La noblesa d¡¯un color

Res no ¨¦s veritat ni ¨¦s mentida, tot dep¨¨n del color del cristall amb qu¨¨ es mira¡±. Aquesta dita popular, conegut tamb¨¦ com a llei de Campoamor, ha esdevingut un dels principals axiomes del nostre m¨®n tra?dor i postmodern, per¨° la realitat ¨¦s que va n¨¦ixer de la tornada del poema Las dos linternas, signat el 1846 per l¡¯asturi¨¤ Ram¨®n de Campoamor. Per als que no han sentit mai parlar d¡¯ell o li vulguin posar cara, t¨¦ un monument al parc del Retiro de Madrid, al costat del Paseo de Coches i no gaire lluny de l¡¯est¨¤tua de Don Benito P¨¦rez Gald¨®s. Se¡¯l veu assegut, com un patriarca, envoltat de tres sol¡¤l¨ªcites dones que representen les etapes de la vida: joventut, maduresa i senectut.

El color no ¨¦s m¨¦s que una percepci¨®, una de les m¨¦s belles il¡¤lusions que ens proporcionen les lleis f¨ªsiques. Per¨° els pigments poden ser tamb¨¦ homicides (el blanc de plom), matar-se entre ells (quan dos colors no casen) o provocar que a un el matin (la crua realitat de ser de ra?a negra als Estats Units). Tamb¨¦ s¨®n usats com a s¨ªmbol de den¨²ncia: les gorres rosa a les marxes feministes, el lla? blau com a senyal de resist¨¨ncia a ETA, o el lla? groc, m¨¦s universal i solidari, que al llarg dels anys ha servit d¡¯emblema de lluita contra la malaltia de l¡¯espina b¨ªfida, de solidaritat pel segrest de menors (el cas m¨¦s sonat, la desaparici¨® de la nena Madeleine McCann, que va omplir de lla?os grocs reixes i ponts de moltes ciutats), com a moviment social favorable a unes eleccions lliures a Hong Kong, o com a protesta dels que consideren injust l¡¯empresonament dels seus l¨ªders pol¨ªtics. L¡¯¨²nic cas en qu¨¨ hi ha hagut persones (amb les cares ocultes o al descobert) que han arrencat aquests elements reivindicatius de l¡¯espai p¨²blic est¨¤ passant a Catalunya. Vergony¨®s.

Qu¨¨ ¨¦s el color? Com sorgeix la paleta de la natura i qu¨¨ ¨¦s el que fa que l¡¯¨¦sser hum¨¤ s¡¯identifiqui amb un color determinat? Les ones de llum de diferents longituds penetren a la Terra procedents del sol fins a arribar, per exemple, a una rosa. Els seus p¨¨tals absorbeixen les longituds d¡¯ona m¨¦s llargues i de menor energia, les vermelles, de les quals sorgeix el to vermell del seu calze, la flor de la passi¨®. Per¨° si els p¨¨tals reflectissin les ones m¨¦s curtes i de m¨¦s energia, tindr¨ªem una rosa blava, la flor revolucion¨¤ria. ?s la interacci¨® entre la llum de les estrelles i els p¨¨tals, o l¡¯aigua, o una pintura, el que crea el color. El color ¨¦s la manera com els ulls perceben com en s¨®n d¡¯energ¨¨tiques les ones de llum.

Centrem-nos en el blau. Blau de sang, blau malenconi¨®s, to be or not to be blue. Els exuberants tizianos, els tristos picassos (Anciana, El bevedor d¡¯absenta?, La vida), blaus Duffy, Matisse, Kandinsky, Klee. El Genet blau. Autors i motius es barregen en un dels colors solistes preferits dels crom¨°fils: el blau, parent lluny¨¤ del color negre i el m¨¦s antic dels pigments sint¨¨tics, va ser venerat a l¡¯edat mitjana com a emblema de la puresa celestial. El pigment m¨¦s preci¨®s i aclamat de tots ¨¦s l¡¯ultramar, que no nom¨¦s es feia servir per ostentar riquesa, tamb¨¦ per conferir virtut a la pintura i ressaltar els m¨¨rits i la posici¨® social del mecenes que encarregava el quadre. Se sap que en el contracte que signen Andrea de Sarto i el paganini del retaule de La Verge de les harpies (1515) ¡ªel quadre ¨¦s als Uffizi i va ser elogiat per Vasari pel ric colorit¡ª s¡¯especifica que la t¨²nica de la Verge s¡¯ha de fer d¡¯ultramar ¡°d¡¯almenys cinc florins els quinze grams¡±.

A la BlueProject Foundation s¡¯exhibeix la mostra Still Blue, amb obres de la col¡¤lecci¨® privada de la mecenes fundadora de l¡¯espai, Vanessa Salvi. El motiu que les uneix, el color blau, ¨¦s en efecte na?f, per¨° cal valorar la n¨°mina d¡¯artistes i la raresa d¡¯algunes peces: Lucio Fontana, Jean-Michel Basquiat, Hodward Hodgkin, Andy Warhol, A. R. Penck, J?rg Immendorff, Mark Tansey, Daniel Buren i Yves Klein, aquest ¨²ltim amb una Venus pintada de la seva ¡°blau internacional¡±.

Paul C¨¦zanne, pare de la pintura moderna, solia dir que el blau dona als altres colors seva vibraci¨®. En aquest m¨®n tra?dor, la lleialtat encara pot caure de manera imprevista del cel, o com diuen els anglesos, out of the blue.