Entre naps i cols

La Maria llegeix una guia de llenguatge per la igualtat per veure si tomba el seu androcentrisme. Sap que la posseeix d¡¯en?¨¤ que t¨¦ ¨²s de llengua, com si un ¨¤lien allargat li hagu¨¦s entrat per l¡¯orella fins al nucli del crani. Des de la paraula primig¨¨nia, el paio es va asseure c¨°modament al seu cap amb les cames esbatanades. Ara sap que d¡¯aix¨° se¡¯n diu manspreading i que ¨¦s molt, molt lleig. Per aquest motiu espera que la guia que llegeix sigui l¡¯eina definitiva per parlar tenint en compte la manera d¡¯asseure¡¯s de l¡¯¨¦sser que controla el seu llenguatge. Que li exorcitzi la sala de m¨¤quines de l¡¯aparell fonador, fins on se li enfonsen les arrels reptilianes, i que li capgiri el cervell d¡¯una vegada i per sempre.

Llegeix: ¡°La paraula g¨¨neres¡¯usa per a referir-se als trets culturals relacionats tradicionalment amb el sexe. Per¨° no s¡¯ha de confondre el g¨¨nere, categoria gramatical de les paraules, amb el sexe, caracter¨ªstica dels ¨¦ssers vius per classificar-los en mascles o femelles¡±. L¡¯advert¨¨ncia la sacseja. Que no confonguem el g¨¨nere amb el sexe de les paraules? De deb¨° hi ha gent tan cretina que ho faria? Potser s¨ª. No subestimem la capacitat creativa de la imbecil¡¤litat. Segur que hi ha persones que pensen que hi ha paraules tan peludes que ¨¦s indubtable que s¨®n homes. Si ¨¦s aix¨ª, les paraules que saben fer dues o m¨¦s coses alhora i li diuen al lector ¡°tu sabr¨¤s qu¨¨ fas amb el significat¡± s¨®n dones. Llenguatge amb pit i collons.

A aquests, l¡¯¨¤lien de l¡¯orella tamb¨¦ els parla sovint. A la Maria tamb¨¦: ¡°Mascul¨ª, femen¨ª... quina feinada! T¡¯imagines un m¨®n sense flexi¨® de g¨¨nere? Que f¨¤cil que ho tindr¨ªem! Te l¡¯imagines?¡±. I ella respon que s¨ª, que no costa tant, que miri al seu voltant: veu aquest m¨®n ratllat de camps de naps, com feia notar Patricia Dolera a la passada gala dels premis Goya de cinema. La superf¨ªcie del planeta sembrada d¡¯aquest ferm tubercle, sota la catifa de les muntanyes, a la gola m¨¦s profunda de l¡¯oce¨¤, tamb¨¦: naps, naps i camps de naps. En aquest m¨®n, els morfemes femenins no farien cap falta: no hi ha dona, no hi ha flexi¨® de morfema (com l¡¯acudit de les mans i el pot de galetes). L¡¯¨¦sser s¡¯of¨¨n, ell nom¨¦s volia anar per feina.

Per¨° li hem de dir que un m¨®n sense senyores, de les flexionades per la gram¨¤tica o per la vida, no ¨¦s possible mentre necessitem classificar-nos en mascles i femelles, que ¨¦s important, es veu. Perqu¨¨ vivim entre les coordenades dels naps per¨° tamb¨¦ de les cols (que, per cert, pertanyen al mateix g¨¨nere bot¨¤nic).

Aix¨ª que, guies a banda, haurem d¡¯inventar-nos una manera de reflectir aix¨° sense sentir-nos rid¨ªculs/rid¨ªcules ni malversadors/malvesadores del temps i la paci¨¨ncia dels i les lectores, esclaus/esclaves de l¡¯economia del llenguatge.

?