Insensatesa

"Desagra?ts¡±, pot ser que remugu¨¦s Quim Torra mentre escoltava els oradors del final de la manifestaci¨® commemorativa de l¡¯1 d¡¯octubre. A peu dret, davant de l¡¯escenari des d¡¯on es prodigaven lloances a l¡¯epopeia, cants a la resist¨¨ncia i apologia de la revoluci¨®, el president de la Generalitat, complagut i molest alhora, encaixava retrets per no estar fent efectiva la rep¨²blica. Se li imputava tamb¨¦, juntament amb el titular d¡¯Interior, la responsabilitat de les c¨¤rregues recents dels Mossos d¡¯Esquadra, un cos vist avui altre cop com ho va ser aquella llunyana primavera del 2011, quan va desallotjar els indignats acampats al parc de la Ciutadella. Un escenari repetit. Entremig, la consideraci¨® de policia propera i c¨°mplice, que tant mal ha fet al col¡¤lectiu, pel seu paper el 9-N, primer, i en els diversos esdeveniments de l¡¯any passat, despr¨¦s, i que formen part indeleble de l¡¯¨¤nima independentista que ara sembla oblidar el major Trapero. La professionalitat acostuma a no estar ben avinguda amb la manipulaci¨®.

¡°Desagra?ts¡±, pot ser que pens¨¦s el m¨¤xim mandatari catal¨¤ quan el van reprendre a la nit aquells que havia felicitat al mat¨ª. Els va agrair la pressi¨® que exercien al carrer com anteriorment els havia animat a persistir. El revers de la moneda havia estat marcat per uns retrets l¨°gics dels qui sempre han ent¨¨s el proc¨¦s a la independ¨¨ncia com el pas per recuperar la revoluci¨® pendent, encara que la gran majoria no tingui m¨¦s mem¨°ria hist¨°rica que els pamflets reeditats per algun dels seus professors frustrats. Al¡¤legats anticapitalistes, apologia de la socialitzaci¨® comunista i defensa del poble davant de les elits, com si aix¨° no fos ent¨¨s avui com una altra forma de populisme. El que hist¨°ricament va engendrar el pitjor per perdre el millor: la llibertat.

¡°Desagra?ts¡±, repudien les elits pol¨ªtiques aquelles veus properes que se¡¯ls allunyen. Cares i signatures que van encoratjar el moviment amb els seus textos i orat¨°ria, amb la seva proximitat personal i la seva aportaci¨® intel¡¤lectual, amb els seus copets a l¡¯esquena i la seva consideraci¨® de company de viatge. Per raons divergents, els qui els van al?ar com a mostra d¡¯agra?ment no entenen que els reprimeixin per tebis en la doble dimensi¨® del bany maria. O per no recon¨¨ixer p¨²blicament tants errors acumulats i assumir la penit¨¨ncia corresponent o per no treure pit i llan?ar-se al buit per augmentar el dolor que justifiqui una protesta m¨¦s contundent. Fa massa temps que es juga amb algunes paraules i s¨ªmils indesitjables, com si alguns estiguessin desitjant practicar-les. Sense v¨ªctimes no hi ha causa, semblen proclamar, tot i que hi ha causes que no mereixen v¨ªctimes, semblen oblidar.

Mentrestant, el pont aeri de la intransig¨¨ncia segueix clamant per la m¨¤ dura. La contund¨¨ncia pol¨ªtica ven, i Catalunya s¡¯ha convertit en el reclam electoral per a l¡¯Espanya m¨¦s intolerant. ?s el top¨°nim que empeny cap a la reafirmaci¨® dels conven?uts i possible esquer per als dubtosos. Aquell col¡¤lectiu capa? de veure la biga tant a l¡¯ull propi com a l¡¯ali¨¨. Aquella ciutadania que no concep l¡¯abs¨¨ncia de pol¨ªtica durant tant de temps i que ara es pren un descans encara que tingui por que s¡¯ha arribat tard. Celebra les paraules d¡¯apaivagament, per¨° concedeix data de caducitat a la seva paci¨¨ncia. Perqu¨¨ a ella es destinen les imatges reals, prol¨ªficament repetides, que eleven l¡¯an¨¨cdota a categoria de repulsa i preocupaci¨® i que obliden que dos carrers m¨¦s enll¨¤ dels atacs sempre repudiables la vida continua. L¡¯hi explico a una amiga madrilenya nerviosa pel que reflecteixen les pantalles que il¡¤luminen el seu domicili: les barricades de pneum¨¤tics i les porres desenfundades, l¡¯habitual contenidor cremant i les sirenes sonant, els escuts protectors d¡¯agents imp¨¤vids i les caputxes i els mocadors cobrint rostres d¡¯habituals de la provocaci¨®.

A aquests s¡¯adre?a Puigdemont per presentar-los de nou com a infiltrats. ?s possible que ho siguin, encara que fa faltar saber de qui. Per¨° aquest ¨¦s ja un c¨¤ntir que es pot trencar en qualsevol moment, de tant com ha anat a la font ret¨°rica. Una excusa habitual de qui detecta que les seves paraules a favor de la no viol¨¨ncia flaquegen perqu¨¨ van precedides i seguides d¡¯unes altres a favor de la resist¨¨ncia. I la hist¨°ria demostra com ¨¦s de dif¨ªcil evitar que es confonguin aquest tipus de conceptes quan els embriacs d¡¯adrenalina els converteixen en sin¨°nims.

En la d¨¨cada dels cinquanta del segle passat, una colla de talents de Rio de Janeiro va crear la bossa nova. Al capdavant, Jo?o Gilberto, Jobim i Vinicius de Moraes. Nom¨¦s pretenien reformular est¨¨ticament la samba, per¨° van revolucionar la m¨²sica. Van saber cantar-li al m¨®n el que mou i altera els seus sentiments amb una aparent candidesa, incloent-hi ¡°la insensatesa, cor m¨¦s desat¨¨s, escolta la ra¨®, sigues tan sols sincer. Aquell que sembra vents cull tempestats. Demana perd¨®. Un perd¨® apassionat. Perqu¨¨ qui no demana perd¨®, no mereix que el perdonin¡±.