Les altres seq¨¹eles judicials de l¡¯1-O

Quan va arribar el refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre de l¡¯any passat a Catalunya, els col¡¤lectius de defensa de drets civils constitu?ts al voltant de l¡¯independentisme estaven preparats. Som Defensores, la plataforma que van crear per coordinar-se, va reclutar a Barcelona un petit ex¨¨rcit de 240 persones entre ¡°observadors¡±, advocats i psic¨°legs. ¡°Era la primera vegada que munt¨¤vem una cosa aix¨ª, per¨° ens feia por la resposta de l¡¯Estat. I no ens vam equivocar¡±, explica Ana?s Franquesa, una de les coordinadores. El desplegament els va permetre recollir testimonis de primera m¨¤ i obtenir, al moment, imatges i v¨ªdeos sobre la q¨¹estionada actuaci¨® policial a les escoles habilitades com a centres de votaci¨® del refer¨¨ndum.

¡°Vam tenir informaci¨® directa del que estava passant i vam recopilar les dades de les persones afectades¡±, afegeix Franquesa. Aix¨ª s¡¯explica que Barcelona hagi avan?at m¨¦s que altres partits judicials de Catalunya en la investigaci¨® d¡¯aquests fets: el titular del jutjat d¡¯instrucci¨® n¨²mero 7 de la ciutat, Francisco Miralles, mant¨¦ investigats a cinc policies del Cuerpo Nacional de Polic¨ªa ¡ªdos comandaments i tres agents¡ª per actuar, presumptament, de forma ¡°desproporcionada¡±.

La batalla pel relat de l¡¯1-O tamb¨¦ es lliura als jutjats i, molt en particular, a la macrocausa de Barcelona. L¡¯Ajuntament de la ciutat i el col¡¤lectiu Ir¨ªdia es van alinear amb la Generalitat per defensar a les prop de 250 persones que, segons el seu balan?, van resultar ferides a la capital. Van denunciar la vulneraci¨® de drets i van demanar al jutge que investigu¨¦s els policies per delictes de lesions i contra la integritat moral. La Fiscalia, en canvi, va sostenir que la den¨²ncia de l¡¯Executiu catal¨¤ era ¡°general, indiscriminada i inconcreta¡± i va demanar que la investigaci¨® se centr¨¦s nom¨¦s en un episodi: una intervenci¨® en una escola privada, els Jesu?tes de Sant Gervasi.

Sobre la seva taula, el jutge Miralles tenia, inicialment, un centenar de comunicats de lesions de ciutadans ¡ªla majoria lleus, com a hematomes i contusions¡ª documentats amb v¨ªdeos i fotografies. Per¨° tamb¨¦, un informe de la Policia que parlava de 20 agents lesionats per¨° no concretava el tipus de ferides ni com es van causar. El magistrat va decidir obrir 27 peces separades per investigar a fons el que va passar en cadascuna de les escoles i dels instituts on es van denunciar els fets. La causa, per tant, ho abasta tot. Ara com ara, no obstant aix¨°, nom¨¦s ha avan?at el que t¨¦ a veure amb les ferides causades pels policies. El jutge en va arxivar inicialment mitja dotzena ¡ªper falta de proves o autor conegut¡ª per¨° en mant¨¦ vives una vintena. ?s previsible que, les properes setmanes, es produeixin imputacions noves.

La investigaci¨® dels cinc agents es correspon amb tres intervencions diferents. La t¨°nica general que apunta el jutge en les seves interlocut¨°ries ¨¦s que van ser c¨¤rregues ¡°desproporcionades¡± i, fins i tot, ¡°perilloses¡± per als ciutadans. A aquests, en canvi, no els atribueix, ara com ara, cap viol¨¨ncia. Les imatges (fotos i v¨ªdeos) s¨®n la clau d¡¯aquests temes. Un mateix sotsinspector dels antidisturbis acumula dues imputacions per les seves actuacions a l¡¯Escola Mediterr¨¤nia i a l¡¯Institut Pau Claris. El cinqu¨¨ i darrer investigat, el que t¨¦ m¨¦s rang, ¨¦s un inspector que ¡°va emp¨¨nyer i va sacsejar¡± diverses persones, gent gran inclosa, en una escola cat¨°lica privada, una actuaci¨® que ¡°no estava emparada¡± per l¡¯ordre del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya d¡¯impedir el refer¨¨ndum, que al¡¤ludia nom¨¦s a locals p¨²blics. El jutge ¨¦s contundent perqu¨¨, en el seu informe, la Policia no va informar d¡¯aquesta intervenci¨® irregular, per¨° s¨ª que va dir que un dels seus agents s¡¯hi va lesionar (fractura en un dit).

Les entitats denuncien la passivitat ¡ªsi no bel¡¤liger¨¤ncia¡ª de la Fiscalia a l¡¯hora d¡¯indagar les c¨¤rregues de l¡¯1-O. En el primer dels seus escrits, de fet, va recordar que la Policia i la Gu¨¤rdia Civil estaven ¡°acatant l¡¯ordre¡± judicial d¡¯impedir el refer¨¨ndum i va rebutjar que els agents actuessin de manera violenta o desproporcionada. ¡°Res m¨¦s lluny de la realitat¡±. La intervenci¨® no va afectar la conviv¨¨ncia ciutadana, sin¨® les persones que havien estat convocades a participar ¡°de manera irresponsable¡± pel Govern catal¨¤ i que es van concentrar a les escoles ¡°de manera tumultuosa¡± per ¡°obstaculitzar¡± la seva feina. La Fiscalia dibuixa un relat, doncs, diferent: als agents, en tot cas, els empara la ¡°leg¨ªtima defensa¡± davant d¡¯actuacions d¡¯individus que ¡°van actuar violentament¡± contra ells.

Les altres quatre intervencions de la Fiscalia han anat en aquesta mateixa l¨ªnia. Ha q¨¹estionat, per exemple, la decisi¨® del jutge d¡¯oferir accions a tots els afectats amb l¡¯argument que aquestes suposades v¨ªctimes ¡°poden ser autores d¡¯un delicte greu de cooperaci¨® de desobedi¨¨ncia o de resist¨¨ncia¡±. Per aix¨° va demanar que, en anessin a declarar, i que ho fessin acompanyades d¡¯un advocat. Tamb¨¦ va sol¡¤licitar que nom¨¦s poguessin ser part en la causa les persones afectades per una ferida que no supos¨¦s un delicte lleu.