L¡¯escut del Bar?a i la cara de Messi

El Bar?a ¨¦s ara mateix una m¨¤quina de produir continguts, que no sempre vol dir not¨ªcies, sobretot si es t¨¦ en compte que la comunicaci¨® corporativa no t¨¦ res a veure amb el periodisme convencional, o no hauria de ser aix¨ª. No hi ha dia que des de diferents canals del club no se serveixin informacions sobre l¡¯activitat i els projectes de l¡¯entitat blaugrana. Necessita promocionar i espr¨¦mer la marca Bar?a per mantenir-se al podi del futbol mundial amb el Manchester United i el Reial Madrid i per poder pagar els sous de l¡¯equip que capitaneja Messi.

No ¨¦s estrany que hagi retocat l¡¯escut a fi d¡¯adaptar-lo a l¡¯era digital, o aix¨ª s¡¯ha venut. S¡¯ha inflat i centrat la pilota, els colors blau i grana guanyen espai i llum, desapareixen alguns ribets negres i les franges passen de cinc a set; tot plegat, una intervenci¨® massa conservadora per a alguns radicals. Tampoc ha fet el pes als barcelonistes hist¨°rics que s¡¯hagi perdut la sigla FCB perqu¨¨ entenen que les lletres li donaven identitat des que durant el franquisme van ser convertides per for?a en CFB. Els t¨¨cnics i especialistes del sector, en canvi, consideren encertat el canvi.

Tamb¨¦ es discuteix sobre el balan? econ¨°mic. La junta intenta demostrar que el club ¨¦s solvent i insisteix en l¡¯Espai Bar?a sense que s¡¯entengui per qu¨¨ es varien els criteris comptables i es parla de revisar els estatuts per suavitzar les responsabilitats dels directius, at¨¨s que el pressupost s¡¯apropa ja als 1.000 milions (960). Costa veure com s¡¯aconseguiran i despr¨¦s s¡¯incrementaran aquests ingressos mentre la despesa no para de pujar: la massa salarial supera el 70% (especialistes externs la situen al 90%), tot i que Bartomeu preveu reduir-la en 28 milions.

Els beneficis no es corresponen ni de lluny amb els ingressos i ser¨¤ dif¨ªcil mantenir l¡¯actual din¨¤mica, perqu¨¨ no sempre hi haur¨¤ un trasp¨¤s com el de Neymar i no es pensa tocar el preu dels abonaments ni el dels carnets m¨¦s enll¨¤ de l¡¯IPC. El control de la despesa es considera decisiu per mantenir la rendibilitat econ¨°mica, i en canvi no hi ha dia en qu¨¨ un jugador no demani que se li actualitzi el contracte. ?s el que t¨¦ presumir de Messi i dir que tens el millor equip del m¨®n. Aix¨° val molts cal¨¦s i, per tant, se n¡¯ha de fer publicitat.

?s a dir, per expandir la marca global als Estats Units i a ?sia ja no n¡¯hi ha prou de canviar la samarreta cada temporada sin¨® que s¡¯ha de modificar l¡¯escut, conv¨¦ fer venir b¨¦ els n¨²meros, s¡¯ha de promocionar La Masia 360 i el Bar?a Innovattion Hub, i es prioritari insistir que el Bar?a ¨¦s m¨¦s que un club cada cop que la premsa internacional entrevista el president Bartomeu aprofitant que el Bar?a juga a Londres o a Tor¨ª i vol fer-ho tamb¨¦ a Miami contra el Girona o amb qui s¡¯hi posi b¨¦. La globalitzaci¨® ¨¦s aix¨°.

Per¨° la virtualitat ¨¦s una cosa i la realitat n¡¯¨¦s una altra, i resulta que ja han plegat fins a tres vicepresidents (Monje, Vilarrub¨ª i Arroyo) i costa trobar recanvis; se n¡¯han anat empleats molt qualificats perqu¨¨ no veien cap sortida a la seva feina; i a la llotja del Camp Nou, on se suposa que es fan tractes per capitalitzar l¡¯entitat, no s¡¯hi veuen gaires m¨¦s empresaris que no siguin els patrocinadors, com ara el de Rakuten. La sensaci¨® ¨¦s que tothom treballa exclusivament per poder pagar Messi i el seu equip.

Per aix¨° Messi ha de jugar sempre. Aquesta ¨¦s la gran veritat per m¨¦s propaganda que faci la junta, per m¨¦s esmorzars de premsa que organitzi, per m¨¦s compareixences que hi hagi de Vives, per m¨¦s que somrigui Bartomeu. Per m¨¦s fum que es vengui, sempre apareix la silueta del 10. El messianisme i el barcelonisme no nom¨¦s s¨®n compatibles sin¨® que es necessiten, per¨° ara mateix el club est¨¤ tan encadenat al jugador que la directiva hauria estat conseq¨¹ent si hagu¨¦s posat la seva cara a la pilota que presideix l¡¯escut.

I, dit tot aix¨°, qui no faria un pet¨® al cul de Messi despr¨¦s de l¡¯exhibici¨® de Wembley?