Vida del nen que seria poeta

Fins ara, la prosa de Joan Margarit (Sana¨¹ja, Segarra, 1938) es redu?a a les reflexions entorn de la poesia que acompanyen molts dels seus llibres, i a les Noves cartes a un jove poeta (2009); en conjunt, breus lli?ons que contenen la seva particular visi¨® de la creaci¨® liter¨¤ria. A m¨¦s, hi ha Barcelona amor final (2007), una tria de cent poemes que tenen en com¨² escenaris de la capital. Estan repartits en seccions emmarcades per uns breus textos en prosa que aporten dades biogr¨¤fiques significatives; ¨¦s un clar antecedent de l¡¯autobiografia que ara apareix sota el t¨ªtol Per tenir casa cal guanyar la guerra. Aquesta agafa des dels or¨ªgens familiars, no m¨¦s enll¨¤ dels avis, fins al 1960, quan culmina els estudis universitaris. Cada cap¨ªtol est¨¤ perfectament situat en un lloc i un lapse de temps. La narraci¨® avan?a linealment, sense anades i vingudes ni recerca de cops d¡¯efecte; tamb¨¦, sense alts i baixos de ritme ni marrades in¨²tils; palesa una escriptura no gens apressada, i pensada com es pensa un poema, equilibrant tots els elements i escollint b¨¦ les paraules.

Margarit neix en plena Guerra Civil, en una fam¨ªlia de les que han de treballar per guanyar-se la vida, i aix¨° comporta canvis freq¨¹ents de domicili. Hi s¨®n vivament retratades les mis¨¨ries del conflicte i de la postguerra, i com condicionen el car¨¤cter i el comportament de la gent ¡ª¡°la por, la ranc¨²nia i la venjan?a s¨®n sentiments for?a comuns¡±, hi escriu¡ª, per¨° seria un testimoni m¨¦s si no hi hagu¨¦s tamb¨¦ la introspecci¨® amb qu¨¨ l¡¯autor rastreja els elements que l¡¯han portat a convertir-se en poeta. Una autobiografia ¨¦s un relat que, en l¡¯aspecte literari, consisteix en la construcci¨® d¡¯un personatge, per¨° en l¡¯hist¨°ric est¨¤ obligat a ajustar-se als fets; la imaginaci¨® nom¨¦s pot aplicar-se als aspectes ¨ªntims. Les viv¨¨ncies que es van succeint estan orientades, sobretot, a explicar el sorgiment d¡¯aquesta vocaci¨®. Aix¨ª, les car¨¨ncies afectives de la mare el porten a concloure: ¡°?No respon la meva poesia a aquesta dificultat per transmetre l¡¯afecte?¡± I parlant d¡¯una noia de trets imprecisos, imaginada en somnis, afirma que ¡°la concreci¨® excessiva mata qualsevol relat, i no diguem un poema¡±. Margarit no perd ocasi¨® d¡¯enunciar i justificar la seva art po¨¨tica.

?s per aix¨° que diu, mig de broma, mig per mod¨¨stia, que aquesta autobiografia es tracta de ¡°l¡¯ep¨ªleg m¨¦s extens que he escrit¡±. ?s m¨¦s que aix¨°, ¨¦s clar, i el miler de poemes que ha escrit no la necessiten perqu¨¨ se sostenen tots sols, per¨° s¨ª que a partir d¡¯ara ens apareixeran sota una llum nova. Margarit creu que ¡°la poesia no pot sorgir m¨¦s que de la pr¨°pia exist¨¨ncia del poeta¡±; ens feia falta saber com ¡ªal marge de la professi¨® d¡¯arquitecte i especialista en c¨¤lcul d¡¯estructures¡ª la poesia ha arribat a ser el m¨¦s important en la seva vida.

El jove Margarit ¨¦s poc inclinat a dissoldre¡¯s en un grup, tendeix a l¡¯a?llament, a l¡¯observaci¨® solit¨¤ria, i a un cert autodidactisme. Al llarg del relat van sorgint temes que veurem, o que hem vist, desenvolupats en poemes; aix¨ª, d¡¯una an¨¨cdota d¡¯infantesa neix la idea recurrent d¡¯intemp¨¨rie: ¡°Els orfenats i hospicis eren durs / per¨° m¨¦s dura era la intemp¨¨rie¡± (Casa de miseric¨°rdia, 2007), o, parlant de la zona on vivia la fam¨ªlia, davant el Tur¨® Park, ens remet als espais de soledat imprescindibles per escriure: ¡°All¨ª vaig descobrir que, per ser lliure, / els que t¡¯estimen no han de saber on ets¡± (Des d¡¯on tornar a estimar, 2015). Molts passatges de l¡¯autobiografia ressonen en els versos, i aquestes correspond¨¨ncies confirmen que ¡°en lloc d¡¯escriure dietaris, he escrit poemes¡±.