L¡¯estrat¨¨gia de la tensi¨®

Molt a desgrat seu, l¡¯acte de protesta convocat per Ciutadans al Parc de la Ciutadella de Barcelona per protestar per l¡¯agressi¨® que havia patit en un fosc episodi una dona que retirava lla?os grocs, es va convertir en una demostraci¨® meridiana del que realment passa i dels prop¨°sits que animen el partit taronja. L¡¯assist¨¨ncia va ser minsa, per¨° n¡¯hi va haver prou amb el que hi va passar per donar-li la volta, com a un mitj¨®, al discurs que Rivera i Arrimadas proven d¡¯imposar sobre el que passa a Catalunya. Els fets, en aquesta ocasi¨®, van parlar m¨¦s b¨¦ i m¨¦s clar que les paraules. Lluny de l¡¯esl¨°gan que repetien els convocants ¡ª¡°Todos somos Lidia, por la convivencia i contra la violencia¡±¡ª, la qual cosa pretenia ser un acte de rebuig a la suposada intimidaci¨® dels independentistes, es va convertir en una demostraci¨® d¡¯intoler¨¤ncia i d¡¯agressivitat amb la persecuci¨® i l¡¯atac a qui creien que era un c¨¤mera de TV3 que va resultar que era de Telemadrid.

La convocat¨°ria formava part d¡¯una campanya perfectament calculada per establir un relat d¡¯opressi¨® a Catalunya amb el qual es pogu¨¦s apuntalar la teoria que hi ha una fractura social que est¨¤ derivant en viol¨¨ncia. La seva destinat¨¤ria, no obstant aix¨°, no ¨¦s la ciutadania catalana, que pot comprovar per si mateixa el que passa, sin¨® la resta d¡¯espanyols, la majoria dels quals no t¨¦ refer¨¨ncies directes sobre el clima real que es viu a Catalunya.

En la seva batalla electoral per l¡¯hegemonia del vot conservador a Espanya, el partit de Rivera s¡¯est¨¤ movent per un rumb perill¨®s que no nom¨¦s ¨¦s pol¨ªticament irresponsable, sin¨® ¨¨ticament condemnable. L¡¯estrat¨¨gia de la tensi¨® que practica f¨¤cilment es pot convertir en una esp¨¨cie de profecia autocomplerta, at¨¨s que contribueix a crear les condicions perqu¨¨ aquesta viol¨¨ncia es produeixi.

Tant en el seu discurs p¨²blic com en el document amb qu¨¨ ha demanat empara al Defensor del Poble, Ciutadans sost¨¦ que hi ha un clima d¡¯intimidaci¨® tan gran a Catalunya que deixa indefensos als no independentistes. Que la seva llibertat est¨¤ amena?ada. Uns dies abans, Rivera havia convocat les c¨¤meres per a un acte que es va convertir en una crida a la ciutadania a treure lla?os grocs. Tindran feina, perqu¨¨ ¨¦s previsible que tants com en treguin en tornaran a apar¨¨ixer, si no m¨¦s. Per¨° la col¡¤locaci¨® de lla?os no ¨¦s, com diuen Rivera i Arrimadas, una ocupaci¨® il¡¤leg¨ªtima de l¡¯espai p¨²blic. ?s una protesta pol¨ªtica que s¡¯expressa d¡¯aquesta manera. Totes les protestes tenen un component d¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai p¨²blic. Podem convenir que aquesta ¨¦s especialment invasiva, per¨° no deixa de ser un exercici de llibertat d¡¯expressi¨®. Quan Rivera va a Alella amb els dirigents del seu partit a retirar lla?os tamb¨¦ est¨¤ exercint el dret a expressar la seva opini¨® a l¡¯espai p¨²blic.

Per¨° no ¨¦s el mateix posar que treure. Qui posa lla?os, expressa una opini¨®, en aquest cas la seva protesta pel fet que dirigents independentistes hagin estat processats i enviats a la pres¨® en un proc¨¦s judicial que no nom¨¦s els independentistes q¨¹estionen. Fins a 120 catedr¨¤tics de Dret Penal espanyols, aliens a l¡¯independentisme, consideren que no hi ha fonament per a l¡¯acusaci¨® de rebel¡¤li¨® i cal recordar que aquesta qualificaci¨® ¨¦s la base sobre la qual se sustenta la pres¨® provisional i la inhabilitaci¨® pol¨ªtica dels principals dirigents del sobiranisme. Penjar lla?os grocs, per molt que molesti, no deixa de ser una resposta pac¨ªfica i prudent.

Els qui treuen els lla?os tamb¨¦ estan exercint la seva llibertat, per¨° fan alguna cosa m¨¦s que expressar una opini¨®. Estan impedint que d¡¯altres expressin la seva. I mentre ho fan, propugnen, a m¨¦s, canvis legislatius per restringir la llibertat de tots a l¡¯espai p¨²blic. Parlen de regular, per¨° ja sabem que quan s¡¯utilitza la paraula regular en relaci¨® amb la llibertat des del pensament conservador, el que es vol dir ¨¦s restringir.

Si en lloc d¡¯arrencar els lla?os es limitessin a posar el seu d¡¯un altre color estar¨ªem dins dels marges d¡¯una interpretaci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨® respectuosa amb l¡¯adversari pol¨ªtic. Per¨° no. La mateixa escenografia delata el rerefons ideol¨°gic d¡¯aquesta campanya. Quan van a treure lla?os, Rivera i Arrimadas van a ¡°netejar¡± l¡¯espai p¨²blic d¡¯alguna cosa indesitjable. A la Bisbal vam poder veure un destil¡¤lat molt expl¨ªcit d¡¯aquesta mateixa escenografia: un comando de 80 persones, encaputxades perqu¨¨ no fossin reconegudes, vestides amb granotes d¡¯intervenci¨® en cat¨¤strofes i armades amb c¨²ters, es van desplegar per la ciutat per netejar-la de tants lla?os com trobessin al seu pas. El comando era el missatge.

No ¨¦s aix¨ª com es contribueix al di¨¤leg i a la conviv¨¨ncia. L¡¯estrat¨¨gia de la tensi¨® ¨¦s sempre molt perillosa. Es comen?a pels s¨ªmbols per¨° amb freq¨¹¨¨ncia es continua amb les persones.