La Diada, un altre s¨ªmbol del pa¨ªs perdut

Comen?a, diuen, una tardor calenta a Catalunya, tot i que, fins ara, ning¨² sembla saber l¡¯objectiu pol¨ªtic; no hi ha pla oficial de govern, menys encara cap projecte amb futur. Diuen que a l¡¯octubre, despr¨¦s de m¨¦s de tres mesos tancat, s¡¯obrir¨¤ el Parlament; potser llavors, l¡¯oposici¨® i els partits governants discutiran si ovacionar l¡¯enfrontament i la desobedi¨¨ncia a les lleis ¨¦s una bona idea. O si, potser, ¨¦s millor trobar una via alternativa que obri de deb¨° el di¨¤leg amb el nou Govern d¡¯Espanya.

De moment, l¡¯11 de Setembre, que va deixar fa temps de ser la Diada de tots (el dia nacional de Catalunya), es tornar¨¤ a convertir en una manifestaci¨® de protesta independentista, plagada de banderes i s¨ªmbols partidistes. Molts es creuen el que va asseverar fa uns dies el president Torra, que l¡¯independentisme ¡°t¨¦ la majoria social¡±. Els ¨¦s igual que sigui el 47%; la fe t¨¦ els seus creients i el seu catecisme. Per aix¨°, l¡¯altra meitat de Catalunya, exclosa del que hauria de ser una celebraci¨® c¨ªvica, es quedar¨¤ a casa i ni tan sols s¡¯informar¨¤ per TV3, ja que fa anys que va deixar de mirar-la.

Aquesta Generalitat bipolar ¨Cde vegades ¨¦s a Sant Jaume, de vegades a Brussel¡¤les¨C continua organitzant marxes a benefici dels seus, oblidant que la Catalunya democr¨¤tica es va construir amb el consens i la lluita de molts antifranquistes espanyols, de molts emigrants que van venir a treballar a aquestes terres i van acceptar que la llengua i els s¨ªmbols de Catalunya eren els seus.

Quan llegeixo a les xarxes insults xen¨°fobs i descobreixo que a la manifestaci¨® de la Diada del 2018 participaran ultranacionalistes liberals (racistes) de partits europeus, no deixo de recordar la primera Diada despr¨¦s del franquisme, la del 1976, celebrada en una esplanada de Sant Boi de Llobregat que avui ¨¦s la reformada pla?a de Catalunya. Tenia 18 anys i vam anar fins all¨¤, en un vell DKW, amb un petit grup d¡¯amics. Ens vam col¡¤locar entre els treballadors de la Pirelli i els comunistes del Baix Llobregat. Un dels meus col¡¤legues va treure de la motxilla la bandera amb la fal? i el martell, per¨° diversos organitzadors el van cridar a l¡¯ordre: ¡°Nom¨¦s la senyera¡±. Era una Diada unit¨¤ria.

Guardem els nostres s¨ªmbols, alcem la bandera quadribarrada i cridem tots el mateix, de comunistes a cristianodem¨°crates: ¡°Llibertat, amnistia i estatut de autonomia¡±. Molts, encara sento les seves veus, ho van fer en castell¨¤. En aquesta cantonada, allunyada dels organitzadors de renom (amb Miquel Roca Junyent, Pere Portabella o Miquel Sellar¨¨s), nosaltres crid¨¤vem m¨¦s alt a favor de la llibertat i de l¡¯amnistia. En sab¨ªem ben poc d¡¯estatuts. Quan, condu?t per Oriol Martorell, va sonar Els Segadors, gaireb¨¦ ning¨² al meu al voltant coneixia l¡¯himne. Jo l¡¯havia apr¨¨s de la meva ¨¤via ¨Ca qui li encantava tocar i cantar peces prohibides al piano¨C amb una vella lletra plena d¡¯al¡¤lusions religioses; aquesta versi¨® tenia una estrofa horrible, despr¨¦s censurada, que amena?ava amb fer tinta vermella amb la sang dels castellans. Em vaig limitar a corejar la tornada ¨C¡°bon cop de fal?, bon cop de fal?, defensors de la terra¡±¨C i a resar perqu¨¨ fos cert que la nostra Diada estava autoritzada o, almenys, tolerada.

Va sortir b¨¦, per¨° no ¨¦rem 100.000 persones, com van dir. Potser uns 25.000. La seg¨¹ent, la del 1977, va ser legal, multitudin¨¤ria i a Barcelona. A aquesta em va acompanyar la meva molt catalanista mare, nascuda el 1936 i emocionada davant la seva primera manifestaci¨®. Despr¨¦s, a la Catalunya normalitzada, es van organitzar onzes de setembre amb un tint m¨¦s oficial, en qu¨¨ s¡¯entonava Els segadors amb la nova lletra i s¡¯escoltaven discursos avorrits. A alguns ni tan sols hi vaig assistir, em quedava a casa i penjava la bandera al balc¨®. ?s el que fan els ciutadans dels pa?sos normals el dia de la seva festa nacional: respectar els s¨ªmbols, confiar en les institucions, votar i continuar amb les seves vides.

Fa anys que les diades van deixar de ser unit¨¤ries. S¨®n independentistes. El PP i Ciutadans van deixar fa temps de sumar-s¡¯hi, farts d¡¯insults. El PSC tampoc hi anir¨¤ aquest any i Ada Colau, l¡¯alcaldessa de Barcelona, ha advertit que no participar¨¤ en un acte que exclou part dels catalans. Som molts els que no posem ni traiem lla?os i que sentim que l¡¯exclusi¨® no ¨¦s el cam¨ª. En conseq¨¹¨¨ncia, no anirem a aquesta nova protesta, que potser incendiar¨¤ la metxa d¡¯una tardor calenta, per¨° que no ajudar¨¤ els presos ni a la conviv¨¨ncia. En aquest cam¨ª tra?at nom¨¦s hem aconseguit perdre els s¨ªmbols que, segons l¡¯Estatut, eren de tots: la senyera, la Diada i fins el Parlament, que es tanca a capritx d¡¯uns o per mandat d¡¯uns altres.