El Macba exposa les seves obres mestres

Al llarg dels seus gaireb¨¦ 23 anys, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba)?ha fet 33 exposicions en les quals ha presentat, de manera parcial i temporal, la seva enorme col¡¤lecci¨® d'art contemporani formada per 5.248 obres. Des d'aquest dijous, el museu del Raval mostra les obres mestres d'aquestes peces adquirides al llarg de tots aquests anys, sobretot per la Fundaci¨® Macba, l'organisme que ha nodrit de 2.700 obres el museu. Les ¨²ltimes 37, de 18 artistes, des del 2016.

Es tracta de l'exposici¨® Un segle breu: col¡¤lecci¨® Macba?¨Cexpressi¨® que va proposar el brit¨¤nic Eric Hobsbawm per la velocitat dels canvis i la seva intensitat entre el 1914 i el 1991¨C que repassa tot el segle XX i comen?aments del segle XXI col¡¤locant les obres en ordre cronol¨°gic, per d¨¨cades, des del 1929 fins a l'actualitat, amb la idea de convertir el museu en un centre de refer¨¨ncia de l'art contemporani.

¡°La nova presentaci¨® de la col¡¤lecci¨® servir¨¤ per passar del Macba fa al Macba ¨¦s¡±, segons explica el director del centre,?Ferran Barenblit, que ha aconseguit amb la mostra un dels objectius que es va marcar despr¨¦s de ser nomenat el 2015. El problema ¨¦s que l'edifici Meier t¨¦ 4.000 metres quadrats, dels quals no tots s¨®n per a exposicions i d'aqu¨ª ve la reivindicaci¨® de creixement dels responsables del museu, que passa, segons el Pla Estrat¨¨gic aprovat fa un any, per cr¨¦ixer a la Capella de la Miseric¨°rdia. La necess¨¤ria selecci¨® d'aquesta presentaci¨® s'ha vist redu?da a nom¨¦s 194 obres i 165 documents, cosa que tamb¨¦ destaca el valor de l'important centre de documentaci¨® de qu¨¨ disposa el museu des del 2007.

Les peces ocupen tota la primera planta de l'edifici de la pla?a dels ?ngels i s'exposen amb un gran sentit did¨¤ctic. ¡°Cada ¨¤mbit ¨¦s una microexposici¨®, una estructura que es mantindr¨¤ en el temps, tot i que es renovaran les obres. La idea ¨¦s que no siguin presentacions pl¨¤cides i previsibles i que generin una reacci¨® emocional en els visitants¡±, insisteix Barenblit, que s'ha fixat l'objectiu que el seu museu ¡°arribi a nous p¨²blics i sigui m¨¦s accessible¡±. El 2017 van visitar el centre 258.202 persones, un 20% menys que l'any anterior i un 43% menys que fa 10 anys.

Exposades per primer cop

Segons la conservadora i cap de la col¡¤lecci¨® del Macba, Ant¨°nia Maria Perell¨®, en la nova presentaci¨® es poden veure nou adquisicions noves, com les serigrafies d'Anni Albers de la seva etapa de la Bauhaus o els cartells de la Guerra Civil; obres de la col¡¤lecci¨® que no s'havia pogut mostrar mai, com les tres impressionants pintures de Basquiat, els preciosistes quadres ricament emmarcats de George Condo, la mitja dotzena de dibuixos de Manolo Quejido dels anys setanta i les serigrafies pol¨ªtiques de Werker Collective.

Tamb¨¦ s'hi inclouen peces que, malgrat les 33 presentacions anteriors, no s'havien vist gaireb¨¦ mai. Entre aquestes, la impressionant pe?a de Christian Boltanski, La R¨¦serve des Suisses Morts, del 1991; un mur laber¨ªntic creat amb m¨¦s de 2.300 caixes de metall en la qual apareix la fotografia d'una persona morta, que seria dif¨ªcil de travessar si els morts fossin espanyols. No s'havia pogut veure des del 1999, segons Perell¨®.

El recorregut arrenca amb l'Exposici¨® Internacional de Barcelona del 1929 amb imatges del pavell¨® dissenyat per Mies van der Rohe i Lilly Reich; el grup GATCPAC fundat per Josep Llu¨ªs Sert i per obres de Joaqu¨ªn Torres-Garc¨ªa, Alexander Calder, Joan Mir¨® (magn¨ªfics guixos) o Brassa?, entre d'altres. Segueix la Guerra Civil, de tirs i d'imatges, com l'espl¨¨ndid cartell de Pere Catal¨¤ Pic trepitjant una gamada, i la postguerra; les protestes i el context pol¨ªtic de maig del 1968 i el 1975, amb la mort de Franco, ¡°dues de les dates significatives que apareixen reflectides a les peces de la col¡¤lecci¨®¡±, segons Tania Barson, conservadora en cap del museu. Un moment en qu¨¨ els artistes van comen?ar a experimentar amb nous llenguatges visuals per abordar temes pol¨ªtics candents o reclamar la llibertat.

A finals dels seixanta la ciutat i els seus conflictes, com l'especulaci¨® i la gentrificaci¨®, passen a ser tema art¨ªstic d'inter¨¨s, com delaten les obres de Matta-Clark. El feminisme radical, amb la re?ficaci¨®, els estereotips i els rols subalterns estan presents en l'art de finals dels setanta, com es pot veure en les peces d'Eul¨¤lia Grau, Eug¨¨nia Balcells, Marta Rosler i el col¡¤lectiu Guerrilla Girls. I el grafiti, el c¨°mic, els cartells i els videoclips que van curtcircuitar la cultura establerta per sempre als noranta, moment en qu¨¨ els artistes van comen?ar tamb¨¦ a treballar amb escenografies i instal¡¤lacions a gran escala. Com la de Juan Mu?oz, The Nature of Visual Illusion, que torna a les sales del Macba.

El recorregut posa fi a les cr¨ªtiques de l'art a les relacions econ¨°miques sorgides del neoliberalisme i la globalitzaci¨® i les seves desigualtats. No hi ha res com el drama de la migraci¨®, un tema que aborden artistes com Allan Sekula i Carlos Aires, que ha creat Mar negre, un enorme mosaic de vuit per quatre creat a partir de fusta reciclada de vaixells il¡¤legals provinents d'?frica trobats a les costes de Cadis. Tan bell com tr¨¤gic.