Es Cruce, menjars de multitud

La realitat d¡¯un negoci queda transformada en fenomen social sostingut al llarg de diverses d¨¨cades; ho explica i verifica el mig mili¨® de persones que en un any ¡°va¡± a menjar a Es Cruce, de Vilafranca. Est¨¤ al pas, en una rotonda i aparcaments ad hoc i sota sospita judicial, amb un decorat p¨²blic d¡¯escultures i infraestructures d¡¯espant i mans parades, de l¡¯¨¨poca Munar/Matas, avui presos corruptes exil¡¤lustres.

Altres pol¨ªtics de segona fila i a l¡¯ombra, empresaris, executius i vigilants de les obres de la carretera a la mallorquina Palma-Manacor ¡ªi tamb¨¦ l¡¯amo del restaurant¡ª estan pendents des de fa deu anys d¡¯un judici (amb jurat popular) pel dit el cas peatge de suposada corrupci¨®. Aquest assumpte de possibles prebendes, pillatges i regals, ¨¦s un tema lateral que no ha mudat el cr¨¨dit de la casa ni el flux de p¨²blic i caixa.

A Es Cruce s¡¯hi va a berenar al mat¨ª i el capvespre codi illenc (el desdejuni i l¡¯hora de l¡¯entrep¨¤ en clau continental); tamb¨¦ a dinar, sopar o espipellar, r¨¤pid i econ¨°mic; endur-se¡¯n cap a casa en un tupper o safata una mostra de les refer¨¨ncies estrelles dom¨¨stiques: caragols, frit, porcella rostida. (Aqu¨ª en aquest plat at¨¤vic insular, el porc petit rostit, el feu de Vilafranca competeix amb amistat amb l¡¯empori semblant armat des d¡¯Ariany pels germans de Ses Torres/Binicomprat/Son Sant Mart¨ª i fins ara hip¨°drom de Son Pardo. Les seves furgonetes que anaven i aniran a tots els dinars i panxades electorals dels conservadors i rurals)

El p¨²blic aficionat a menjar al costat de la carretera ¨¦s turisme interior, tamb¨¦ activitat principal d¡¯oci i festes familiars de classes populars, mitges i ocioses. Els ciclistes aficionats acudeixen a aquest i altres llocs de pas i descans, en un costum contradictori amb la seva activitat saludable. Molts de jubilats, pagesos i rentistes repten les an¨¤lisis i les prescripcions m¨¨diques.

Mirar, espigolar distret en el panorama canviant en desenes i desenes de taules i taules i gent bulliciosa, ¨¦s participar en un espectacle no programat per¨° si controlat pel ritme de la caixa, les veus i les mirades de l¡¯amo i els fogons. ?s una factoria d¡¯arrossos brut,s s¨¨pies, conills, costelles o gu¨¤tleres ¡ªmoltes¡ª a la planxa, presentades sobre pa amb oli i tom¨¤tiga (pa amb oli), tot un artefacte culinari per a curiosos de les rareses.

La immersi¨® d¡¯un estrany, un menjador i un visitant reticent, convida a mirar, escoltar i atendre la rutina dels plats, tassons, forquetes i ampolles. Les converses no s¡¯entenen entre la bull¨ªcia i el xerrar cridaner: se suposa que es narren curiositats intranscendents i es tanquen negocis cl¨¤ssics i ocults. Part de la pell agr¨ªcola i urbana de l¡¯illa ha mudat de mans all¨¤ i s¡¯han maquinat plans secrets i inconfessables. No ¨¦s vera la venda megamilion¨¤ria d¡¯Es Cruce a Rafel Nadal, bolla reiterada de cada mes.

Sovint, al mat¨ª, segueix la desfilada de cors d¡¯ancians que caminen com un balandre, ciclistes xopats, foravilers panxuts. De vegades acudeixen, an¨°nims milionaris que assaboreixen all¨° que ¨¦s oblidat i prohibit en les seves cuines de grans xefs i diet¨¨tica. Un ventall amb minories tan dispars convida a la reflexi¨®. ¡°Fer cas no costa res¡± va ser la doctrina fundacional de la matriarca, tradu?ble en ¡°atendre b¨¦ i ser simp¨¤tic a la gent surt gratis¡±. No ho s¨¦.

Creuar mitj¨¤ Mallorca per anar a berenar o alimentar-se es tradueix en el tr¨¤nsit de ritual de curiosos i pelegrins repetidors, enganxats o obsessos d¡¯un ambient popul¨®s del sabor t¨ªpic, local, barat. Els rerefons de les cuines i geleres diu de la netedat davant de tant de risc.

La moda de depend¨¨ncia clientelar es veu els caps de setmana quan les cues d¡¯espera fins una hora per aconseguir taula ¡ªo recollir menjar per casa (caragols o porcella)¡ª envolten la seu central. Donen papereta amb n¨²mero. Ara la sala d¡¯espera, per cobrir-se de les inclem¨¨ncies, ¨¦s una gran nau tecnol¨°gica de prefabricats amb posat de restaurant.

El temple sense estels ¡ªun enorme negoci familiar dels Gar¨ª/Barcel¨®) que no t¨¦ pretensions gastron¨°miques¡ª va n¨¦ixer fa mig segle d¡¯un emparrat de diverses branques de pins, sense llum, aigua corrent, ni cuina, on venien melons i alls de les terres blanques del pla de Mallorca. Despr¨¦s ja tenien torradora a la foganya i la gent l¡¯usava. Aquella cantonada engrandida ha definit una moda en el turisme interior. Un segell. A IB3 a la carta, al programa Made in Balears, podeu veure un llarg retrat interior i personificat del local i els amos que relata Lina Pons. Mig Mallorca ha anat a Es Cruce i l¡¯altra dubta o no vol posar-hi els peus.