Un jutge de Madrid diu que els repartidors de Glovo no s¨®n falsos aut¨°noms

Un jutjat de Madrid acaba de donar la primera vict¨°ria judicial a Espanya a les empreses digitals de repartiment a domicili en la seva pugna sobre la relaci¨® laboral que mantenen amb els seus treballadors. L'empresa catalana Glovo ha guanyat una sent¨¨ncia que no considera fals aut¨°nom un dels seus repartidors, en contra del que aquest al¡¤legava. "No existeix relaci¨® laboral", assegura la resoluci¨®, que desestima la demanda d'acomiadament del rider (repartidor).

Fa nom¨¦s uns mesos un jutjat de Val¨¨ncia va determinar que un repartidor d'una altra d'aquestes plataformes digitals, Deliveroo, no era aut¨°nom sin¨® assalariat. ?s a dir, va qualificar els riders de falsos aut¨°noms, coincidint aix¨ª amb el criteri de la Inspecci¨® de Treball, que en actes esteses a Val¨¨ncia i Madrid ha rebutjat el model de treball d'aquestes plataformes perqu¨¨ es basen en l'¨²s d'aut¨°noms que en realitat s¨®n assalariats. La Inspecci¨® de Treball ja ha expedientat Deliveroo a Val¨¨ncia, Madrid i Barcelona i ha obligat la companyia a donar d'alta els riders, la qual cosa implica pagar multes milion¨¤ries ¨C1,3 milions nom¨¦s a Barcelona¨C per cotitzacions impagades. Tant contra la sent¨¨ncia de Val¨¨ncia com contra la de Madrid es pot presentar un recurs.

La sent¨¨ncia de Madrid, la segona que es coneix sobre repartidors d'aquestes empreses, afirma que el treballador no t¨¦ jornada ni horari, que ¨¦s ell mateix qui decideix quan vol treballar i quan no, aix¨ª com les comandes que vol repartir i la ruta que segueix quan fa el repartiment. Tamb¨¦ que les seves principals eines de treball (el tel¨¨fon m¨°bil i la moto) s¨®n propietat del treballador i que la seva retribuci¨® ¨¦s variable i dep¨¨n directament de la quantitat d'enc¨¤rrecs que faci. A Glovo els clients abonen 2,75 euros per servei i el repartidor en rep 2,50.

"No consta la submissi¨® a una estructura organitzativa", diu la sent¨¨ncia. Tots aquests elements s¨®n "contraris a les notes de subordinaci¨®, depend¨¨ncia, alienitat i percepci¨® dels fruits per l'empresari que caracteritzen la relaci¨® laboral", conclou. Per tot aix¨°, segons el jutjat social n¨²mero 39 de Madrid no es donen les caracter¨ªstiques que defineixen una relaci¨® laboral, i s¨ª les del r¨¨gim de TRADE (treballador aut¨°nom econ¨°micament depenent, que factura m¨¦s d'un 75% dels seus ingressos a un mateix client), que era el contracte que tenia signat el rider amb l'empresa.

Aquest treballador va presentar una demanda per acomiadament t¨¤cit contra Glovo. Assegurava que la plataforma li havia deixat de donar feina i l'havia penalitzat despr¨¦s que falt¨¦s diversos dies perqu¨¨ estava malalt. No obstant aix¨°, la sent¨¨ncia afirma que no s'ha provat aquest acomiadament. "L'actor va treballar els dies 24 i 25 d'aquell mateix mes, fent nou comandes cada dia, per la qual cosa no ¨¦s cert que no li tornessin a donar comandes a conseq¨¹¨¨ncia de la seva baixa per malaltia", assenyala la sent¨¨ncia. Despr¨¦s de la demanda per acomiadament t¨¤cit, va presentar una altra per resoluci¨® de contracte i una altra per acomiadament expl¨ªcit.

¡°Vaig comen?ar a sentir que no tenia llibertat. Malgrat que en teoria no tenia cap relaci¨® laboral amb ells i era nom¨¦s un freelance, havia de treballar quan i com ells diguessin¡±, va explicar el treballador, Isaac Cuende, a EL PA?S al juliol. Cuende va assegurar que va caure malalt i que despr¨¦s va tenir un accident amb la moto amb la qual feia els repartiments. En totes dues ocasions, el sistema inform¨¤tic de Glovo li va abaixar la puntuaci¨®, segons el seu relat, cosa que va repercutir negativament en el nombre d'hores que podia treballar.

Per Glovo, la resoluci¨® judicial "refor?a" el model de negoci de la companyia, segons va destacar en una nota, en la qual recorda que fa uns dies que la just¨ªcia italiana tamb¨¦ ha validat aquest tipus de relaci¨® laboral. La companyia ha recordat aix¨ª mateix que el 2016 la Inspecci¨® de Treball de Barcelona ha donat el vistiplau a la companyia.

La sent¨¨ncia es refereix al sistema de puntuaci¨® que mant¨¦ la companyia i amb la qual es valora als riders. "No ¨¦s un instrument de control o sanci¨® de l'ocupador, ja que serveix per regular la prefer¨¨ncia d'acc¨¦s a comandes. El fet que s'acumulin m¨¦s punts per prestar serveis en hores de m¨¦s demanda no ¨¦s una sanci¨®, sin¨® un incentiu, i no s'ha de confondre un concepte amb l'altre", afirma.