Les morts per su?cidi dupliquen les d¡¯accidents de tr¨¤nsit

M¨¦s d'una persona mor cada dia a Catalunya per su?cidi. El tab¨² segueix patent i genera un halo de silenci al seu al voltant ¡ªaquestes morts es disfressen, per exemple, sota el t¨ªtol d'accidents, com l'atropellament mortal d'aquest dijous d'una persona en les vies del tren a Barcelona¡ª. Per¨° les xifres s¨®n tossudes. Segons l'¨²ltima an¨¤lisi de mortalitat publicada pel Departament de Salut, 526 persones es van su?cidar a Catalunya el 2014. Encara que la xifra ¨¦s lleugerament m¨¦s baixa que la de l'any anterior, quan es va arribar a la dada m¨¦s alta registrada, amb 537 morts, els experts alerten que encara no es pot parlar d'una tend¨¨ncia a la baixa. Des de l'inici de la crisi, el nombre de su?cidis va arribar a augmentar un 48% i encara es mant¨¦ com la primera causa de mort prematura entre les persones de 15 a 45 anys.

Malgrat el tab¨² que encara generen les defuncions per aquesta causa, els su?cidis ja dupliquen folgadament les morts per accidents de tr¨¤nsit (240 v¨ªctimes el 2014). ¡°Reduir la taxa de su?cidis ¨¦s una de les prioritats de Salut. ?s una bona not¨ªcia que aquest ¨²ltim any hagi baixat, per¨° cal ser prudents, ¨¦s molt precipitat dir que la tend¨¨ncia va a la baixa¡±, apunta Cristina Molina, directora del Pla director de salut mental de Catalunya. A Espanya, l'an¨¤lisi de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE) va plasmar, per tercer any consecutiu, una xifra record de morts per su?cidi el 2014 (3.910 persones). No obstant aix¨°, tant la taxa de su?cidis espanyola com la catalana continuen per sota de la d'altres pa?sos europeus.

Les causes del su?cidi sempre s¨®n multifactorials, per¨° la crisi econ¨°mica, segons Salut, ha influ?t especialment en el repunt de su?cidis consumats. ¡°La falta d'ocupaci¨® s'associa amb problemes de salut f¨ªsics i mentals que inclouen depressi¨®, ansietat i l'augment de les taxes de su?cidi¡±, recull l'¨²ltim informe del departament sobre els efectes de la crisi en la salut de la poblaci¨® catalana. El nombre d'hospitalitzacions per temptatives de su?cidi tamb¨¦ s'ha incrementat en els ¨²ltims anys. Segons l'Observatori de Salut de Catalunya, el 2008 es va registrar una taxa de 27,3 temptatives per cada 100.000 dones i 15,3 per cada 100.000 homes, unes xifres que van ser de 33,8 i 21,6 respectivament el 2012.

Alguns experts, no obstant aix¨°, creuen que la situaci¨® econ¨°mica dels ¨²ltims anys, no ha afectat tant com es podia preveure. ¡°M¨¦s enll¨¤ de la influ¨¨ncia de l'augment d'atur, no s'ha pogut demostrar que la crisi econ¨°mica provoqui m¨¦s su?cidis. No hem vist una associaci¨® gaire important, encara que s¨ª alguns casos. A Espanya, la protecci¨® social i el suport familiar, que ¨¦s alt i molt important, ha limitat aquest increment del su?cidi per la crisi que s¨ª que s'ha vist en altres pa?sos com el Regne Unit¡±, matisa el doctor Diego Palao, cap del Servei de Salut Mental de l'Hospital Parc Taul¨ª de Sabadell.

Tot i que la majoria de les temptatives de su?cidis les fan dones, un 74% de les morts consumades s¨®n homes. ¡°Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ els homes utilitzen m¨¨todes de su?cidi m¨¦s violents i contundents. Acostumen a ser persones soles, amb alguna malaltia i m¨¦s grans¡±, explica Palao. M¨¦s del 80% de les persones que intenten su?cidar-se tenen, de base, algun trastorn mental com la depressi¨®. ¡°El m¨¦s com¨² s¨®n trastorns afectius, especialment depressi¨®. I l'associaci¨® que suposa m¨¦s risc de temptativa ¨¦s el consum d'alcohol amb una depressi¨®¡±, afegeix el metge.

Per edats, el gruix de les defuncions es concentra en l'edat adulta: entre els 45 i els 54 anys es van notificar 114 v¨ªctimes i entre els 55 i els 64 altres 87 persones mortes. Per¨° als experts tamb¨¦ els preocupa la incid¨¨ncia en els m¨¦s joves. Segons el Registre de Mortalitat, el 2014 van morir 24 persones menors de 25 anys. ¡°En adolescents ¨¦s molt infreq¨¹ent el su?cidi consumat. S¨®n m¨¦s freq¨¹ents les temptatives¡±, apunta Palao. En la seva ¨¤rea de refer¨¨ncia, el psiquiatre va detectar al voltant d'una trentena de temptatives (la poblaci¨® menor d'edat ¨¦s de 90.000 persones) i un sol su?cidi consumat. ¡°Solen ser noies, sense cap trastorn mental, nom¨¦s reaccions patol¨°giques davant d'algunes situacions. El que cal fer ¨¦s una intervenci¨® educativa preco?, ensenyar-les a reaccionar d'una altra manera per reconduir-les¡±, apunta el metge, que assegura que amb aquest tipus d'assist¨¨ncia es redueix un 5% a l'any la reincid¨¨ncia de temptatives.

Protocol de prevenci¨®

Palao i el seu equip van ser, en col¡¤laboraci¨® amb altres psiquiatres de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, els precursors d'un projecte pilot que ara ja s'ha implantat a tot el territori catal¨¤: el codi risc su?cidi (CRS). Aquest protocol de prevenci¨® del su?cidi, que va comen?ar a desplegar Salut el 2014, fa un seguiment dels pacients en risc per evitar que les temptatives s'arribin a consumar. Els actors sanitaris implicats ¡ªSistema d'Emerg¨¨ncies M¨¨diques (SEM), atenci¨® prim¨¤ria i especialistes¡ª reben les alertes de possibles casos de risc (que han com¨¨s una temptativa) i els incorporen al seu registre per monitorar-los. Despr¨¦s de la sortida del pacient de l'hospital, els equips del CRS s'asseguren que al cap de 10 dies ¡ª72 hores si ¨¦s adolescent¡ª aquesta persona visiti el seu metge especialista en atenci¨® prim¨¤ria per controlar el seu estat. El pla preveu un seguiment intensiu durant un any.

¡°Estem analitzant les primeres dades perqu¨¨ la implantaci¨® efectiva a tot el territori es va fer entre el gener i el febrer d'aquest any. El que sabem ¨¦s que la majoria s¨®n dones i la mitjana d'edat ronda els 42 anys¡±, assenyala Molina. L'octubre passat, quan el CRS nom¨¦s estava implantat al 54% de Catalunya, Salut ja havia identificat 1.500 persones amb conductes su?cides. Segons Molina, el 83% dels ingressos registrats han tingut el seguiment posterior que indica el protocol. Palao, per la seva banda, que ja fa m¨¦s temps que t¨¦ el seu dispositiu en marxa, assegura que el CRS ¡°¨¦s una estrat¨¨gia que donar¨¤ molt bons resultats¡±. ¡°Hi ha menys lat¨¨ncia dels reintents en un any. De fet, es redueixen a la meitat. No obstant aix¨°, aquest indicador no baixa tant si passen els anys: mantenir l'efecte a llarg termini ¨¦s en el que hem de treballar m¨¦s¡±, matisa.