Temporalitat p¨²blica

Hi ha un estrany consens sobre els costos socials que comporta l'elevat nivell de temporalitat del nostre mercat laboral, el m¨¦s malalt d¡¯Europa juntament amb el grec. La inestabilitat a la feina ¨¦s la primera font de precarietat, aix¨° ning¨² ho discuteix, i les administracions s'esquincen les vestidures davant la incorrecta utilitzaci¨® dels contractes amb data de caducitat. No obstant aix¨°, cal preguntar-se sobre la sinceritat de la seva preocupaci¨® i la determinaci¨® real a l'hora de combatre una xacra com aquesta si al mateix temps no es mostren capa?os de donar exemple en camp propi, i m¨¦s encara si la seva actuaci¨® contribueix a agreujar el problema.

A Catalunya, la proporci¨® de personal temporal en el sector p¨²blic ¨¦s superior a la que llan?a la del sector privat: mentre que avui les empreses mantenen un 20,9% d'efectius amb contractes de durada determinada, en el cas de l'ocupaci¨® p¨²blica el nivell de temporalitat se situa gaireb¨¦ cinc punts percentuals per damunt (25,3%). S¨®n dades extretes de l'¨²ltima Enquesta de Poblaci¨® Activa (EPA) corresponents al segon trimestre del 2018.

La necessitat de contenci¨® de la despesa p¨²blica ¨¦s un argument que val a mitges; molts llocs estructurals s¡¯estan cobrint amb temporals

La temporalitat ¨¦s un mal end¨¨mic de les administracions en tots els seus nivells. No ¨¦s un problema exclusivament catal¨¤. Per¨° val a dir que la temporalitat en el sector p¨²blic en el conjunt d¡¯Espanya (24,9%) ¨¦s inferior a la catalana i, a m¨¦s a m¨¦s, bastant inferior a l'existent entre les empreses privades (27,2%).

No ¨¦s un motiu per avergonyir-se desconegut per la Generalitat. El juny del 2017, el Govern catal¨¤ va pactar amb els principals sindicats un acord en el qual es comprometia a disminuir la proporci¨® de temporalitat al 8% en el termini de tres anys. Va ser un pacte tancat pocs mesos despr¨¦s del lligat entre el Govern central i les centrals sindicals, que perseguiria arribar igualment el nivell del 8% el 2020. No obstant aix¨°, transcorregut un any des d'aquell pacte, la temporalitat del sector p¨²blic catal¨¤ ha empitjorat: el segon trimestre del 2017, la taxa era del 20,5%, segons l¡¯EPA, i un any despr¨¦s, ha pujat fins al citat 25,3%.

Es podr¨¤ al¡¤legar que l'any transcorregut ¨¦s el m¨¦s excepcional i convuls des de la recuperaci¨® de la democr¨¤cia. Qualsevol es posa a pensar a reduir la precarietat. I m¨¦s, en un context d'austeritat en els qual la convocat¨°ria de noves places s'havia convertit en pecat mortal, en la mesura en qu¨¨ pot incrementar la despesa p¨²blica.

Per¨° amb una mica de retrospectiva es constata que les raons per posar-se vermell ja eren pr¨¨vies. Perqu¨¨ des de l'inici de la recuperaci¨® (2013), l'increment en valors absoluts d'empleats en situaci¨® de temporalitat ¨¦s del 52,8%. I des del 2015, quan es va produir la consolidaci¨® de la recuperaci¨® econ¨°mica, l'increment ha estat del 61,5%, ja que en aquests tres anys el personal no fix ha fet un salt de 40.000 persones, fins a situar-se en les 106.100. La temporalitat ¨¦s especialment elevada en sectors com l'ensenyament i la sanitat.

Despr¨¦s de l'acord de juny del 2017, el Govern va anunciar la propera convocat¨°ria d'oferta p¨²blica amb 30.000 places, que segons els sindicats CCOO i UGT s¨®n molt insuficients per a la reducci¨® pretesa. Almenys, era un primer pas. El juliol del 2018, el nou Govern va tornar a anunciar les mateixes 30.000 places, l'aprovaci¨® de les quals s¡¯ha de produir i que s'anir¨¤ concretant al llarg de la legislatura. Els interins poden presentar-s¡¯hi i disposen de m¨¨rits acumulats que computen. El fet que la mitjana d'edat a l'administraci¨® sigui elevada apunta, a m¨¦s a m¨¦s, la necessitat de reposici¨® d'almenys un altre 10% de places en q¨¹esti¨® d'un lustre.

La necessitat de contenci¨® de la despesa p¨²blica ¨¦s un argument que val a mitges, ja que l'exist¨¨ncia d'una capa tan ¨¤mplia d'ocupacions inestables que no nom¨¦s es mant¨¦ constant, sin¨® que va a m¨¦s, indica que molts llocs estructurals s'estan cobrint amb temporals, que no poden millorar la seva carrera a l'administraci¨® i que poden ser despla?ats per un funcionari. Hi ha hagut casos de personal que s'ha jubilat sent encara inter¨ª despr¨¦s de 20 anys treballant.

La jurisprud¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea (TJUE) refor?a la doctrina que l'ocupaci¨® temporal tant en el sector p¨²blic com en el privat no es pot emprar per a llocs de treball permanents.

Com diu el refrany, si el prior juga a cartes, qu¨¨ faran els frares?