Villarejo i Cia., una m¨¤fia per controlar pol¨ªtics, jutges i periodistes

Jos¨¦ Manuel Villarejo va dirigir durant anys un clan policial mafi¨®s que va fer servir informaci¨® sensible sobre les activitats dels poders principals de l¡¯Estat. Engrescat pel seu afany desmesurat de lucre, Villarejo es va equipar amb una complexa infraestructura empresarial especialitzada en el xantatge per rendibilitzar els seus delictes. El seu objectiu principal va ser controlar els poders que mouen el m¨®n: el pol¨ªtic, l¡¯empresarial, el medi¨¤tic i el judicial. El veter¨¤ policia va pensar que aix¨ª es garantia la seva impunitat.

M¨¢s informaci¨®n

El director del CNI compareixer¨¤ al Congr¨¦s per la gravaci¨® a Corinna

La jutgessa Lamela envia a la pres¨® els comissaris Villarejo i Salamanca

La Fiscalia Anticorrupci¨® exposa d¡¯aquesta manera tan crua el que significa la trama muntada per Villarejo: ¡°Aquest clan policial mafi¨®s tenia com a finalitat essencial obtenir beneficis econ¨°mics de manera continuada, obtenir influ¨¨ncia en el marc de la pol¨ªtica nacional de seguretat, o influ¨¨ncia sobre c¨¤rrecs p¨²blics o persones que exerceixen la seva funci¨® en l¡¯esfera pol¨ªtica, en els mitjans de comunicaci¨® social o en l¡¯¨¤mbit de l¡¯administraci¨® de just¨ªcia, que utilitzen amb la finalitat d¡¯obtenir la impunitat de la seva actuaci¨® delictiva¡±.

Villarejo va exercir durant els ¨²ltims 20 anys com a agent encobert de la policia contra el terrorisme, la corrupci¨® o la independ¨¨ncia de Catalunya. Alhora, va treballar d¡¯investigador privat en tota mena d¡¯assumptes t¨¨rbols: de confident de periodistes per filtrar informacions interessades, o resolent crisis d¡¯empresaris a canvi de grans quantitats de diners. Durant tot aquest temps, va enregistrar a companys, amics, enemics, empresaris, clients, pol¨ªtics, periodistes, jutges i fiscals. Es tracta d¡¯un material ¡°d¡¯alt risc¡± que Villarejo va emmagatzemar per utilitzar-lo segons la seva conveni¨¨ncia i que ara ha caigut a mans de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional.

El policia posat a empresari va embolicar en els seus negocis a dos comissaris veterans: Enrique Garc¨ªa Casta?o, excap de la Unidad Central de Apoyo Operativo (UCAO), expert en treballs d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia contra el terrorisme i el crim organitzat, i Carlos Salamanca, comissari en cap de Barajas, amic de pol¨ªtics (algun, com Francisco Granados, va acabar empresonat per corrupte) i d¡¯algun jutge. Garc¨ªa Casta?o proporcionava a Villarejo el tr¨¤fic de trucades telef¨°niques de determinades persones i altres informacions delicades amb les quals el comissari jubilat podria fer xantatge als adversaris dels seus clients. A canvi d¡¯aquests serveis, l¡¯esposa i la filla del policia van gaudir d¡¯un cotxe de luxe per a cadascuna pagats per Villarejo, segons Anticorrupci¨®.

L¡¯altre comissari col¡¤laborador, Carlos Salamanca, aconseguia clients per als negocis privats de Villarejo i l¡¯ajudava, segons la Fiscalia, en operacions de blanqueig de capital. Un dels millors clients que Salamanca va apropar a Villarejo, l¡¯empresari Francisco Men¨¦ndez, va acabar amb el tripijoc il¡¤legal del comissari a trav¨¦s d¡¯una confessi¨® als fiscals en dos lliuraments. Aquella confessi¨® va desencadenar l¡¯operaci¨® judicial que va acabar amb els tres comissaris amics imputats per diferents delictes: organitzaci¨® criminal, revelaci¨® de secrets, falsedat documental, blanqueig de capital, suborn¡­

Villarejo era un agent fora de control: els seus interessos privats estaven per sobre de les estrat¨¨gies p¨²bliques marcades pels seus caps pol¨ªtics. I tot i aquest inconvenient, la c¨²pula del Ministeri de l¡¯Interior el va protegir. Quan EL PA?S va destapar fa quatre anys el seu entramat empresarial i la Unitat d¡¯Afers Interns de la policia el va denunciar davant del jutge, els principals caps del Ministeri van protegir Villarejo amb un informe que l¡¯exculpava de les seves activitats privades.

Per als seus maquinacions, es va buscar un advocat, Rafael Redondo, un expert a muntar estructures societ¨¤ries. Com a responsable de l¡¯Associaci¨® Transpar¨¨ncia i Just¨ªcia, Redondo compareixia com a acusaci¨® popular en casos de gran impacte pol¨ªtic i social. Si Villarejo no podia tenir acc¨¦s a informaci¨® rellevant a trav¨¦s dels seus contactes dins de la Policia, l¡¯aconseguia a trav¨¦s dels sumaris on compareixia el seu soci a trav¨¦s Transpar¨¨ncia i Just¨ªcia. Totes les causes per les quals es va interessar giraven entorn del poder pol¨ªtic:

Cas Campe¨®n contra Jos¨¦ Blanco (PSOE). Instru?t pel Suprem per investigar el suposat cobrament de mossegades per part del que era ministre de Foment en aquell moment, Jos¨¦ Blanco. El Tribunal va acabar arxivant la causa quan el dirigent socialista era a punt de ser processat. L¡¯associaci¨® vinculada a Villarejo va fer mans i m¨¤nigues perqu¨¨ l¡¯exministre de Foment acab¨¦s en el banc dels acusats.

Cas de desobedi¨¨ncia contra Esperanza Aguirre (PP). En la investigaci¨® judicial oberta a l¡¯expresidenta madrilenya per desobeir la policia municipal despr¨¦s d¡¯aparcar amb el seu vehicle privat en el carril bus de la Gran Via, l¡¯Associaci¨® Transpar¨¨ncia i Just¨ªcia es va retirar en l¡¯¨²ltim moment i va decidir no rec¨®rrer l¡¯arxiu, la qual cosa va salvar de la banqueta la dirigent del PP.

Cas Podemos. Transpar¨¨ncia i Just¨ªcia va compar¨¨ixer a la causa oberta contra dos regidors de Podemos que van investigar i van denunciar suposades irregularitats en el M¨¢ster de Tenis que se celebra cada any a Madrid.

Amb els enregistraments indiscriminats de Villarejo durant almenys dues d¨¨cades es pot escriure una enciclop¨¨dia general sobre els esc¨¤ndols pol¨ªtics, empresarials i judicials de la recent etapa democr¨¤tica a Espanya. Alguns, d¡¯especial transcend¨¨ncia.

Embolics a compte del Rei. Joan Carles I va abdicar el 2014 esgarrapat per alguns esc¨¤ndols que afectaven directament la seva honorabilitat. Un any despr¨¦s, Villarejo es va reunir amb l¡¯amiga ¨ªntima del monarca, Corinna Zu Sayn Wittgenstein, de la qual va enregistrar algunes confessions sobre suposats negocis irregulars del rei. Tres anys despr¨¦s, Villarejo va posar al mercat aquest enregistrament, quan ja estava a la pres¨® acusat de diversos delictes.

Contra la independ¨¨ncia de Catalunya. La crisi provocada pel desafiament inconstitucional dels independentistes va desencadenar una ¨¤mplia operaci¨® policial basada a desacreditar per corruptes els seus principals l¨ªders. El ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, era el principal impulsor d¡¯aquesta estrat¨¨gia. Villarejo va protagonitzar alguns episodis d¡¯aquella batalla, en la qual es van difondre informacions exagerades o directament falses, amplificades per determinats mitjans de comunicaci¨®. Villarejo va arribar a escriure en alguna de les seves notes informatives que els Pujol tenien a Andorra 500 milions d¡¯euros. Els diners que es van trobar en aquells comptes mai es van apropar a aquesta quantitat, ni a una desena part.

Altres informacions de la mateixa fornada van ser especialment greus i pel que se sap, eren falses. Villarejo i altres policies van difondre informes sense segell en qu¨¨ acusaven Artur Mas, l¡¯expresident catal¨¤, de cobrar mossegades multimilion¨¤ries en comptes su?ssos, o suggerien que els directors dels diaris catalans afins a la independ¨¨ncia blanquejaven capital a Suiza, o que el jutge instructor del cas Palau estava comprat pel Govern catal¨¤ de CiU.

El que Villarejo amaga en alguns dels seus enregistraments s¨®n informacions que, segons amena?a el comissari, posen en risc la seguretat de l¡¯Estat. A aquesta sensaci¨® d¡¯alarma davant de les revelacions que pugui escopir la gravadora de Villarejo, hi ha contribu?t un dels seus suposats col¡¤laboradors, el comissari Enrique Garc¨ªa Casta?o, que ha demanat declarar de nou a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional per explicar assumptes confidencials. En el seu escrit, Garc¨ªa Casta?o sol¡¤licita l¡¯autoritzaci¨® del Consell de Ministres per ¡°declarar lliurement sense les prohibicions imposades per la Llei de Secrets Oficials¡±, en relaci¨® amb la unitat policial que va dirigir i amb la seva participaci¨® en operacions contra el terrorisme, el narcotr¨¤fic o la corrupci¨®.

?