Fora furs!

El Govern espanyol ha anunciat recentment una reforma expr¨¦s de la Constituci¨® per suprimir els furs processals. S¡¯argumenta que ser jutjat per un tribunal d¡¯un rang m¨¦s alt del que correspon als qui no tenen fur pot ser un privilegi contrari al principi constitucional que tots els espanyols s¨®n iguals davant la llei. La formulaci¨® de la q¨¹esti¨®, no obstant aix¨°, mereixeria matisacions. Ser jutjat per un tribunal m¨¦s alt sempre implica una desigualtat, per¨° no sempre suposa un avantatge. Poden assegurar-ho l¡¯aforat Baltasar Garz¨®n o els aforats presos del proc¨¦s.

Determinats mitjans de comunicaci¨® fan un cat¨¤leg desmesurat de milers de privilegiats per furs processals, dels quals nom¨¦s apareixen a la Constituci¨® els diputats, senadors i membres del Govern. El bloc m¨¦s nombr¨®s estava compost per policies i gu¨¤rdies civils que, segons la seva Llei Org¨¤nica del 1986, tamb¨¦ tenien un fur. Avui ja no en tenen perqu¨¨ va ser anul¡¤lat pel Tribunal Constitucional el 1990, arran de diversos recursos d¡¯inconstitucionalitat plantejats per jutges. Tots els altres aforats ho s¨®n per mandat dels seus respectius Estatuts d¡¯Autonomia i de la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial. Despr¨¦s de l¡¯abdicaci¨® de Joan Carles I, el 2014, una reforma expr¨¦s de la llei del Poder Judicial va crear un fur, no nom¨¦s penal sin¨® tamb¨¦ civil, que empara la reina consort, el pr¨ªncep o princesa d¡¯Ast¨²ries i el seu o la seva consort, i el rei abdicat i la seva consort. A tots aquests sup¨°sits no establerts en la Constituci¨® no els afectaria el projecte del Govern.

Com era previsible, una vegada s¡¯ha obert la porta a la reforma de la Constituci¨®, han aparegut diverses iniciatives dels grups parlamentaris, algunes que no estan relacionades directament amb l¡¯ess¨¨ncia del problema dels privilegis processals, per¨° d¡¯altres que s¨ª que tenen relaci¨® amb el que es considera insufici¨¨ncia del projecte governamental. La proposici¨® de replantejar l¡¯¨¤mbit de la inviolabilitat del Rei s¨ª que afecta l¡¯ess¨¨ncia del problema. La Constituci¨® diu que el Rei ¨¦s inviolable i no est¨¤ subjecte a responsabilitat. Per aix¨° no es pot procedir contra ell per cap causa ni per cap motiu. No cal exigir-li responsabilitat ni tan sols per deutes personals o irregularitats financeres o fiscals. Aix¨° no ¨¦s un fur. ?s molt m¨¦s. ?s, sens dubte, el m¨¤xim privilegi processal imaginable.

Segons la Constituci¨®, dels actes del Rei n¡¯¨¦s responsable la persona que els confirma, ¨¦s a dir, el ministre corresponent o el president del Congr¨¦s o del Govern, segons l¡¯activitat pol¨ªtica que pogu¨¦s generar la responsabilitat. La Constituci¨® sembla que no ha previst que el Rei t¨¦ vida privada i interessos privats, que no estarien confirmats pol¨ªticament. En aquesta vida privada seria possible que es fessin activitats previstes en les lleis com a irregulars. Si aquestes activitats s¡¯haguessin decidit per diversos socis, administradors o testaferros, indu?des o consentides pel sobir¨¤ titular, en aquests casos els socis, administradors o testaferros serien responsables civilment o penalment, si escau, per¨° el monarca, no, per la seva inviolabilitat constitucional. L¡¯eliminaci¨® d¡¯aquesta anomalia seria una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica i necess¨¤ria de la voluntat de supressi¨® de privilegis, tot i que es mantingu¨¦s el raonable privilegi de la irresponsabilitat ¨²nicament i exclusivament per als actes pol¨ªtics sotmesos al filtre de l¡¯aprovaci¨® del Govern.

L¡¯anomalia expressa una determinada concepci¨® de la monarquia com a instituci¨® superior a la Constituci¨®, formulada sense complexos per una diputada del PP: ¡°La Corona no es toca¡±. Aquesta mateixa concepci¨® supraconstitucional de la monarquia ¨¦s la que perpetua la prevalen?a de l¡¯home sobre la dona en la l¨ªnia success¨°ria al tron, com establien totes les Constitucions mon¨¤rquiques del segle XIX, la qual cosa contrav¨¦ frontalment la vigent prohibici¨® constitucional de discriminaci¨® per ra¨® de sexe. En el debat per a la redacci¨® de l¡¯actual Constituci¨®, Pere Portabella, senador per l¡¯Entesa dels Catalans, va proposar suprimir la discriminaci¨® per ra¨® de sexe perqu¨¨ ¨¦s contr¨¤ria als principis constitucionals. El senador Camilo Jos¨¦ Cela va proposar una altra esmena al mateix article: substituir la paraula femella per dona. El correlatiu a femella, va dir, no ¨¦s home, sin¨® mascle. O hi posem mascle i femella o hi posem home i dona. L¡¯esmena liter¨¤ria va prosperar. La de Portabella, no. Hi ha anomalies que mouen a dubtar si la Corona s¡¯adapta a la Constituci¨® o b¨¦ ¨¦s aquesta la que s¡¯adapta a la Corona. En tot cas, seria bo que prosper¨¦s la m¨ªnima i insuficient reforma expr¨¦s del Govern, insatisfact¨°ria en el seu abast, i molt probablement en la seva celeritat. Per¨° hi ha una dada positiva innegable: s¡¯ha obert una porta que ja no es podr¨¤ tancar.