Fontana, el funeral i els pol¨ªtics

A Catalunya hi ha molta afici¨® per la hist¨°ria. Ens agrada commemorar els mil¡¤lenaris de la naci¨®, recordar les gestes dels nostres patriotes-mercenaris pel Mediterrani o entristir-nos amb la derrota del 1714. Es busquen arrels ancestrals i les numeracions presidencials s¨®n molt apreciades per l¡¯antiguitat que denoten. Una nota de premsa de l¡¯oficina d¡¯Artur Mas feia notar fa uns dies que, com a 129¨¨ president de la Generalitat, s¡¯havia de reunir amb el 130¨¨ president de la Generalitat (Carles Puigdemont) per transmetre-li el seu suport, en espera que l¡¯endem¨¤ arrib¨¦s al mateix escenari belga el 131¨¨ president de la Generalitat (Quim Torra). La resid¨¨ncia de Waterloo afegeix, al seu paper de mantenidora de la flama de la Rep¨²blica Catalana, la de convertir-se en un magatzem de la hist¨°ria.

El cas ¨¦s que tanta ostentaci¨® numeral i de patrimoni contrasta amb una representaci¨® ben austera de pol¨ªtics del Govern catal¨¤ al funeral de Josep Fontana, un dels m¨¦s grans coneixedors del segle XIX espanyol. ?s cert que l¡¯historiador no volia que assistissin pol¨ªtics amb ostentaci¨® de c¨¤rrec al seu funeral. Per¨° hi podia haver anat algun conseller a t¨ªtol personal, barrejat entre el p¨²blic, sense necessitat d¡¯anar acompanyat per la Coronela, amb el pen¨® de Santa Eul¨¤lia, que era el que Fontana no volia. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon¨¦s, va passar pel Tanatori de les Corts a donar el condol a la fam¨ªlia en nom del Govern. No obstant aix¨°, el m¨¦s proper al poder executiu que va anar al funeral va ser Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA), un organisme que assessora el Govern de la Generalitat. Duarte ¨¦s un referent de politesse, un punt i apart en aquests temps en qu¨¨ l¡¯excepcionalitat pol¨ªtica ha matat les formes. A m¨¦s del president del CoNCA, en un lateral discret de la segona fila, s¡¯asseia l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Al funeral van assistir tamb¨¦ Xavier Dom¨¨nech ¡ªexl¨ªder dels Comuns¡ª o l¡¯exdiputat cupaire David Fern¨¢ndez.

Com recordava Carles Geli en aquestes p¨¤gines, el difunt historiador era qui millor va entendre l¡¯enfonsament de l¡¯Antic R¨¨gim. Nom¨¦s per aix¨° ¡ªi per donar 37.000 documents i volums, amb algun incunable incl¨°s, a la Universitat Pompeu Fabra¡ª hagu¨¦s merescut m¨¦s atenci¨® per part del Govern catal¨¤, pres de la seva abstracci¨® pol¨ªtica.

Fontana estava ja absolt del pecat de la seva vella milit¨¤ncia comunista (PSUC, 1957?1980): al mateix Jordi Pujol li va semblar idoni per dirigir l¡¯Institut d¡¯Hist¨°ria Jaume Vicens Vives d¡¯investigaci¨® i estudis de postgrau el 1991. Hi van haver cartes i acusacions. Com a l¡¯¨¨poca de La Sapini¨¨re, quan els integristes francesos denunciaven els clergues modernistes per poder aconseguir la c¨²ria de Pius X, algun historiador va escriure al president d¡¯aquell moment per prevenir-lo de la perversitat de posar a mans de marxistes la nineta dels ulls de les universitats catalanes. Fontana es va envoltar de professors tan diversos com Eva Serra ¡ªmorta fa poc¡ª o Josep Termes.

L¡¯historiador Andreu Mayayo recordava la resposta que va donar, al novembre de l¡¯any passat, en una confer¨¨ncia a una pregunta sobre les presumptes coincid¨¨ncies entre la Revoluci¨® Russa i el proc¨¦s: ¡°Si pretenia ser una revoluci¨®, de moment, ¨¦s una revoluci¨® frustrada. Ho veig com una cat¨¤strofe i des del m¨¦s absolut desacord. ?s el moment d¡¯aprendre a resistir, de no resignar-nos, de tirar endavant i de provar de recuperar tant com puguem els nostres drets i les nostres llibertats, bastant amena?ats¡±.

Des d¡¯altres sectors, li van ploure les cr¨ªtiques quan el 2013 va participar en el seminari ¡°Espa?a contra Catalunya¡± ¡ªel t¨ªtol del qual va saber despr¨¦s de confirmar-ne l¡¯assist¨¨ncia¡ª o quan va publicar el 2014 La formaci¨® d¡¯una identitat. Una hist¨°ria de Catalunya, un llibre amb el qual alguns independentistes neoconversos van interpretar que Fontana ja era dels seus. Per¨° el gran mestre del segle XIX espanyol era un home d¡¯esquerres i un catalanista insubornable, que veia amb simpatia la CUP i els Comuns. Per aix¨° va resistir les pressions d¡¯alguns col¡¤legues perqu¨¨ don¨¦s el seu suport a la llista de Junts pel S¨ª, la primera candidatura conjunta que van presentar convergents i republicans. Perqu¨¨ no qued¨¦s cap dubte sobre la seva posici¨®, va tancar simb¨°licament la llista d¡¯Ada Colau el 2015 a l¡¯Ajuntament de Barcelona: ¡°No eren un partit, volien administrar l¡¯Ajuntament, no aprofitar-se dels seus recursos per alimentar el partit com fan els altres¡±.

Al seu funeral tamb¨¦ es va trobar a faltar la pres¨¨ncia d¡¯historiadors que estan abocats a preparar el cos te¨°ric de la ¡°revoluci¨® puigdemontista¡±. Potser en alguns sectors del m¨®n acad¨¨mic i pol¨ªtic perviu l¡¯abstracci¨®, l¡¯estupidesa o el vell esperit de La Sapini¨¨re.