Quan en d¨¨iem pleonasme

Tot indica que finalment Joan Sol¨¤ se n¡¯ha sortit. Se¡¯n va sortir en moltes coses, i una de les seves d¨¨ries sembla ratificada per la nova gram¨¤tica, que tamb¨¦ prescriu a trav¨¦s de les omissions. Aix¨ª, si Sol¨¤ ja havia advertit un cop i un altre de la inconveni¨¨ncia de l¡¯¨²s del terme pleonasme a causa de la seva associaci¨® amb incorrecci¨®, ara trobem que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ha incorporat aquests recels a la terminologia tradicional, i aix¨ª com ¨¦s sabut que bandeja sistem¨¤ticament termes com correcte i incorrecte, ara hi tenim coses com duplicaci¨® pronominal o pronom de represa all¨¤ on tradicionalment resol¨ªem amb l¡¯espuri pleonasme. Celebrem-ho doncs.

El pleonasme, per entendre¡¯ns, apareix quan repetim una determinada funci¨® sint¨¤ctica per mitj¨¤ d¡¯un pronom feble, que redunda una informaci¨® que normalment ja ve proporcionada per sintagmes plens o b¨¦ per pronoms de relatiu. Digue-li a la mare que truqui o A mi no em miris s¨®n frases ben normals de la llengua que presenten un complement duplicat per mitj¨¤ d¡¯un pronom feble, i no haurien d¡¯estranyar ning¨² amb una compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica m¨ªnima. Menys en llengua catalana, ¨¦s clar, on les inseguretats ens fan rec¨®rrer als t¨°pics a l¡¯hora d¡¯aplicar la normativa, al ¡°aix¨° m¡¯ho ha dit un que en sabia¡±, o al ¡°aix¨° ho ha dit aquest que segueixo a Twitter¡±. Les ganes de disposar d¡¯una llengua neta, endre?ada, noucentista, ens havien fet creure que cada funci¨® sint¨¤ctica l¡¯ha de complir un sol element gramatical, i d¡¯aqu¨ª que la repetici¨® ens produ¨ªs un curtcircuit cada cop que la intu?ci¨® ens esperonava a trencar la norma.

?s dolent, per¨°, el pleonasme? Aix¨ª d¡¯entrada no pas, no t¨¦ per qu¨¨ ser-ho, i si la llengua t¨¦ mecanismes per redundar en el missatge ¨¦s que t¨¦ necessitat de fer-ho. La concordan?a tamb¨¦ ¨¦s un mecanisme de redund¨¤ncia, i ning¨² ha dit mai que concordem m¨¦s del compte. Per¨° d¨¨cades de persecuci¨® havien fet que el pleonasme carregu¨¦s amb la llufa ben macabra de la pitjor de les incorreccions, era gaireb¨¦ un anatema. ¡°En aquesta oraci¨® hi ha un pleonasme¡± podia ser una frase pitjor que ¡°En aquesta oraci¨® hi ha una falta¡±, i es resolien frases presumptament dubtoses amb estrat¨¨gies impostades que alteraven l¡¯expressi¨®, en aquells temps en qu¨¨ els correctors s¡¯empoderaven en exc¨¦s. Aix¨ª, la frase Digue-li a la mare que truqui es convertia en Digues a la mare que truqui, amb un salt de registre impropi d¡¯una conversa familiar, mentre que la frase A mi no em miris acabava lluint una coma tibada que afectava la lectura, A mi, no em miris.

A la fi, la nova gram¨¤tica, sota l¡¯arquitectura d¡¯un est¨¤ndard informal, ha acabat validant duplicacions pronominals que abans eren perseguides o q¨¹estionades. Hi trobem pronoms que apareixen amb el complement al seu lloc: Si no ho fas tu, li tocar¨¤ fer-ho a la teva companya. D¡¯altres que repeteixen un relatiu segons si el verb ¨¦s psicol¨°gic: Convidarem la ve?na, a la qual sembla que li agraden molt els cal?ots. Tamb¨¦ pronoms lexicalitzats pel verb i que solien ser injustament suprimits: Era una hora del dia en la qual no s¡¯hi veia gaire. I pronoms que senzillament reprenen un complement despla?at a l¡¯esquerra, sense que calgui cap coma separadora: D¡¯aix¨° no en parlarem mai m¨¦s. (Per a m¨¦s exhaustivitat, aneu a la gram¨¤tica o b¨¦ als excel¡¤lents resums de Jordi Ginebra i Neus Nogu¨¦.)

El que sap greu, per¨°, ¨¦s que aix¨ª com la nova gram¨¤tica deixa d¡¯estigmatitzar el pleonasme i descriu el fenomen de la duplicaci¨® pronominal per mitj¨¤ d¡¯altres termes, no ha fet encara cap canvi en la definici¨® del mot al diccionari normatiu, que continua llegant al pleonasme prou trets per a la sospita: ¡°Redund¨¤ncia d¡¯un element ling¨¹¨ªstic en una oraci¨®, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funci¨® en l¡¯oraci¨®¡±. Dit aix¨ª, sembla ben in¨²til, el pobre pronom...