Mirar-se el melic no derrota el terrorisme

Hem commemorat el primer aniversari dels atemptats terroristes comesos a Catalunya el 17 d'agost del 2017. Aquesta data, com l'11 de mar? del 2004 i moltes altres, no s'esborraran de la nostra mem¨°ria. Molt menys de la mem¨°ria de cadascuna de les v¨ªctimes, dels seus familiars i amics que els van patir directament. S¨®n les ¨²niques persones que poden apropiar-se, perqu¨¨ desgraciadament ¨¦s seu, del dolor d'aquests atacs brutals a les seves vides. Els altres no podem erigir-nos en portaveus o representants. Perqu¨¨ les v¨ªctimes s¨®n reflex de la ciutadania. Les v¨ªctimes s¨®n plurals i diverses.

S'han celebrat diversos actes commemorant aquells esdeveniments terribles, per¨° nom¨¦s un d'ells ha estat formalment un acte de record de les seves v¨ªctimes. Els altres han estat actes de part, d'apropiaci¨® del dolor i, fins i tot, de la condici¨® de v¨ªctima. A Alcanar, l'acte de reconeixement va estar presidit per un enorme lla? groc. A l'acte de Barcelona, tots els consellers duien el seu lla? groc. Aix¨ª mateix, al marge del drama que la fam¨ªlia de l'exconseller Forn estigui vivint (aix¨° ¨¦s innegable), en qualitat de qu¨¨ hi havia la seva dona a la comitiva oficial? Em temo que en un intent de reivindicaci¨® de la seva condici¨® de v¨ªctima. Encara que crec que ¨¦s m¨¦s aviat perjudicial en un proc¨¦s penal en curs, el dia 17 intent¨¤vem recordar les v¨ªctimes dels terroristes gihadistes. Vol¨ªem solidaritzar-nos amb totes aquelles persones que, a tot el m¨®n, han estat atacades, d'una manera o d¡¯una altra, pel fanatisme d¡¯Estat Isl¨¤mic i els seus sequa?os. Centenars de milers de persones que han perdut la vida, que han vist amputats els seus cossos, que han perdut els seus ¨¦ssers estimats, que viuen per sempre marcades pel dolor i terroritzades per l'horror assass¨ª. Era a totes elles a qui ret¨ªem homenatge. No era el moment per fer altres reclamacions.

Despr¨¦s de setmanes tement com es desenvoluparia l'acte central a Barcelona, es va arribar a un acord: totes les institucions implicades, tamb¨¦ el cap de l¡¯Estat i el president del Govern, van participar-hi per¨° es va impedir que els responsables pol¨ªtics d¡¯Espanya i Catalunya es dirigissin a les v¨ªctimes i al m¨®n sencer. Es va perdre l'oportunitat de donar un missatge d'estat, en qu¨¨ els diferents nivells de poder pol¨ªtic i policial actu?n sense fissures davant del terrorisme. No polititzar el dolor no significa que els nostres dirigents, els que tenen a les seves mans decidir sobre les pol¨ªtiques antiterroristes, de cura de les v¨ªctimes i les pol¨ªtiques d'integraci¨® no diguessin ni una sola paraula. La pancarta amb un rei a l'inrev¨¦s, els lla?os dels dirigents catalans, algunes banderes espanyoles entre el p¨²blic i alguna xiulada al Cant dels ocells del mestre Casals van ser els ¨²nics que van dir alguna cosa, a deshora, aix¨° s¨ª. Potser per als terroristes la divisi¨® que genera el conflicte a Catalunya amb l¡¯Estat no sigui un element determinant; m'inclino a pensar que s¨ª perqu¨¨ ens desestabilitza i afebleix. Estic segura, en canvi, que mostra un Govern de la Generalitat de pol¨ªtics ¡°que es miren el melic, que intenten, sempre i en tot cas, cridar l'atenci¨® i no perdre ni un minut de protagonisme. El que s¨ª que perden ¨¦s l'oportunitat de mostrar la potencialitat de les institucions pr¨°pies i alhora estat, que, en cooperaci¨® amb les altres, s¨®n molt capaces de combatre un terrorisme que t¨¦ un camp de batalla global. El Govern ens fa petits als ulls de la comunitat internacional perqu¨¨ arrossega Catalunya sencera, i tamb¨¦ Barcelona, ciutat global i cosmopolita per excel¡¤l¨¨ncia.

Aquestes ¨¤nsies de protagonisme es van deixar veure en l'acte de Lledoners, on el president Torra s¨ª que va fer el seu discurs, per a ¡°les seves v¨ªctimes¡±; un discurs en el qual, a m¨¦s a m¨¦s, va fer una crida directa a l'atac a l¡¯Estat. La irresponsabilitat d'aquestes paraules ¨¦s infinita. Tamb¨¦ la seva hipocresia.

Com va explicar Laura Tedesco a Agenda P¨²blica, l'arribada de nous l¨ªders populistes i il¡¤liberals a les institucions, que neguen o tergiversen els valors democr¨¤tics sobre els quals s'assenten les nostres societats i pels quals generacions de persones han donat les seves vides (acad¨¨miques, activistes, pol¨ªtiques, fins i tot vides en sentit literal) ha suposat per a molts l'alliberament de la seva veritable identitat pol¨ªtica, i ha trencat amb el malintencionadament denominat ¡°pol¨ªticament correcte¡±. No obstant aix¨°, hem de recordar que la democr¨¤cia, sempre en perill com demostra el nostre entorn, ha de ser defensada en tot moment. Per¨° ha de ser-ho des de les seves bases i principis. No des de la tergiversaci¨® de conceptes, la manipulaci¨® de dades, o la utilitzaci¨® aclaparadora de mitges mentides o mentides senceres.