Marta Orriols: ¡°Avui estem menys entrenats que mai davant la mort¡±

El dolor ¨ªntim no es destrueix; com a m¨¤xim es transforma i nom¨¦s en aquest estadi, despr¨¦s d'un notable lapse de temps, potser es pugui suportar. ?s el dur ensenyament que, despr¨¦s de passar per la r¨¤bia o la por, experimenta la Paula, neonat¨°loga de 40 anys que perd inopinadament el seu company en un accident. Marta Orriols, celebrada autora dels relats Anatomia de les dist¨¤ncies curtes amb qu¨¨ va debutar fa dos anys, es defineix com ¡°una escriptora de personatges: mai em plantejo qu¨¨ passar¨¤ sin¨® a qui li passar¨¤¡±, admet. Per¨° aquesta vegada no va haver d'imaginar gaire perqu¨¨ la veu de la Paula, protagonista d¡¯Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi; Lumen, en castell¨¤), segon llibre i primera novel¡¤la, ¨¦s en part la seva despr¨¦s de la mort del pare dels seus dos fills en accident aeri.

En una de les diverses sorpreses que ofereix la novel¡¤la, la Paula no ¨¦s una nina trencada. ¡°?s un personatge dur: la seva faceta humana nom¨¦s l'exterioritza amb els nounats, no vaig voler que respongu¨¦s al clix¨¦ de la figura femenina plorosa; la mort la deixa en un estat absolut d'alerta, de desconcert; s¨ª, de dolor, per¨° tamb¨¦ d'empipament, una actitud gaireb¨¦ de venjan?a per aquest m¨®n de fantasmes al qual ha anat a parar; vaig voler capgirar la novel¡¤la de la mort¡±, perfila Orriols (Sabadell, 1975) parlant del seu personatge. O no.

He volgut fugir del clix¨¦ de la figura femenina plorosa;? hi ha dolor, per¨° tamb¨¦ empipament, una actitud gaireb¨¦ de venjan?a per aquest m¨®n de fantasmes al qual ha anat a parar ¡±

¡°Cada vegada que em toca o em fa un pet¨® i no estem dins de la bombolla del sexe, alguna cosa xerrica; no em surt retornar-li l'afecte i descobreixo que aquests gestos tampoc em fan sentir afecte cap a mi mateixa¡±, reflexiona la Paula davant un amant que no passar¨¤ d'ocasional, un ¡°home-corda¡± que no fa oblidar l'absent, ombra que impregna mobles, llen?ols, raspall de dents... ¡°La Paula es prova dia a dia; la p¨¨rdua pesa, per¨° ho fa m¨¦s el desconcert¡±, explica la seva creadora.

No va ser f¨¤cil per a Orriols desdoblar-se: l'origen de la novel¡¤la va arribar despr¨¦s d'una xerrada amb la seva editora en castell¨¤, Silvia Querini, que li va regalar el llibre de Colm Toibin Nora Webster, novel¡¤la d'una v¨ªdua que aconsegueix tirar endavant. Li va encantar. I aix¨ª es van ajuntar, recorda avui, que ¡°els contes funcionaven i vaig decidir dedicar-me a escriure, la p¨¨rdua d'una persona i la possibilitat d'afrontar una novel¡¤la¡±. Admet que va haver-hi una primera versi¨® que va llen?ar perqu¨¨ ¡°era incapa? d'enfadar-me amb qui havia mort perqu¨¨ jo pensava en la meva parella; fins que no vaig poder fer el clic i dir ¡®Aquesta dona ha de ser diferent de tu¡¯, la cosa no funcionava; i per aix¨° la infidelitat d'ell, per exemple¡­ Ara veig que la novel¡¤la m'ha servit per ordenar el tema de la mort i el moment de la meva vida; per aix¨° de vegades la Paula marxa i entra m¨¦s la Marta reflexiva¡­ Volia versemblan?a i aix¨° nom¨¦s s'aconsegueix si ets tu mateixa¡­¡±. I per si pogu¨¦s donar a entendre el contrari, matisa r¨¤pida: ¡°En qualsevol cas, no ¨¦s autobiogr¨¤fica: no tinc la tempran?a vital per escriure sobre la nostra hist¨°ria¡±.

La tristesa no s'accepta;?la gent es veu com bolcada a estirar-te cap a aquesta presumpta normalitat que has perdut, t'has de reposar ja: els psic¨°legs et mediquen a la primera perqu¨¨ no ho passis malament...

¡°La mort mana a la vida i mai a l'inrev¨¦s¡±, sost¨¦ la Paula en una novel¡¤la que destil¡¤la que no hi ha possibilitat de refer una vida lacerada aix¨ª. ¡°Doncs crec que dono una imatge diferent amb un final llumin¨®s: que el dolor no marxa, que es transforma, que has de deixar que existeixi i muti; en el meu cas, tenir fills et fa tirar endavant; en la Paula ¨¦s, per exemple, voler tancar b¨¦ les relacions amb el seu pare¡±. I fa una reblada de clau, com sempre fa la seva protagonista: ¡°Per¨° juntament amb aix¨° queda que, de sobte, tot ¨¦s una amena?a, aquest pas de la mort et deixa el p¨°sit d'estar en alerta permanent; la por em pot, per¨° has de pensar que la vida es refar¨¤, s¨ª o s¨ª¡±.

Un altre aprenentatge de la Paula (o de la Marta) ¨¦s que ¡°no hi ha dreceres per evitar el dolor de la mort¡±, es diu al llibre. L'accepta millor la societat ara que fa 50 anys? ¡°Avui estem menys entrenats que mai davant la mort, i d'una manera exagerada: la tristesa no s'accepta, la gent es veu com bolcada a estirar-te cap a aquesta presumpta normalitat que has perdut, t'has de recuperar ja: els psic¨°legs et mediquen a la primera perqu¨¨ no ho passis malament; la gent no veu que la tristesa ¨¦s el teu espai, un estat reconfortant perqu¨¨, encara que et pot fer mal, ¨¦s l'¨²nic enlla? que et queda amb segons qu¨¨; aquesta necessitat de mostrar-nos en societat i a les xarxes tan felices ¨¦s brutal¡±.

Deixo de llegir? Rodoreda i Salter uns mesos abans d'escriure perqu¨¨ el seu estil no m'influeixi

Mar Coll i Almod¨®var

El confort, la tranquil¡¤litat dom¨¨stica i professional que transmetien els protagonistes d¡¯Anatomia¡­ disten molt de la situaci¨® de la Paula. ¡°Els relats eren m¨¦s un retrat generacional, un diccionari de les emocions, mentre que aqu¨ª domina la p¨¨rdua, encara que potser els uneixi un to ¨ªntim que jo aprecio liter¨¤riament¡±. Potser la Paula sigui un personatge que podria protagonitzar alguna obra de la irlandesa Edna O¡¯Brien, de la qual Orriols ha fet l'edici¨® d'una antologia dels seus contes, Objecte d'amor. ¡°Els seus personatges estan molt perduts, a punt de caure, els deixa a?llats en els seus conflictes; i aix¨ª i tot, l'eleg¨¤ncia i sensualitat d¡¯O¡¯Brien hi ¨¦s sempre; la meva Paula t¨¦ la mirada dels altres, que li donen la possibilitat de reconstruir-se i sortir del par¨¨ntesi en el qual est¨¤ tancada¡±.

M¨¦s propera es veu de Merc¨¨ Rodoreda, de la qual t¨¦ un deix en aquestes reflexions intimistes (¡°amb ella vaig saber que es pot abordar tot aix¨° amb l'escriptura, per¨° sempre tocant de peus a terra¡±) o de James Salter (¡°la seva descripci¨® i introducci¨® de personatges ¨¦s genial¡±). Li agraden tant que ¡°quan escric, he de parar de llegir-los mesos abans perqu¨¨ no m'influeixin els seus estils¡±. Per¨° Orriols no ¨¦s aliena al cinema (va estudiar escriptura de guions) i no li costa citar les propostes de Mar Coll. I fins i tot li sembla que la Paula ¡°t¨¦ una mica de dona Almod¨®var: valentes, apassionades, els passen coses¡­ En qualsevol cas, escric pensant a deixar espai al lector per interpretar¡±. I, en aquest cas, tamb¨¦ deixar-n¡¯hi a la pr¨°pia autora.