Marlaska: ¡°Les solucions pol¨ªtica i judicial per a Catalunya no han de creuar-se mai¡±

Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 1962) va ser un dels nomenaments sorpresa de Pedro S¨¢nchez. Magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, aquests mesos ha hagut d'afrontar els salts massius de migrants, els primers acostaments de presos d¡¯ETA i un nou desplegament policial a Catalunya. No obstant aix¨°, el seu protagonisme recent l'hi han donat els comentaris que sobre ell va fer el 2009 la seva companya d¡¯Executiu ¡ªi tamb¨¦ a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional¡ª Dolores Delgado i que han sortit ara a la llum en un enregistrament del comissari jubilat Jos¨¦ Manuel Villarejo.

Pregunta. Quines explicacions li ha donat la seva companya?

Resposta. El que jo he parlat amb ella no tinc per qu¨¨ fer-ho p¨²blic. L'important s¨®n els fets i les actituds, i en aquest sentit, i coneixent la meva companya des de fa molt temps, haig de dir que no em vaig sentir of¨¨s.

P. El president ha assegurat que aquestes filtracions provenien del comissari jubilat, quina const¨¤ncia tenen que aix¨° ¨¦s aix¨ª?

R. No en tinc cap const¨¤ncia. L'¨²nica conclusi¨® que podem treure ¨¦s que provenen d'alg¨² que vol fer mal a l¡¯Estat en general i a aquest Govern en particular.

P. Llavors, el president va apuntar Villarejo sense dades?

R. A mi no m'agrada fer imputacions si no en tinc dades. Pel contingut, el moment de les filtracions i la forma en la qual es difon ¡ªen mitjans creats ex profeso¡ª, la voluntat ¨¦s intoxicar l¡¯Estat.

P. Encara existeixen les clavegueres de l¡¯Estat?

R. No hi ha cap element o grup de persones, relacionades o no relacionades amb l¡¯Estat en el present o en el passat, que pugui posar en risc cap de les seves institucions.

P. Va anunciar recentment que retiraria les medalles al policia torturador Billy el Ni?o, com i quan ho far¨¤?

R. Tenim una normativa que ¨¦s preconstitucional i en la qual no es preveia la possibilitat de p¨¨rdua de la condecoraci¨®. Ja tenim una redacci¨® que est¨¤ molt avan?ada i que en les properes setmanes es coneixer¨¤.

P. Es podr¨¤ aplicar a Villarejo i que la seva retirada suposi tamb¨¦ la p¨¨rdua del premi econ¨°mic que tenen aquestes medalles?

R. Si es retira una condecoraci¨® es retira en la seva integritat.

P. Han dimitit dos ministres i dos m¨¦s estan en destrets per informacions period¨ªstiques. La vicepresidenta Carmen Calvo va parlar el dijous de la necessitat de regular la llibertat d'expressi¨®. Considera que ¨¦s necessari?

R. La llibertat d'expressi¨® est¨¤ a la base de l¡¯Estat de dret, per¨° entenem que en l'actualitat hi ha moviments preocupants que volen pertorbar-la. Molts, en l'¨¤mbit digital sobretot, s'han convertit en altaveus del que els arriba, sense veure si ¨¦s cert o no. Amb quina finalitat? Qui hi ha darrere? He parlat amb la vicepresidenta i crec que el que manifesta ¨¦s aquesta preocupaci¨®. De cap manera ¨¦s una voluntat de limitar.

P. Hem tingut una setmana negra en viol¨¨ncia de g¨¨nere, s'est¨¤ plantejant escometre alguna mesura urgent?

R. La Secretaria d¡¯Estat [de Seguretat] ha dictat una instrucci¨® a Policia i Gu¨¤rdia Civil perqu¨¨ es compleixin tots els protocols de prevenci¨® del risc. Entre ells, que totes les den¨²ncies siguin recollides per personal amb la deguda formaci¨® en viol¨¨ncia de g¨¨nere. Farem tamb¨¦ dues modificacions del protocol d'avaluaci¨® del risc per ser m¨¦s fiables en les nostres conclusions.

P. Quines modificacions?

R. S¡¯inclour¨¤ l'avaluaci¨® del risc d'assassinat [a part de risc baix, mitj¨¤, alt i extrem]. Aquesta modificaci¨® estar¨¤ llesta d¡¯aqu¨ª a 15 dies.

P. Est¨¤ d'acord amb qu¨¨ es revisi el Codi Penal en els delictes d'ab¨²s i agressi¨® sexual tal com es va demandar socialment despr¨¦s del judici de la Manada?

R. Absolutament. La q¨¹esti¨® del consentiment no pot generar inseguretat. Ha d'haver-hi una definici¨® que no doni la possibilitat d'interpretacions.

P. Quina ser¨¤ la pol¨ªtica migrat¨°ria d¡¯Interior, la d'acolliment de l¡¯Aquarius o la dels rebutjos a la tanca de Ceuta?

R. El primer Aquarius era un toc d'atenci¨® a Europa. Els pa?sos d'origen dels migrants (el Senegal, Alg¨¨ria, el Marroc...) ens transmeten que s¨®n conscients que nosaltres no podem assumir aquests fluxos i tamb¨¦ que ells no poden quedar-se sense joventut. Hem d'arribar a un acord de cooperaci¨® sota el principi de solidaritat.

P. I com s'actuar¨¤ si hi ha un altre salt massiu a la tanca?

R. No es pot entendre que un atac violent a una frontera no tingui conseq¨¹¨¨ncies legals.

P. Sap el Govern qu¨¨ ha passat amb els 116 migrants que va expulsar al Marroc a l'agost?

R. El Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha pronunciat en diferents ocasions que el Marroc ¨¦s un pa¨ªs segur.

P. El PSOE va demanar acabar amb les devolucions en calent des de l'oposici¨® i ara les ha defensat a Estrasburg. Qu¨¨ s'espera per eliminar-les?

R. Estem esperant, precisament, aquesta resoluci¨® del Tribunal de Drets Humans.

P. Els Centres d¡¯Internament d¡¯Estrangers (CIE) han de ser tancats?

R. S¨®n tancats per imperatiu legal. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s que cal millorar la filosofia dels CIE, per¨° no poden desapar¨¨ixer.

P. En qu¨¨ consistir¨¤ aquest canvi de filosofia?

R. A part d'una seguretat exterior per part de la policia, a l'interior ha d'haver-hi gent que s¨¤piga gestionar-los... funcionaris, assistents socials. Estem fent un estudi i a finals d'octubre tindrem a punt un projecte.

P. Els primers acostaments de presos d¡¯ETA no han provocat la contestaci¨® de les associacions de v¨ªctimes que s'augurava des del PP. Han assumit les v¨ªctimes que era necess¨¤ria una nova pol¨ªtica penitenci¨¤ria?

R. Totes les associacions de v¨ªctimes amb les quals he treballat durant anys l'¨²nica cosa que desitgen del seu interlocutor ¨¦s transpar¨¨ncia, sinceritat i honradesa, que els informis i que els expliquis.

P. En els ¨²ltims dies, membres del Govern han manifestat que si el judici als l¨ªders del proc¨¦s es retarda no seria l¨°gic que romanguessin a la pres¨®.

R. La pres¨® provisional ¨¦s una mesura cautelar excepcional¨ªssima, per¨° la seva aplicaci¨® la determina el jutge o el tribunal competent.

P. La soluci¨® per a Catalunya ha de ser pol¨ªtica o judicial?

R. S¨®n ¨¤mbits completament diferents. A Catalunya hi ha una situaci¨® pol¨ªtica que cal resoldre. Cal generar un ambient de tranquil¡¤litat, sempre dins del marc constitucional, i despr¨¦s donar satisfacci¨® al conjunt dels involucrats. Si hi ha fets de naturalesa delictiva, aix¨° correspon a la just¨ªcia. Cada cosa t¨¦ el seu ¨¤mbit d'actuaci¨®. El que ha de quedar clar ¨¦s que han d'anar per camins diferents, paral¡¤lels, no creuar-se mai.

P. Com a jutge, veu delicte de rebel¡¤li¨® en el proc¨¦s?

R. Qui ha de decidir aix¨° ¨¦s el tribunal competent.

P. Quin ¨¦s la previsi¨® de seguretat davant el proper 1-O?

R. Els Mossos d'Esquadra tenen la compet¨¨ncia en mat¨¨ria de seguretat p¨²blica i la nostra confian?a en ells ¨¦s m¨¤xima. Nosaltres estarem amb l'¨¤nim de col¡¤laborar si sorgeix algun incident. La gent vol assossec.

P. Molts creuen que l'excarceraci¨® dels pol¨ªtics del proc¨¦s podria portar aquest assossec.

R. Deixem que qui decideixi aix¨° sigui a qui competeix en l'¨¤mbit judicial.