Un de cada 10 universitaris t¨¦ idees su?cides el primer any de carrera
Un estudi internacional revela que el 30% dels estudiants pateix algun trastorn mental durant el primer curs a la universitat
El tr¨¤nsit a l'etapa universit¨¤ria ¨¦s un proc¨¦s especialment sensible per als joves. A mig cam¨ª entre l'adolesc¨¨ncia i l'edat adulta, els joves s'enfronten a un cicle de canvis emocionals i socials que poden passar factura a la seva salut mental. Aix¨ª ho constata un estudi coordinat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions M¨¨diques (IMIM) de Barcelona, que revela que un de cada 10 universitaris espanyols ha tingut idees o pensaments su?cides durant el seu primer any de carrera. Els experts alerten que diversos factors, com l'estr¨¨s o els antecedents familiars, estan al darrere del risc de patir aquestes ideacions i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, dur-les a terme.
"L'inici de la universitat ¨¦s com una petita crisi vital. Est¨¤s en un medi nou, molt m¨¦s exigent i aix¨° genera un estr¨¨s important que pot ser el desencadenant", apunta el doctor Jordi Alonso, director del programa d'epidemiologia i salut p¨²blica de l'IMIM i coordinador del projecte Universal, on s'emmarca aquesta investigaci¨®. L'estudi, publicat a la revista Suicide and Life-Threatening Behavior, es va fer mitjan?ant enquestes a 2.118 alumnes de cinc universitats espanyoles (la Pompeu Fabra de Barcelona, la de les Illes Balears, la del Pa¨ªs Basc, la de Cadis i la Miguel Hern¨¢ndez).?
Els investigadors van fer servir "instruments d'avaluaci¨® de su?cidalitat", explica Alonso, en forma de q¨¹estions vinculades a aquest tema: es tracta de preguntes com ara si han tingut el pensament de matar-se en els ¨²ltims 12 mesos, si han pensat com fer-ho, si alguna vegada han ideat un pla o si s'han lesionat d'alguna manera amb intenci¨® de matar-se. L'estudi ha avaluat els pensaments su?cides i tamb¨¦ les temptatives.
Els resultats revelen que la prevalen?a d'ideaci¨® su?cida ¨¦s m¨¦s elevada entre els universitaris durant el primer any de carrera que en la poblaci¨® general d'aquest rang d'edat. "En la poblaci¨® general, la prevalen?a ¨¦s del 4% en els ¨²ltims 12 mesos i en universitaris ¨¦s del 10%. Aix¨° ens porta a pensar que es tracta d'un grup sotm¨¨s a un especial estr¨¨s", assenyala Alonso. Les temptatives de su?cidi entre els universitaris ronden l'1%. Els investigadors no han trobat difer¨¨ncies entre homes i dones.
L'estudi tamb¨¦ avalua factors de risc o de protecci¨®. Per exemple, una xarxa social i familiar consistent i relacions socials positives ajuden a protegir contra aquestes situacions. "Hi ha factors de risc ambientals, per exemple, les adversitats infantils, com maltractament, abusos, abandonament, psicopatologies dels pares, fam¨ªlies disfuncionals... Tamb¨¦ hi influeixen experi¨¨ncies estressants o adverses en els ¨²ltims 12 mesos, com morts properes, bullying o ruptures sentimentals, o si aquest estudiant ha tingut algun trastorn mental al llarg de la vida", apunta Alonso. Malgrat tot, l'investigador matisa que, tot i que s'han trobat associacions que predisposen o protegeixen d'aquestes situacions,? "no es poden extreure conclusions causals".
M¨¦s trastorns mentals
Un altre estudi internacional que s'ha fet en el marc del projecte Universal tamb¨¦ revela m¨¦s prevalen?a de trastorns mentals entre universitaris durant el primer any de carrera. La investigaci¨®, coordinada tamb¨¦ per l'IMIM i en la qual han participat estudiants de vuit pa?sos, apunta al fet que un 31,4% dels estudiants universitaris han patit algun problema de salut mental durant el primer curs.?
Els investigadors han trobat, a m¨¦s, que en un 20% dels casos amb trastorn mental, la patologia els generava problemes de desenvolupament, no nom¨¦s en l'¨¤mbit acad¨¨mic, sin¨® tamb¨¦ en les relacions socials i personals.
¡°La impulsivitat hi juga en contra¡±
Els experts assenyalen que les conductes su?cides s¨®n "un cont¨ªnuum". "Comen?a amb la desesperan?a, com el fet que la vida no li ve gaire de gust, i va pujant fins a un tedi vital, que no li importa morir. Despr¨¦s ve el desig de morir, encara que no pensa a com ho pot fer. Despr¨¦s, s¨ª que busca ja com morir i finalment ho intenta", explica Tha?s Tiana, psic¨°loga del Programa de Detecci¨® i Prevenci¨® del Su?cidi de l'Hospital Sant Pau de Barcelona. Segons l'especialista, l'estudi coordinat per l'Hospital del Mar ja se centra en "el cont¨ªnuum m¨¦s greu" i apunta que els universitaris de primer any s¨®n "adolescents tardans i estan en una ¨¨poca on tot ho viuen d'una manera molt intensa, per b¨¦ i per mal". "No nom¨¦s ¨¦s el canvi a la universitat, pensar si has escollit la carrera correcta o si tindr¨¤s feina, sin¨® tamb¨¦ que han de deixar el domicili familiar, el nucli familiar o la xarxa social m¨¦s propera. ?s una ¨¨poca d'incertesa i estr¨¨s", afegeix.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.