La solitud de les v¨ªctimes

M¨¢s informaci¨®n

Rambles amunt, per Isabel Coixet

Coneguda crueltat, per Joan Margarit

Res pot alleujar aquesta solitud infinita. Ho saben tots el que han viscut experi¨¨ncies extremes: terrorisme, guerra, camps d'extermini¡­ Ning¨² pot entendre el dolor de qui ha sobreviscut a una atrocitat com la que vam viure a Barcelona i Cambrils ara fa un any.

Pot ser que els supervivents s'hagin curat r¨¤pidament de les ferides f¨ªsiques, per¨° hi ha altres ferides molt m¨¦s greus de les quals malauradament ser¨¤ dif¨ªcil que es recuperin: aquest crit silenci¨®s dels morts que clamen des del no-res i els assenyalen com a culpables. Culpables de sobreviure, culpables per no haver estat al lloc on eren ells, fosos en la pols.

El dolor de les v¨ªctimes ¨¦s invisible, no se sent, per¨° irradia. Participen d'aquest dolor els seus familiars, els qui els van atendre, els qui els han ajudat a tornar al m¨®n dels vius¡­ Hi participen tamb¨¦ els qui els escolten i respecten. Tots podem participar d'aquest dolor si sabem escoltar i respectar el supervivent.

Els narcisistes no poden ser solidaris ni respectuosos perqu¨¨ nom¨¦s volen solidaritat i respecte per a ells mateixos. Per aix¨° el supervivent tamb¨¦ molesta. La seva experi¨¨ncia denuncia la inseguretat i la impot¨¨ncia a l'hora d'impedir el crim. I el seu dolor, la nostra indifer¨¨ncia i la nostra passivitat per prevenir que actes tan perversos es tornin a repetir.

Hi ha preguntes que nom¨¦s se les poden fer els supervivents i els qui estan disposats a compartir amb ells el pes de la seva innocent culpa d'haver sobreviscut. De qu¨¨ serveixen els homenatges i els aniversaris si no corregim els errors que hem com¨¨s i fins i tot som capa?os de repetir-los?

El terrorisme pret¨¦n dividir les nostres societats, enfrontar-nos els uns als altres, difondre la idea d'una culpa col¡¤lectiva que hem de purgar mitjan?ant el dolor i la mort que exerceixen sobre nosaltres. Fer-nos fr¨¤gils i vulnerables. Preparats per ser conven?uts, per lliurar les nostres llibertats i els nostres valors. Com m¨¦s dividida i desunida es troba una societat sobre les q¨¹estions m¨¦s essencials de la seva vida en com¨², m¨¦s f¨¤cil ¨¦s que es vegi afectada pel mal que inocula l'acci¨® violenta del terrorisme.

Ser¨¤ dif¨ªcil v¨¨ncer el terrorisme si no sabem ni tan sols identificar qui s¨®n els culpables. Si barregem els terroristes i la ideologia que els instiga amb les culpes del sistema, el comer? d'armes, la islamof¨°bia o fins i tot els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia, com ha passat tantes vegades en interpretacions conspiranoiques. O si no sabem gaire b¨¦ els qui s¨®n realment les v¨ªctimes i ens fem homenatges a nosaltres mateixos i a les nostres idees partidistes.

Les v¨ªctimes han estat ocultes durant tot l'any que ha transcorregut des dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La nostra societat, dividida i enfrontada, no sabia qu¨¨ fer-ne i amb prou feines sap ara qui s¨®n els culpables. Costar¨¤ molt recuperar aquesta unitat civil imprescindible per acompanyar el dolor dels supervivents, per¨° avui s'ha fet el primer pas evitant almenys l'exhibici¨® imp¨²dica de les nostres divisions.