Un m¨®n ¡®skinny¡¯

La meva infantesa no ¨¦s un pati amb un hort clar i un llimoner madur com la de Machado, sin¨® el record de la cru?lla de Via Augusta amb pla?a Molina, una primavera de finals dels setanta: jo anava, com a bon patr¨® cl¨¤ssic, tot ufan¨®s a escola amb el meu primer senyal valent de modernitat ¨Cuns pantalons de pinces¨C, quan vaig descobrir, tot vermell de l¡¯horror, que em venien, com a m¨ªnim, un dit curts. Resulta que, abans d¡¯estrenar-los, vaig passar uns dies al llit amb febre i vaig fer la t¨ªpica estirada. Total, una jornada de burles punyents i una prematura lli?¨® guydebordiana sobre la societat de l¡¯espectacle: la vida, pura aparen?a.

La magdalena (florida) va ser la impossibilitat de trobar uns pantalons xinos?de tall normal en aquestes ¨²ltimes rebaixes, un temps (en tot: salaris, valors, maneres¡­) d¡¯ultra stretch o super skinny, que vaig potinejar tot incr¨¨dul que es poguessin cal?ar si no es venien amb un pot de lubrificant; per no parlar de l¡¯operaci¨® de treure-se¡¯ls. I per acabar-ho de rematar, la novetat d¡¯uns models siamesos just per sobre dels turmells¡­ En aquest punt va arribar l'estampa infantil; i despr¨¦s, la imatge del macaroni angl¨¨s del XVIII, aquella versi¨® amanerada i italianitzada dels famosos beau que van marcar les corts dels reis anglesos Carles II i Jordi IV i el bon vestir de mitja Europa: cintura estreta, armilles de seda, mocador al coll lligat al cos, engalanats, bastons llargs amb plata i or, flascons de perfum, paraules en franc¨¨s per conrear frivolitats i¡­ cal?ons hiperajustats. El paradigma d¡¯aquests bufan¨²vols va ser Charles James Fox: als 15 anys, el seu pare ja li donava diners per al joc; acabaria arru?nat, ¨¦s clar, per¨° amb estil: mentre els creditors se li enduien fins i tot el capital immobiliari, ell, impertorbable, seguia llegint Her¨°dot assegut en l¡¯¨²nica cadira que li va quedar a casa.

De tots ells, sempre vaig admirar George Bryan Brummell, potser perqu¨¨ gr¨¤cies a una col¨°nia amb el seu nom (la primera edici¨®, infinitament superior a l¡¯actual) va ser l¡¯¨²nica vegada en la meva vida que dues belles dones (mare i filla, a m¨¦s) es van interessar per mi alhora. Segons el poeta Shelley, Beau Brummell era l¡¯¨²nica persona que valia la pena a l¡¯Anglaterra de l¡¯¨¨poca; Lord Byron va apujar l¡¯aposta parlant dels tres homes m¨¦s importants de l¡¯Europa del XIX: ell mateix, ¨¦s clar, Napole¨® i Brummell. Res feia presagiar la seva futura fama perqu¨¨, de fet, va ser un rid¨ªcul soldat del 10¨¨ Regiment d'H¨²sars, amb el nas trencat despr¨¦s d¡¯una co?a filla de les seves constants caigudes de dalt del cavall. Per¨° tot se li pot perdonar a qui, al final, va imposar el detall de pell blanc de les botes de muntar, especialista inigualable en porcellana de S¨¨vres, que viatjava amb una palangana de plata perqu¨¨, segons sostenia, ¡°¨¦s impossible escopir en argila¡± i introductor del porto com a acompanyant del formatge (fins llavors es feia amb ordin¨¤ria cervesa).

Per¨° el gran triomf d¡¯aquest petulant, tot i que influent com pocs (¡°¨¦s de molt mal gust anar vestit nom¨¦s per atreure l¡¯atenci¨® del p¨²blic¡±, tenia com a divisa) va ser el dels fin¨ªssims mocadors de coll d¡¯encaix, inimitables, perfectament a lloc i amb el vol just, tot perqu¨¨ els emmidonava. La humanitat, no obstant aix¨°, l'hi deu molt m¨¦s perqu¨¨ va introduir el sab¨® en una societat realment porca: es feia rentar la roba blanca cada dia i, fins i tot estant a la pres¨® de Calais, per deutes, va sorprendre tothom quan va demanar un mirall i rentar-se cada dia amb una combinaci¨® de 15 litres d¡¯aigua i dos de llet. Perqu¨¨, ¨¦s clar, va fugir d¡¯Anglaterra perseguit pels impagaments i va acabar vivint de les almoines d¡¯amics. Com gaireb¨¦ tots els de la seva esp¨¨cie: estranys en el vestir, jugadors de cartes, prioritzant intrigues, infidelitats i duels al matrimoni, poetes aficionats, morts en estranyes circumst¨¤ncies, i una infinitat de factures per pagar del sastre, un gremi que en sortia tan mal parat que normalment els portava a judici.

De beau (no s¡¯ha de confondre amb dandi: en el primer, les robes s¨®n expressi¨® de si mateix; en el segon, tot ¨¦s inculcat, no surt natural) grans com Brummell nom¨¦s n¡¯hi va haver dos m¨¦s. Un, Beau Richard Nash, que defensava que vestir amb eleg¨¤ncia era una manera de fer publicitat d¡¯un mateix: ¡°?s l¡¯¨²nic ¨²s possible d¡¯un vestit car¡±. Va ser conegut com ¡°el rei de Bath¡±, la decadent zona de balnearis que ell va convertir en una destinaci¨® de luxe: brindar per la pr¨°pia salut va n¨¦ixer amb ell, com l'obligaci¨® de no portar-hi espases, un primer pas a Anglaterra per eliminar-les de la vestimenta; tamb¨¦ ¨¦s seva la reglamentaci¨® dels duels. Vanit¨®s, el seu tal¨® d¡¯Aquil¡¤les van ser les capses de rap¨¨.

El tercer beau va ser Alfred, comte d¡¯Orsay, que va aprendre a llegir amb els butlletins de vict¨°ries de la Grand Arm¨¦e perqu¨¨ estava destinat a ser patge de Napole¨®. Un impecable espadatx¨ª, dibuixant, conversador, nedador i corredor, va balafiar m¨¦s en roba que Brummell, per¨° mai va arribar a ser tan elegant, tot i que va posar de moda els punys de les camises per sobre de la jaqueta i es banyava en aigua perfumada i no en llet. Ben plantat, deia que tenia les de perdre en un duel perqu¨¨ era m¨¦s guapo que el seu rival, per la qual cosa sempre va intentar pactar que no li ferissin del pit cap amunt¡­

Quin m¨®n, aquell, com revelava amb documentada gr¨¤cia Clare Jerrold el 1910 a Los bellos y los dandis, que ara ha tradu?t la iconoclasta Wunderkammer: els criats del dandi Robert Feilding, amb el sobrenom d'El Guapo, portaven fant¨¤stiques lliurees de color groc, faixes negres i plomes a joc al barret; Stanhope, quart Lord Chesterfield, escollia els seus criats per l'envergadura, la cabellera i la bellesa; el cavall de James Hay, comte de Carlisle, cal?ava ferradures de plata, que se solien desprendre i feien content el populatxo¡­ S¨ª, un m¨®n fascinant perqu¨¨ s¨ª. M¡¯hauria agradat saber anar sempre bien gant¨¦ en aquell present tan casual, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ llavors era tan important el vestir com l¡¯enginy i el riure i saber fer riure, perqu¨¨ hi havia unes regles i, en el fons, una cultura: molts havien fet el fam¨®s Grand Tour per Europa¡­ Uns temps en qu¨¨ per algun motiu els que entraven en un caf¨¨ havien de pagar un penic nom¨¦s pel privilegi d¡¯asseure-s¡¯hi i escoltar les tert¨²lies¡­

Uns texans semblen respondre, eureka, als patrons de camals cl¨¤ssics¡­ per¨°, un cop desplegats, apareixen sis talls transversals que els desfilen, tot parracs, i aix¨° que el preu, rebaixa inclosa, indica tot el contrari. ¡°Never the time and the place¡±, va escriure per a mi, ja en aquells temps, el bard Robert Browning.