, bossa nova o jotes navarreses, si cabessin al seu can?oner, tot acaba sonant a ella, a un hiperb¨°lic melisma fixat en, per a i per la seva gola. Tant ¨¦s qu¨¨ ha de cantar, el que compta ¨¦s que ella ho canta. Tant ¨¦s l¡¯idioma amb qu¨¨ ho faci sempre que sigui ella qui sil¡¤labegi; tant ¨¦s quins s¨®n els sentiments que s¡¯evoquin si ¨¦s ella la que passeja l¡¯emotivitat sobre l¡¯escenari. I com que ella sempre ¨¦s la protagonista, cada vegada busca un c¨°mplice per a l¡¯aventura. Ahir va ser el pianista Marco Mezquida.

Tots dos sols, un piano de cua, un de paret i una guitarra que ella va tocar, poc. No es va parlar, per¨° es va permetre que nom¨¦s tres sons fessin seva la nit: la m¨²sica, la fressa dels arbres que envolten el recinte i el silenci, constret quasi tota l¡¯estona ja que bona part del recital va bastir ponts entre les can?ons, unint-les en un cont¨ªnuum que reprimia les ganes d¡¯aplaudir del respectable, que buscava un inexistent manual per saber quan fer-ho sense interrompre la flu?desa del repertori. I el que d¨¨iem, les can?ons, aquestes can?ons que S¨ªlvia sap cantar tant cap enfora com cap endins d¡¯ella mateixa, com si es negu¨¦s a compartir-les, convertides en un murmuri, en una floreta gaireb¨¦ muda, en un gr¨¤cil amaniment que talla la respiraci¨® de qui l¡¯escolta, per por de no interrompre aquest coqueteig amb el no-res, amb el silenci, amb el buit que sembla obrir-se despr¨¦s de cada s¨ªl¡¤laba, potser l¡¯¨²ltima? S¨ªlvia en estat pur, imposant-se a les pr¨°pies can?ons com si fos una dictadora, una dictadora amigable i eternament somrient que, malgrat aix¨°, no pot dissimular l¡¯autoritat de la seva for?a.

L¡¯altre gran protagonista de la nit va ser Marco Mezquida, encarregat de vestir amb el m¨ªnim possible, no pas de despullar, el repertori. El seu fraseig, la seva cad¨¨ncia, la delicadesa dels seus arranjaments i el seu lirisme van amarar les can?ons fins deixar-les a punt perqu¨¨ S¨ªlvia, prima donna es miri com es miri, les fes seves. I aix¨ª, entre tots dos, que per vegada primera interpretaven junts en el que va representar una estrena absoluta per al festival, en temps en qu¨¨ els festivals es clonen, es van guanyar el p¨²blic que va omplir el recinte. No podia ser d¡¯una altra manera; hi ha artistes que triomfen tant bon punt surten a l¡¯escenari, tal vegada el millor ¨¨xit i alhora el pitjor c¨¤stig, aquesta condemna d¡¯ignorar en realitat per qu¨¨ es triomfa, de tan autom¨¤tic que s¡¯ha tornat l¡¯aplaudiment, la consideraci¨® i la felicitaci¨®.

Per¨° S¨ªlvia, en aquest cam¨ª en qu¨¨ es fa seu tot el que canta, ho faci en el format que ho faci, se les empesca totes. Amb un vestit blanc, llarg, evocador de puresa i d¡¯innoc¨¨ncia, joc constant amb la seva cabellera racial, que remenava amb aparent descuit o b¨¦ fent recollits fuga?os o b¨¦ convertint-la en torrents que queien ara per una espatlla ara per l¡¯altra, i aquest somriure perenne que desferma per decret perqu¨¨ ning¨² s¡¯hi pot oposar, a risc de caure en el cinisme extrem, m¨¦s que complicitat, tendresa i capitulaci¨®. La cirereta va arribar amb La oraci¨®n del remanso, interpretada amb un feix de llum que se centrava estrictament en la cara ovalada de S¨ªlvia, en una mostra de poder, seguretat en si mateixa i atreviment que va trencar aquesta imatge de jove tendra, c¨¤ndida i innocent que l¡¯ha portada a ser la filla que qualsevol mare desitjaria tenir, aquella persona que est¨¤ per sobre de qualsevol dubte perqu¨¨ sempre sembla franca.

Dues hores va durar aquesta mostra d¡¯amable i suau poder de la S¨ªlvia. Prop d¡¯una vintena de can?ons indiferents, tant era My Funny Valentine, Oraci¨®n del remanso, Ni?o mudo o la popular Llorona. Llatinoam¨¨rica, Brasil, repertori propi de S¨ªlvia, poesia i jazz. Fins i tot va cabre un No surprises, de Radiohead, tocat amb piano de joguina, i un Take this waltz. Podria haver cantat Tarragona m¡¯esborrona o La gasolina i haguessin sonat a S¨ªlvia, la cantant que segresta l¡¯¨¤nima de les can?ons que canta fins que sembla que va ser ella qui les va compondre i els va donar sentit.