La Rep¨²blica dels deu dies

La nit del 2 d'agost del 1903 es va desencadenar a la prov¨ªncia otomana de Manastir el que posteriorment es va con¨¨ixer com Revolta d¡¯Ilinden (ilinden significa "el dia de Sant Elies"), una insurrecci¨® armada que perseguia alliberar la regi¨® de Maced¨°nia del poder otom¨¤. En la seva arrencada la revolta va tenir un ¨¨xit inesperat: els rebels van aconseguir ocupar la poblaci¨® de Kru?evo ¨C50 km al nord de l'actual Bitola¨C i proclamar l'anomenada Rep¨²blica de Kru?evo. En pocs dies van constituir una assemblea republicana i un govern provisional. Tots dos ¨°rgans pretenien reflectir la pluralitat ¨¨tnica de la poblaci¨® local, que seguint l'enfocament otom¨¤ s'expressava m¨¦s en termes religiosos que nacionals: un ter? dels seus membres eren "grecs" (adeptes del Patriarca de Constantinoble), un ter? eren "b¨²lgars" (adeptes de l¡¯Exarcat b¨²lgar), i un ter? eren "romanesos" (valacs adeptes de l'esgl¨¦sia romanesa). Pretenien reflectir-la fins a cert punt, perqu¨¨ la revolta tenia un biaix netament cristi¨¤ i en cap d'aquests ¨°rgans estava representada la nombrosa poblaci¨® musulmana de la prov¨ªncia.

La tradici¨® diu que els rebels van publicar l'anomenat Manifest de Kru?evo, on feien una crida als "germans" musulmans a no oposar-se a la Rep¨²blica, en tant i quant la revolta es dirigia contra la "tirania del Sult¨¤" i no contra "els turcs" de la prov¨ªncia, als quals no pretenia fer cap mal. Aquesta era la teoria; com explica Julian Allan Brooks en la seva tesi doctoral, "la viol¨¨ncia sect¨¤ria aviat va esclatar a les ¨¤rees controlades pels rebels quan els camperols eslaus es van venjar dels terratinents otomans i grups incontrolats es van dedicar a saquejar cases tant de musulmans com de fidels del Patriarcat grec". Francament, no podem dir que perseguir els musulmans fos una novetat a la regi¨®. Per posar un sol exemple, Justin McCarthy ha documentat molt b¨¦ en el seu llibre Death and exile la neteja ¨¨tnica soferta pels musulmans otomans des de la independ¨¨ncia de Gr¨¨cia el 1821 fins a la fi de la guerra greco-turca el 1922. Comptat i debatut: malgrat les crides a la fraternitat revolucion¨¤ria, Ilinden no va ser l'al?ament de tot el poble macedoni contra el Sult¨¤ otom¨¤ sin¨® un moviment purament eslau ¨Camb una certa implicaci¨® valaca¨C i de signe finalment antimusulm¨¤.

Rememorar-la permet meditar sobre els factors que expliquen l'¨¨xit o frac¨¤s dels processos de secessi¨® respecte a estats percebuts com a opressors

La Rep¨²blica de Kru?evo va durar exactament 10 dies. Les forces otomanes ¨Cnum¨¨ricament superiors i molt millor equipades¨C van reaccionar r¨¤pidament i van reprendre Kru?evo. El l¨ªder rebel Nikola Karev va aconseguir fugir a la ve?na Bulg¨¤ria, per¨° el territori de la seva fracassada Rep¨²blica va sofrir la desproporcionada reacci¨® del poder otom¨¤. En pocs dies 200 llogarets van ser arrasats i bandes de mil¨ªcies musulmanes locals van saquejar-lo a discreci¨®. Es calcula que m¨¦s de 9.000 llars van ser destru?des, milers de persones van ser assassinades i diverses desenes de milers van fugir espaordides de la zona.

Per qu¨¨ va fracassar la Rep¨²blica de Kru?evo? Duncan Perry considera que en l'aspecte miliar la revolta estava condemnada al frac¨¤s des del principi: els l¨ªders de la revolta "eren mestres ¨Cintel¡¤lectuals¨C imbu?ts d'idealisme i amb un programa militar nascut de la ingenu?tat". D'altra banda es va donar la circumst¨¤ncia que el gruix de la poblaci¨® camperola no es va unir a la revolta que te¨°ricament estava dissenyada per posar fi a la seva opressi¨®. I tampoc podem oblidar la rivalitat entre les diferents faccions cristianes que suposadament havien de combatre la tirania otomana com un sol home. A aquesta precarietat interna es va unir un factor decisiu: l'abs¨¨ncia de suport internacional. Les pot¨¨ncies es van desentendre de l'assumpte i van assistir impert¨¨rrites a l'aixafament de la revolta. El primer ministre brit¨¤nic James Balfour va arribar a dir al New York Times que els rebels macedonis eren m¨¦s culpables que els turcs, i fins i tot va insinuar que els macedonis havien for?at la viol¨¨ncia per provocar una intervenci¨® europea. Ni tan sols Bulg¨¤ria ¨Cque tenia confessades aspiracions territorials sobre Maced¨°nia¨C va prestar cap ajuda efectiva a la jove Rep¨²blica de Kru?evo.

115 anys despr¨¦s, a Kru?evo encara pot visitar-se el memorial de la Revolta d¡¯Ilinden ¨Cun discutible exemple de la grandiloq¨¹ent arquitectura iugoslava per a assumptes patri¨°tics. Tamb¨¦ hi ha a Kru?evo el petit museu instal¡¤lat al mateix edifici on es va proclamar la Rep¨²blica el 1903. I la casa familiar de l'acomodat Nikola Karev. Per¨° deixant de banda aquests records f¨ªsics de la Revolta d¡¯Ilinden, rememorar-la ara pot ser una bona ocasi¨® per meditar sobre alguns factors que poden contribuir a explicar l'¨¨xit o el frac¨¤s dels processos de secessi¨® respecte a estats percebuts com a opressors.