Juristes alerten dels riscos d¡¯anul¡¤lar els judicis del franquisme

L'anul¡¤laci¨® per llei dels judicis ¨Ci les conseg¨¹ents sent¨¨ncies¨C dictades pels tribunals de la dictadura franquista contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Llu¨ªs Companys ¨Cafusellat el 15 d'octubre del 1940¨C i contra centenars de milers de persones perseguides penalment per la seva milit¨¤ncia o inclinaci¨® pol¨ªtica o per motius ideol¨°gics o religiosos tindria una efic¨¤cia m¨¦s simb¨°lica que no pas jur¨ªdica. Aix¨ª ho consideren juristes consultats per aquest diari, que, tot i que creuen possible establir per llei la il¡¤legalitat i la nul¡¤litat d'aquells processos, entenen que d'aix¨° dif¨ªcilment es podrien derivar, per exemple, indemnitzacions i reparacions econ¨°miques per a les v¨ªctimes o els seus hereus.

Altres experts, no obstant aix¨°, adverteixen que l'anul¡¤laci¨® per part del Congr¨¦s de sent¨¨ncies fermes sobre la base que van ser dictades per un poder il¡¤leg¨ªtim ¨¦s una q¨¹esti¨® ¡°jur¨ªdicament delicada¡±. Si no es fila molt prim en la redacci¨® de la norma derogat¨°ria, adverteixen, aquesta podria desembocar en demandes d'anul¡¤laci¨® de sent¨¨ncies judicials no nom¨¦s de represaliats pol¨ªtics, sin¨® fins i tot de la resta de jurisdiccions ¨Ccivil, contenciosa¡­¨C entre el 1939 i l'entrada en vigor de la Constituci¨® del 1978.

¡°En la pr¨¤ctica, a causa del temps que ha transcorregut, no ¨¦s concebible l'exist¨¨ncia d'antecedents penals o altres traces jur¨ªdiques de la gent que va ser condemnada pel Tribunal d'Ordre P¨²blic, pels anomenats Tribunals de Responsabilitats Pol¨ªtiques o pels diferents Consells de Guerra que es van crear en aplicaci¨® de les lleis promulgades durant i despr¨¦s de la Guerra Civil, m¨¦s enll¨¤ del que ha quedat registrat als arxius hist¨°rics¡±, assenyala Celso Rodr¨ªguez Padr¨®n, portaveu de l'Associaci¨® Professional de la Magistratura (APM), la majorit¨¤ria al Poder Judicial.

Segons aquest jurista, la derogaci¨® ¨Cmitjan?ant una modificaci¨® de la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica¨C dels judicis del franquisme, com reclama Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), tindria unes conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s testimonials que no pas pr¨¤ctiques. Rodr¨ªguez Padr¨®n considera que portar al Butllet¨ª Oficial de l'Estat la il¡¤legalitat i nul¡¤litat d'aquests judicis ¡°pot tenir un component de reparaci¨® personal, sentimental, simb¨°lica o cultural, per¨° dif¨ªcilment efectes jur¨ªdic penals¡±.

Sobre la possibilitat que les v¨ªctimes poguessin, una vegada anul¡¤lades les sent¨¨ncies, reclamar a l'Estat per un mal funcionament de l'Administraci¨®, Rodr¨ªguez Padr¨®n ¨¦s esc¨¨ptic. ¡°Les lleis que regulen aix¨° s¨®n molt posteriors i amb uns terminis d'exercici que no crec que siguin aplicables¡±.

Ignacio Gonz¨¢lez Vega, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democr¨¤cia, tampoc veu m¨¦s que un valor simb¨°lic en l'anul¡¤laci¨® dels judicis franquistes: "?s recon¨¨ixer que era un r¨¨gim il¡¤leg¨ªtim i que les resolucions d'aquests tribunals no tenien validesa, i aix¨° ¨¦s una cosa a la qual cal donar import¨¤ncia, per¨° m¨¦s enll¨¤ de l'efecte simb¨°lic no s¨¦ quins altres efectes pot tenir quan la sent¨¨ncia m¨¦s recent t¨¦ 43 anys", sost¨¦.

Diego L¨®pez Garrido, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa i exdiputat del PSOE, adverteix dels possibles efectes jur¨ªdics inesperats de la nul¡¤litat de les sent¨¨ncies pol¨ªtiques del franquisme. ¡°Si anul¡¤les una sent¨¨ncia dels tribunals per la il¡¤legitimitat del r¨¨gim, les hauries de poder anul¡¤lar totes. Aix¨° ¨¦s la inseguretat jur¨ªdica total¡±, apunta.

El setembre passat, el Congr¨¦s va aprovar una proposici¨® no de llei ¨Cuna iniciativa declarativa¨C per reclamar la nul¡¤litat de les sent¨¨ncies del Tribunal Regional de Responsabilitats Pol¨ªtiques i del Consell de Guerra per les quals es va condemnar a mort Companys. El text qualificava aquestes sent¨¨ncies d'"il¡¤leg¨ªtimes, radicalment nul¡¤les i injustes", i deia que "manquen absolutament d'efic¨¤cia i validesa". El text reiterava la "il¡¤legitimitat" del Tribunal de Repressi¨® de la Ma?oneria i el Comunisme, del Tribunal d'Ordre P¨²blic, dels Tribunals de Responsabilitats Pol¨ªtiques i Consells de Guerra constitu?ts per motius pol¨ªtics, ideol¨°gics o de creen?a religiosa", aix¨ª com de les "condemnes i sancions dictades per aquests i qualsevol altre tribunal o ¨°rgan penal o administratiu durant la dictadura". ERC vol ara convertir en llei aquesta declaraci¨® de la Cambra baixa.

¡°En el moment en qu¨¨ Franco guanya la guerra i desapareix la rep¨²blica i apareix un nou Govern de facto que ¨¦s reconegut per la comunitat internacional; a partir d'aquest moment podr¨ªem considerar nul¡¤les les sent¨¨ncies. ?s clar que els consells de guerra eren il¡¤leg¨ªtims, per¨° tot era il¡¤leg¨ªtim, no pots dir de sobte que desapareixen totes les sent¨¨ncies judicials. Aix¨° traslladat a una llei pot desencadenar milions de demandes contra sent¨¨ncies de tribunals; el que es pot produir a Espanya ¨¦s tremend¡±, afirma el catedr¨¤tic.

L¨®pez Garrido adverteix, a m¨¦s, que anul¡¤lar judicis des del poder legislatiu pot suposar una intromissi¨® en el poder judicial. ¡°Hauria de ser una altra sent¨¨ncia la que anul¡¤l¨¦s la sent¨¨ncia¡±, assenyala.