La m¨¤quina del temps

El temps ¨¦s la dist¨¤ncia m¨¦s curta entre dos llocs. Ho va deixar escrit Tennessee Williams a El zoo de cristal i la frase ha fet tanta fortuna com l¡¯obra de teatre portada al cinema per Paul Newman. Potser perqu¨¨ ¨¦s tan dif¨ªcil definir el concepte com esmunyed¨ªs el pas del temps. De fet, m¨¦s que transc¨®rrer, la sensaci¨® ¨¦s que el temps s¡¯escola a causa de la intensitat amb qu¨¨ el vivim i la devastaci¨® i el descontrol que ens provoca el seu tr¨¤nsit.

La comprovaci¨®, de tan f¨¤cil, ¨¦s simple. Mirem cap enrere sense ira i ens adonarem dels canvis que hem patit tots nosaltres durant els ¨²ltims 12 mesos. El per¨ªode entre Diades, per exemple. I m¨¦s enll¨¤ dels efectes personals i intransferibles, ens adonarem dels canvis econ¨°mics, socials i pol¨ªtics que conclouen la primera gran crisi global a partir de la caiguda de Lehman Brothers.

Tal dia com avui de l¡¯any passat, ning¨² sospitava que l¡¯endem¨¤ la Gu¨¤rdia Civil entraria a la Conselleria d¡¯Economia de la Generalitat per buscar informaci¨® sobre el refer¨¨ndum convocat. I ning¨² temia que d¡¯aquella intervenci¨® es derivaria una gran concentraci¨® que portaria els Jordis a demanar calma sobre un vehicle policial. I que d¡¯aquella acci¨® es desprendria una instrucci¨® judicial que els mant¨¦ en pres¨® preventiva.

Per descomptat, ning¨² tampoc preveia que la jornada de l¡¯1 d¡¯octubre seria la viva imatge de la repressi¨® que va donar la volta al m¨®n. Fins i tot els convocants dubtaven de la seva pr¨°pia proposta d¡¯un refer¨¨ndum ni legal ni acordat. Va ser per aix¨° que ning¨² va donar per bons els resultats fruit d¡¯un cens, una participaci¨® i un escrutini sense garantia ni rigor. De fet, un nombre important de catalans van acudir a les urnes m¨¦s per reacci¨® que no pas per convicci¨®. Tamb¨¦ per aix¨° cap pa¨ªs ha donat carta de validesa a aquell escrutini fins avui. I tamb¨¦ per aix¨° Puigdemont va perdre la gran oportunitat de redefinir el seu full de ruta abans del seu gran error pol¨ªtic: no convocar eleccions.

I ¨¦s que el 19 de setembre del 2017 ni el president de la Generalitat ni els seus consellers haurien apostat ni un euro pel dram¨¤tic dest¨ª que els esperava. I, en qualsevol cas, haurien apartat aquell calze amarg de la seva boca. Tant ¨¦s aix¨ª que de la improvisaci¨® amb la qual van actuar en reten compte els seus propis testimonis i els excel¡¤lents treballs period¨ªstics que els han acompanyat. Mai van sospitar que Espanya s¡¯ho prendria tan seriosament com ho va fer perqu¨¨ no van saber calibrar la for?a de l¡¯Estat. Per aix¨°, fa avui un any B¨¨lgica era nom¨¦s el pa¨ªs que comparteix capital amb la Uni¨® Europea, i Waterloo, un hist¨°ric camp de batalla i el t¨ªtol d¡¯una can?¨® d¡¯Abba guanyadora d¡¯Eurovisi¨® abans de la mort de Franco.

No ¨¦s especular escriure que Quim Torra ni somiava amb la pompa que avui li ret honors perqu¨¨ no sospitava que l¡¯efecte del 155 convertit en cita electoral ratificaria la majoria parlament¨¤ria de l¡¯independentisme a pesar, molt al seu pesar, de la vict¨°ria de Ciutadans. Tampoc Pedro S¨¢nchez s¡¯imaginava el cop d¡¯efecte que l¡¯esperava i que el portaria a la Moncloa, a departir amb els l¨ªders mundials i a celebrar els 100 dies del c¨¤rrec com qui celebra una efem¨¨ride. Pot ser que ho desitg¨¦s, per descomptat que ho buscava, per¨° a les portes de la tardor no hauria jurat sobre la seva tesi doctoral que ho aconseguiria en els mesos de l¡¯esplendor a l¡¯herba.

El mateix Mariano Rajoy, que avui fa bromes sobre els pol¨ªtics com si no hagu¨¦s format part del clan, insinuava que es retiraria del doble control que exercia ¨Cpartit i govern¨C i Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa aspirava a succeir-lo fent creure que l¡¯operaci¨® di¨¤leg donaria els fruits que mai va arribar a donar perqu¨¨ es va oblidar de regar adequadament l¡¯arbre de la vida pol¨ªtica que al final ho va ser de la seva mort. Ni tan sols el Rei, fa avui un any, s¡¯imaginava que pronunciaria el discurs que l¡¯allunyaria de la gran majoria de catalans que tampoc van voler entendre que un suposat president d¡¯una rep¨²blica espanyola hauria actuat igual. Q¨¹esti¨® d¡¯Estat. Ni Aznar, que compareixeria al Congr¨¦s per intentar desmentir el que gaireb¨¦ tots els espanyols creuen: que sabia com treballava la banda.

Els independentistes m¨¦s llan?ats, que llavors advertien que calia anar a totes, eren considerats uns eixelebrats als ulls fins i tot dels responsables dels partits pol¨ªtics i organitzacions que els encoratjaven. I els qui amena?aven amb les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s dr¨¤stiques contra ells ni s¡¯imaginaven que la seva credibilitat estaria avui sota sospita per un m¨¤ster suposadament manipulat i un curr¨ªculum dubtosament enriquit.

Definitivament, la m¨¤quina del nostre temps que millor defineix la pol¨ªtica espanyola ¨¦s¡­ la termomix!