Obres d¡¯art que no paren mai quietes

Obres que es mouen, palpiten, vibren, volen i, fins i tot, respiren. Per¨° en cap cas s¨®n estables, ni estan acabades fins que l'espectador les mira: canvien depenent del moment en el qual el visitant s¡¯hi atura davant i acaba involucrat, part activa, en un moviment f¨ªsic i emocional. No s¨®n pintures ni escultures; s¨®n obres sense forma definida, estable o eterna; obres obertes, perqu¨¨ es presenten sempre noves als ulls de l'espectador. 67 peces creades per 37 artistes del moviment cin¨¨tic internacional, que van m¨¦s enll¨¤ de l'objecte determinat per les dimensions (dues o tres) de l'art m¨¦s cl¨¤ssic, poden veure's a l'exposici¨® ¡°Obres obertes. L'art en moviment, 1955-1975¡±, que ha obert les seves portes a la Pedrera, seu de la Fundaci¨® Catalunya la Pedrera, fins al 27 de gener; un t¨ªtol que fa clara al¡¤lusi¨® a l'obra d¡¯Umberto Eco de 1962. Entre els artistes: Marina Apollonio, Carlos Cruz-D¨ªez, Hans Haacke, Mona Hatoum, Julio Le Parc, Nicolas Sch?ffer, Jes¨²s Rafael Soto, Jean Tinguely; els pioners Victor Vasarely i Alexander Calder (els m¨°bils dels quals van ser qualificats pel fil¨°sof Jean-PaulSartre com "petites festes locals") i els actuals Mona Hatoum o Ann Veronica. Tamb¨¦ hi ha peces d'artistes emblem¨¤tics d'aquest corrent a Espanya com van ser Leandre Crist¨°fol, ?ngel Duarte, Jordi Pericot, Eusebio Sempere i Francisco Sobrino.

L'art cin¨¨tic va representar una revoluci¨® art¨ªstica i internacional que va esclatar en els anys cinquanta i seixanta a Europa, que va experimentar i va buscar nous materials i suports, i va apropar com mai l'art a la ci¨¨ncia i la ind¨²stria que permeten explorar l'espai, la llum i el moviment. Art ut¨°pic que promou una transformaci¨® de l'espectador en element actiu a trav¨¦s de la seva interacci¨® i cerca "no produir art per a l'elit, que tothom pugui entendre¡¯l a partir d'un llenguatge universal produ?t no per artistes-creadors tancats a la seva torre d'ivori", segons Marianna Gelussi, comiss¨¤ria de la mostra juntament amb Jordi Ballart que qualifiquen aquest moviment que buscava reactivar el paper de l'art en la societat i la participaci¨® de tothom, com l'¨²ltima avantguarda del segle XX.

Les obres ocupen el pis noble de l'edifici curvilini que va crear Gaud¨ª en ple passeig de Gr¨¤cia. "No hi havia un lloc millor amb les seves columnes inclinades i els seus sostres de guix curvilinis", explica Ballart. Hi ha un pr¨°leg en l'enorme pe?a Spazio ad attivazione cin¨¨tica, una espiral en blanc i negre de Marina Apollonio de 1966, que rep els visitants al terra del pati principal de l'edifici en una producci¨® d'aquest any realitzada per a aquest lloc.

A partir d'aquest moment est¨¤ perm¨¨s (no en totes les obres, per¨° s¨ª en la majoria) tocar, bufar, ajupir-se, envoltar o enfilar-se a les obres, com Baristesia, unes escales plenes de dificultats de Gianni Colombo, met¨¤fora de la inestabilitat del que ¨¦s real que ocupen la part central del pis.

Entre les peces destacades un enorme quadre de Vasarely, en el qual malgrat la seva superf¨ªcie plana es crea un efecte il¡¤lusori, com una vibraci¨®; una pe?a Vive la libert¨¦, de Jean Tinguely, que incorpora un motor que cada 15 minuts s'activa generant moviment i soroll; uns dels Bichos creats per Lygia Clark la presentaci¨® dels quals dep¨¨n de la manipulaci¨® del p¨²blic que pot doblegar-la o aplanar-la o pot passejar-se darrere d'un panell de l¨¤mines reflectores que multiplica i distorsiona la imatge de Julio Le Parc. Entre les m¨¦s enigm¨¤tiques, Strutturazione pulsante, tamb¨¦ de Colombo, una paret creada a partir de maons blancs que es mou com si alg¨² estigu¨¦s darrere i volgu¨¦s sortir o l'org¨¤nica Ponctuation, de Pol Bury, una esp¨¨cie d'algues marines que es mouen de forma lenta i desacompassada. L'exposici¨® es tanca amb la instal¡¤laci¨® Physichromie, de Carlos Cruz-D¨ªez, que convida l'espectador a una immersi¨® total en una triple habitaci¨® il¡¤luminada amb els colors primaris (vermell, blau i verd) que transcorreguts uns minuts, per l'efecte de la cromosaturaci¨®, el cervell conven? finalment l'individu que est¨¤ en una habitaci¨® blanca.