Sergi P¨¤mies: ¡°L¡¯autoficci¨® ¨¦s onanista; l¡¯autoretrat, implacable¡±

M¨¦s que en cap altre de la desena dels seus llibres anteriors, a Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) li han trucat amics i familiars per saber si estava b¨¦ despr¨¦s de llegir el seu ¨²ltim compendi de relats, L¡¯art de portar gavardina (Quaderns Crema), 13 textos ¡°especialment tristos¡± que, com a bona part de la seva obra anterior, en particular des de L¡¯¨²ltim llibre de Sergi P¨¤mies (2000), reflecteix t¨¤citament el seu bar¨°metre vital. Si b¨¦ aquesta reacci¨® la considera ¡°una vict¨°ria de la ficci¨®¡±, aquests ¨²ltims cinc anys han estat ¡°el moment de dues abs¨¨ncies i mitja: la de la mort dels meus pares; la d'una llarga hist¨°ria d'amor que s'acaba i el distanciament natural amb els fills, que s'han fet grans¡±. Tot aix¨° ja treia el cap a?Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006), La bicicleta est¨¤tica (2010) o Can?ons d¡¯amor i de pluja (2013), per¨° ara ¡°hi ha l'afegit¨® no previst de l'administraci¨® d'un llegat per la dimensi¨® p¨²blica dels meus pares [l'escriptora Teresa P¨¤mies i l'hist¨°ric dirigent del PSUC Gregorio L¨®pez Raimundo] i aquestes tres potes que t'omplien la personalitat i l'agenda ja no hi s¨®n¡­, per¨° hi s¨®n. I d'aix¨° va la cosa¡±.

Cada vegada els llibres de P¨¤mies s¨®n m¨¦s sincers i autobiogr¨¤fics, fins a fregar aqu¨ª la pura cr¨°nica. ¡°?s fruit de la p¨¨rdua absoluta de prejudicis: aspiro a la m¨¤xima llibertat liter¨¤ria i avui la ficci¨® moderna tolera b¨¦ aquesta barreja¡±. En aquesta alqu¨ªmia, ha trencat amb el seu sagrat prejudici d'utilitzar els m¨ªnims adjectius i adverbis, una liofilitzaci¨® de la qual havia fet senyal d'identitat. ¡°Aquesta vegada sense posar-los no funcionava, potser pel component de l'emoci¨®¡±. En qualsevol cas, defuig el terme autoficci¨®. ¡°L'autoficci¨® ¨¦s una etiqueta de la ind¨²stria, no dels creadors; jo he utilitzat la t¨¨cnica de l'autoretrat, que t¨¦ dues regles: primer, la decisi¨® que un sortir¨¤, que ser¨¤ subjecte literari, i la segona, que no ¨¦s mai complaent, afavoridor; si ¨¦s bo, t'ha de presentar amb un punt grotesc, pervers, turbulent¡­¡±.

Presa la decisi¨® de participar-hi, P¨¤mies es va passar dos matins al MNAC analitzant les t¨¨cniques de l'autoretrat dels pintors i fot¨°grafs. Perqu¨¨ ¡°sempre hi ha hagut, i especialment en la hist¨°ria de la ficci¨®, la pres¨¨ncia del jo; per¨° avui la narrativa audiovisual, les s¨¨ries i el cinema, est¨¤ canviant la percepci¨® del jo en les lletres: han expropiat part d'un patrimoni narratiu en el qual la literatura era una pot¨¨ncia. Ara, aquesta tendeix a centrar-se en el que nom¨¦s es pot explicar en paraules i potser per aix¨° cada vegada proposa m¨¦s mirades interiors susceptibles de ser compartides¡±. Aix¨° i una ¨¨poca ¡°m¨¦s vanitosa-narcisista¡±, puntualitza, expliquen l'auge. En aquest panorama, P¨¤mies creu que ¡°encadenar an¨¨cdotes vitals no t¨¦ sentit, la literatura del jo ha de donar conflicte, emoci¨®, voluntat d'estil, proposar un univers i un estat d'¨¤nim¡±, enumera. Difer¨¨ncies, doncs, entre autoficci¨® i autoretrat? ¡°L'autoficci¨® ¨¦s m¨¦s onanista; l'autoretrat ¨¦s implacable¡±.

D'entre els relats aflora un personatge solitari, un punt misantrop, que, diu l'escriptor, ha superat, ¡°no aix¨ª el protagonista; jo soc m¨¦s sociable de com em presento¡±. Aix¨° s¨ª, s'ha perdut per sempre l'alegria del nen que va ser. ¡°Tots tenim un moment d'esplendor en la vida i el meu va ser, clarament, entre els 6 i els 11 anys¡±. Qu¨¨ va passar? ¡°Aquell nen va venir cap a Espanya i enrere va quedar el Par¨ªs d'entre el 1966 i el 1971, l'aventura, l'extravag¨¤ncia de la vida familiar de l'exiliat clandest¨ª¡±. No soc ning¨² per a donar-te consells ¨¦s el text que reflecteix millor aquesta vida (i el que acull la gavardina del t¨ªtol, indument¨¤ria que va predominar en l'imaginari familiar i pol¨ªtic).

Sembla com si, en la clandestinitat, la fam¨ªlia, com a tal, hagu¨¦s viscut millor. ¡°En el moment de la legalitzaci¨® es va donar un duel magm¨¤tic entre els costums de la vida clandestina i les exig¨¨ncies que implicava la normalitat familiar¡±. En el relat, P¨¤mies admet, amb un punt de cruesa, que la seva mare i ell van fer pin?a per ser ¡°un departament de control de qualitat de la vida¡± del seu pare. ¡°S¨ª, vam ser molt injustos amb ell; vist en perspectiva, l'equivocada era la meva mare¡­ A m¨¦s, el meu pare, des de la meva ¨°ptica, era al b¨¤ndol dels dolents del partit, que injustament va expulsar persones justament dissidents, com Jorge Sempr¨²n o Fernando Claud¨ªn; i aqu¨ª fantasio amb la idea que el meu pare hauria pogut ser Sempr¨²n¡­¡± Ho resumeix tot citant Javier Cercas: ¡°Som fills de la nostra hist¨°ria i no de la que ens agradaria, que ¨¦s el parany actual, la de construir-nos hist¨°ries a la carta. No esculls el teu pare, i amb molta honra; quan vaig trobar el joc de la gavardina em va permetre explicar tot aix¨° sense rancor¡±.

Els pares de P¨¤mies semblen resignats amb la democr¨¤cia imperfecta que es va aconseguir. ¡°La Transici¨® era el m¨¤xim a qu¨¨ es podia aspirar; en el debat entre Reforma i Ruptura aquesta no va perdre per incompareixen?a, sin¨® per ser aquella l'¨²nica cosa factible; avui hi ha molt rupturista assembleari i nom¨¦s de boca, es fa molta demag¨°gia; la Transici¨® es va arrencar en una mateixa taula amb torturadors i torturats; despr¨¦s, all¨° es va fer amb una energia de l'esperan?a, i despr¨¦s sempre arriba el desenc¨ªs¡­ No, potser no era el previst, per¨° hi era¡±.

Tot aix¨° est¨¤ escrit en l'estil marca de la casa: ni un punt i a part; frases breus¡­ ¡°Volia aconseguir un efecte torrencial, una necessitat d'explicar turbulenta, per¨° que s'entengu¨¦s. Soc un lector mala persona i intento aplicar-ho com a escriptor: no vull generar problemes in¨²tils al lector; la meva escriptura no ¨¦s aix¨ª pels temps moderns, no ¨¦s una necessitat fr¨ªvola; el meu model literari ¨¦s densitat, concentraci¨® i brevetat; si aix¨° ¨¦s el signe literari dels temps, m'hi trobo casualment¡±.

La brevetat com a norma no explica, segons P¨¤mies, la seva poca tend¨¨ncia a abordar la novel¡¤la. ¡°Les meves novel¡¤les tamb¨¦ han estat breus; no, la meva abs¨¨ncia del g¨¨nere respon a episodis vitals i al fet que potser no em sento tan segur en la dist¨¤ncia llarga o al fet que penso que treballo aparentment amb material no gaire literari¡±, analitza. En qualsevol cas, excepte algun malaptesa, o algun rabejar-se, ¨¦s un l¨¨xic no rebuscat. ¡°Busco una llengua molt accessible, ¨¦s fruit d'una preocupaci¨® infinita per no empobrir ni enriquir de manera anacr¨°nica o excessiva l'idioma; trobes una llengua que s'apropi molt al que tu i els teus personatges sou. Per entendre'ns, model Josep Maria Espin¨¤s o Quim Monz¨®¡­ Escriure b¨¦ no ¨¦s escriure complicat, sin¨® just a l'inrev¨¦s; en castell¨¤, aqu¨ª tens Cercas, Jordi Soler o Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n: nitidesa, tot flueix, no fer ostentaci¨® del domini del llenguatge; millor tocar poques notes, per¨° bones, que deia Miles Davis¡±, assegura qui va aprendre a parlar catal¨¤ als 11 anys i a escriure'l, als 13 i que creu intuir la inquietud d'escriptors com Monz¨® per la degradaci¨® de la llengua. ¡°Ell ha conegut una Barcelona i una Catalunya on el catal¨¤ popular era m¨¦s ric¡­ Aix¨° est¨¤ passant per la democratitzaci¨® de la normalitzaci¨® d'una llengua que conviu prom¨ªscuament amb altres lleng¨¹es i aix¨° ha de tenir conseq¨¹¨¨ncies¡±.

En qualsevol cas, l'idioma a?L¡¯art de portar gavardina est¨¤ al servei d'un llibre trist, on el narrador espera ¡°fer feli? alg¨² de deb¨°¡±; es contraposa els homes que se saben fer necessaris a aquells que s¨®n veritablement memorables, i les parelles haurien de saber deixar-ho ¡°abans de caure en la decad¨¨ncia o l'engany¡±, escriu. ¡°Deixar les relacions quan viuen el seu millor moment ¨¦s un recurs ben¨¨vol de perdedor. ?s impossible, per¨° com a hip¨°tesi te¨°rica ¨¦s interessant; en el context del conte ¨¦s, simplement, una manera de viure el frac¨¤s amb una eleg¨¤ncia ir¨°nica¡±.

P¨¤mies, de totes maneres, admet: ¡°M'agraden els llibres tristos si es poden llegir amb un somriure, tot i que reconec que aqu¨ª costa. ?s una aposta est¨¨tica m¨¦s que no pas ¨¨tica; la meva visi¨® de la vida ¨¦s agredol?a, tirant a malenconiosa; per¨° aix¨° s¨ª, en explicar-la ho faig amb ironia, amb finor, sense rancor¡­¡±. Per aix¨°, segons com, li deuen trucar familiars i amics.