Mor als 74 anys Carles Canut, una icona del teatre catal¨¤

Ning¨² que el conegu¨¦s deixar¨¤ de sentir profundament la mort de Carles Canut com la d'un amic. Gran actor dels d'abans i els de sempre, caracter¨ªstic de luxe, apassionat dels escenaris i de la vida, bon vivant?i excel¡¤lent persona, Canut (Gerri de la Sal, Lleida, 1944) era un dels rostres m¨¦s populars de l'escena catalana, on ha fet de tot i amb tothom, i un personatge que transcendia les seves aparicions al teatre i la televisi¨® ¨Cen la qual va guanyar fama en s¨¨ries de TV3 com Vost¨¨ jutja, on encarnava en Rafeques¨C per convertir-se en alg¨² familiar.

Director des de l'abril del Teatre Romea de Barcelona, Canut, que lluitava contra un c¨¤ncer, ja no va estar present en la presentaci¨® de la temporada dels teatres del grup Focus a principis de setembre. L'actor era tamb¨¦ director de la Fundaci¨® Romea per a les arts esc¨¨niques, assessor de continguts de Focus i membre del seu comit¨¨ de lectura de nous textos i projectes.

Al Romea, precisament, un espai que sempre va estar vinculat a la seva mem¨°ria professional, i amb el llavors director del teatre Calixto Bieito, Carles Canut va viure una ¨¨poca fecunda d'actor en espectacles com Macbeth (2002), La ¨®pera de cuatro cuartos?(2002), El rei Lear (2004), Peer Gynt (2006), Plataforma, sobre la novel¡¤la d'Houllebecq (2006) ¨Camb la qual va obtenir el Max al millor actor de repartiment el 2008¨C, i Tirant lo Blanc (2007). "He fet 12 muntatges amb Calixto Bieito i he sobreviscut", comentava en to de broma.

Recentment havia interpretat Les bruixes de Salem, dirigit per Andr¨¦s Lima;?S¨°crates, judici i mort d'un ciutad¨¤, amb Mario Gas;?La taverna dels bufons, en la qual ell i Joan Pera interpretaven dos entranyables bufons shakespearians, i, aquest mateix any, Adossats, de Ramon Madaula.

Aquest ha estat nom¨¦s el tram final d'una dilatad¨ªssima carrera, que va arrencar el 1963 i que inclou ¨Ca m¨¦s d'una llarga estada a Vene?uela¨C un centenar de muntatges de teatre sota directors com, entre molts altres, Alfonso Marsillach, Jorge Lavelli, Ariel Garc¨ªa Vald¨¦s, ?lex Rigola, Xavier Albert¨ª, Joan Oll¨¦, o els citats Gas i Bieito. Al Romea va actuar per primera vegada el 1968, transvestit a?El deseo cogido por la cola.

Canut tamb¨¦ va ser ocasionalment director (li imposava molt de respecte fer-ho) i va fer doblatge i cinema (El caballero del drag¨®n, Makinavaja). Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2016. Dotat d'un f¨ªsic rotund i una veu imponent, no passava desapercebut a l'escenari fes el que fes, i moltes vegades la seva sola pres¨¨ncia captivava els espectadors.

La seva aparen?a rude i el seu to sec, directe i extemporani de vegades (la diplom¨¤cia no era el seu fort), a m¨¦s de la seva veuassa, recobrien un car¨¤cter amable i immensament gener¨®s. Persona de gran cor i d'una fidelitat extrema a les seves amistats, Canut gaudia especialment de la vida a la taula, menjant o jugant al d¨°mino. A?La taverna dels bufons?reivindicava, amb Pera, els grans secundaris del teatre, esperant en uns llimbs Shakespeare per passar comptes i aconseguir la redempci¨® a trav¨¦s d'un ¨²ltim paper. ?s temptador imaginar Carles Canut en un lloc semblant, on es trobi el realment millor i m¨¦s pur del teatre i la seva figura de Falstaff de casa regni per sempre.