La pressi¨® dels jutges obliga la Moncloa a emparar Llarena

Sense matisos i per mitj¨¤ d'un bufet privat belga, el Govern espanyol assumir¨¤ finalment la defensa jur¨ªdica del jutge Pablo Llarena?en la demanda que ha interposat contra ell a B¨¨lgica l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La pressi¨® de les associacions de jutges i de l'oposici¨® va obligar aquest diumenge la Moncloa a agafar les regnes del cas i anunciar que assumir¨¤ la defensa del jutge sense condicions. El president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, va decidir que s'actu¨¦s encara que Just¨ªcia rebutjava assumir els actes privats que la demanda atribueix al jutge del Suprem.

S¨¢nchez ha volgut posar fi a l'escalada de cr¨ªtiques del m¨®n judicial ¡ªnom¨¦s s'ha mantingut en defensa del Govern espanyol l'associaci¨® progressista de jutges¡ª i la pressi¨® de l'oposici¨® amb l'anunci, diumenge a la tarda, que l'Executiu ultima la contractaci¨® d'un bufet d'advocats per defensar el jutge Llarena a B¨¨lgica. El magistrat que ha instru?t la causa principal contra el proc¨¦s est¨¤ citat a declarar en aquest pa¨ªs el 4 de setembre demandat per l'expresident de la Generalitat, i fins ara el Govern espanyol es mantenia en una certa ambig¨¹itat respecte a la seva defensa amb dos arguments: que corresponia emparar-lo en primer lloc al poder judicial i, a m¨¦s, que l'Executiu no podia assumir "en cap cas" la defensa del jutge pels actes privats que se li atribueixen, segons l'¨²ltim comunicat del Ministeri de Just¨ªcia de dijous passat.

Aquesta diferenciaci¨® entre els actes privats que la demanda de Puigdemont atribueix a Llarena ¡ªen realitat, unes declaracions del jutge en una confer¨¨ncia sobre per qu¨¨ no es pot parlar de presos pol¨ªtics a Espanya¡ª i la defensa "de la sobirania i immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols" que Just¨ªcia s¨ª?que es comprometia a assumir va desapar¨¨ixer en el comunicat dif¨®s diumenge per la Presid¨¨ncia del Govern. El text de la Moncloa ja no parla d'actes privats del jutge i es limita a deixar clar que l'Executiu espera que en un temps "breu" culminin els tr¨¤mits per a la contractaci¨® d'un despatx d'advocats a B¨¨lgica "en defensa dels interessos d'Espanya", a conseq¨¹¨¨ncia de la demanda presentada per Puigdemont.

La demanda civil contra Llarena, avan?ada per El Mundo i a la qual tamb¨¦ va tenir acc¨¦s EL PA?S, t¨¦ una notable c¨¤rrega pol¨ªtica. Posa en dubte la imparcialitat del magistrat i cont¨¦ afirmacions tan contundents com que Espanya est¨¤ "al costat de Kazakhstan entre els Estats delinq¨¹ents que es neguen a sotmetre's als principis que regeixen els drets fonamentals universals".

Fonts de la Moncloa van defensar que l'anunci de la defensa de Llarena no es tractava d'una rectificaci¨®, sin¨® que s'hi havia fet necessari aclarir la postura de l'Executiu davant la revolada. El comunicat de presid¨¨ncia remarcava que els tr¨¤mits per contractar el bufet s'havien iniciat "fa dies". Per¨° la veritat ¨¦s que fins ara el Govern espanyol no havia confirmat la defensa del jutge i l'¨²ltim comunicat del Ministeri de Just¨ªcia manifestava algunes reserves. L'assumpte es va discutir en la reuni¨® entre S¨¢nchez i el seu gabinet dissabte a la finca de Quintos de Mora (Toledo), segons fonts coneixedores del debat, i diumenge el president va prendre la decisi¨® d'assumir finalment la defensa.

El PP i Ciutadans van carregar contra els "vaivens" de l'Executiu de S¨¢nchez. "Primer ens insulten per criticar la seva incompet¨¨ncia i despr¨¦s fan marxa enrere i fan el que reclam¨¤vem. Immigraci¨®, economia... i ara just¨ªcia", va criticar el president del PP, Pablo Casado. Ciutadans demanar¨¤ la compareixen?a de la ministra de Just¨ªcia, Dolores Delgado, perqu¨¨ expliqui per qu¨¨ el Govern espanyol volia deixar "tirat i desemparat" el jutge, va avisar la l¨ªder catalana, In¨¦s Arrimadas.

L'assumpte havia fet posar el crit al cel a les associacions de jutges i fiscals, que havien acusat el Govern espanyol de "desistiment de funcions". Els juristes consultats pel EL PA?S coincideixen amb el pronunciament de les associacions professionals. Creuen que el Govern havia de compar¨¨ixer en el proc¨¦s. Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del Pa¨ªs Basc, considera que "el que est¨¤ en joc ¨¦s la independ¨¨ncia del poder judicial espanyol". En aquest sentit, evoca el principi d'"immunitat judicial" que regeix en el dret internacional p¨²blic i que comporta que un Estat no pot jutjar-ne un altre, sin¨® que ha de ser un tribunal internacional qui ho faci, com passa amb el de Drets Humans o el de la Haia .

Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, subscriu la tesi que "l'Estat espanyol ha de defensar la seva jurisdicci¨® i ha de pagar els serveis jur¨ªdics que proporcioni l'Advocacia de l'Estat a Llarena", per¨° adverteix que la tramitaci¨® de la demanda belga haur¨¤ d'esquivar primer alguns problemes processals abans d'acordar-se l'admissi¨® o no. Arb¨®s considera que el jutge Llarena va reclamar empara al Consell General del Poder Judicial fora de termini i que tamb¨¦ va respondre a la iniciativa judicial m¨¦s tard del previst, malgrat que tenia coneixement del text de manera extraoficial perqu¨¨ l'hi van fer saber els advocats de Carles Puigdemont.