La fe en un mateix

Qu¨¨ hi cap, al concepte ¡°d¡¯ofici¡±, quan parlem d¡¯un escriptor? Rutines, t¨¨cniques, perseveran?a, fortalesa mental, solitud¡­ I quan l¡¯escriptor es mou en un r¨¨gim de persecuci¨® i censura? Doncs tot el d¡¯abans i, per sobre de tot, creen?a en un mateix i capacitat de superviv¨¨ncia. Com no tornar-se boig quan la pol¨ªtica t¡¯escanya la creativitat i, en temps molt foscos, et pot costar la vida? La literatura russa ¨¦s pr¨°diga en exemples de represaliats que han intentat respondre la q¨¹esti¨®. L¡¯adversitat ha estat encarada des de l¡¯autoengany o l¡¯exili interior ¡ªen Tx¨¦khov i Tolstoi abunden els personatges que construeixen imatges mentals de si mateixos que s¡¯estavellen fatalment contra la realitat¡ª, o b¨¦ des de la s¨¤tira que revela el tarann¨¤ absurd de tot plegat ¡ªG¨®gol o Bulg¨¤kov.

'L'ofici'

Sergei Dovlatov

Traducci¨® de Miquel Cabal Guarro

Labreu Edicions

224 p¨¤g.

19 €

La t¨¤ctica de Sergei Dovlatov (Ufa, 1941-Nova York, 1990) a L¡¯ofici, cr¨°nica en primera persona de la cursa d¡¯obstacles per veure publicada la seva obra, participa de les dues vessants (la dram¨¤tica i la c¨°mica), saltant de la desesperaci¨® a l¡¯esto?cisme ir¨°nic. Amb tot, el que m¨¦s sorpr¨¨n del llibre ¨¦s que suposa un esfor? per aixecar acta del dia a dia sense gaires filtres, cosa que dona com a resultat una fluctuaci¨® d¡¯inspiraci¨® desigual pr¨°pia dels diaris, on es combina la palleta d¡¯or i la pedra. Aquest desequilibri queda representat per la mateixa divisi¨® de l¡¯obra en dues parts, El llibre invisible i El diari invisible. La primera arrenca amb unes l¨ªnies que aniran adquirint una flaire premonit¨°ria: ¡°Em poso a escriure amb inquietud. A qui han d¡¯interessar les confid¨¨ncies d¡¯un fracassat de la literatura? Qu¨¨ pot tenir d¡¯instructiu, aquesta confessi¨®?¡±. El llibre invisible retrata la tan grisa com inefable escena politicocultural al Leningrad i al Tallinn dels anys seixanta i setanta, on la burocr¨¤cia ¨¦s un malson, les associacions d¡¯escriptors s¨®n tan nombroses com inoperants i els esfor?os de Dovlatov per difondre la seva obra, i practicar de pas un periodisme mitjanament digne, l¡¯aboquen a un mur de les lamentacions. Sense desmer¨¨ixer pinzellades brillants (el perfil de Joseph Brodsky, la fita de treure l¡¯¨²nica nota sovi¨¨tica sobre la gira del jazzista Oscar Peterson, moments surrealistes amb la censura¡­), el to resulta mon¨°ton i es produeix una reiteraci¨® d¡¯escenes i recursos.

El panorama canvia per complet a la segona part, quan Dovlatov posa rumb a Nova York. Aqu¨ª L¡¯ofici al?a el vol per connectar amb la millor literatura confessional sobre l¡¯adaptaci¨® de l¡¯immigrant als EUA ¡ªIsaac Bashevis Singer, Henry Roth...¡ª, com si la maduresa del profund canvi vital (o els nous vents de llibertat) es traspassessin directament al paper. El dibuix del dia a dia al barri russificat de Forest Hills i de la comunitat d¡¯expatriats, el xoc en els costums i l¡¯aventura de llen?ar un setmanari judeor¨²s, The New American, que degenera en una guerra amb un predecessor molt m¨¦s conservador, per no parlar de l¡¯arribada de l¡¯¨¨xit, fan surar la prosa, omplint-la d¡¯alegria i vitalitat. Ara b¨¦, lluny d¡¯entendre que ha arribat al parad¨ªs, Dovlatov ¡ªque va morir prematurament als 12 anys d¡¯aterrar a Nova York¡ª apunta: ¡°A R¨²ssia, els que no tenien ra¨®, els mataven. Els desterraven en camps. Els feien fora de la feina. Per¨° ara ¨¦rem als Estats Units. Envoltats de llibertat, est¨¤vem entre reixes. Les reixes de la nostra intoler¨¤ncia fastigosa¡±.

El fet que, com recorda Laura Salmon a l¡¯ep¨ªleg, ¡°el nom de Dovlatov esdevingu¨¦s un cl¨¤ssic del XX i aparegu¨¦s als manuals escolars de la R¨²ssia postsovi¨¨tica¡± refor?a la ra¨® de l¡¯autor en veure que l¡¯ofici d¡¯escriptor era indissociable de la fe en un mateix. Podr¨ªem afegir que, si fos possible, fins i tot despr¨¦s de mort.