Posteguillo guanya un Planeta sense representants de la Generalitat
L'autor de novel¡¤la hist¨°rica obt¨¦ el premi amb ¡®Yo, Julia¡¯. La debutant Ayanta Barilli, finalista
Novel¡¤la hist¨°rica amb un bon, fidedigne (i extens) substrat real i protagonisme per a una dona forta i sense complexos en aquests temps de creixent empoderament d'un grup que llegeix m¨¦s que els homes a Espanya. Ni el laboratori literari m¨¦s sofisticat l'hauria encertat amb una f¨®rmula millor per a un supervendes. I aquests dos ingredients s¨®n, precisament, els eixos de Yo, Julia, obra amb la qual el c¨¨sar de la novel¡¤la de romans en castell¨¤, Santiago Posteguillo, recreant la vida de l'emperadriu romana Julia Domna, ha guanyat aquest dilluns a Barcelona la 67a?edici¨® del premi Planeta, dotat amb 601.000 euros.
Un mar violeta oscuro, hist¨°ria sobre tres generacions de dones i debut com a novel¡¤lista de la polifac¨¨tica actriu i periodista Ayanta?Barilli, filla de l'escriptor Fernando S¨¢nchez Drag¨®, ha quedat finalista (150.250 euros). A la gala del premi, celebrada dilluns a la nit a Barcelona, hi han assistit el ministre de Cultura, Jos¨¦ Guirao, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, per¨° cap representant de la Generalitat de Catalunya.
Intel¡¤ligent, ambiciosa, un punt llibertina i amant de la filosofia, J¨²lia Domna (170-217 despr¨¦s de Crist) va ser un aut¨¨ntic car¨¤cter i se li atribueix que el seu marit, Septimi Sever, es decid¨ªs a prendre les armes per v¨¨ncer els seus rivals pol¨ªtics i aconseguir el tron d'emperador. Ella el va acompanyar en les batalles de la mateixa manera que va estudiar filosofia amb els sofistes. Un car¨¤cter complex i envoltat d'intrigues i misteris perqu¨¨ l'autor de les reeixides trilogies com la d'Escipi¨®n?¨Cque els seus editors diuen que ha tingut un mili¨® de lectors¨C o la de Trajano la convert¨ªs en protagonista de la seva novel¡¤la. El t¨ªtol ¨¦s gest al m¨ªtic i popular Jo, Claudi, de Robert Graves, tot i que la J¨²lia de Posteguillo no ¨¦s la famosa dona d'August, protagonista al llibre del novel¡¤lista angl¨¨s.
"Crec que els meus personatges femenins han anat guanyant en import¨¤ncia; si abans no ha estat aix¨ª ¨¦s per culpa de les meves fonts hist¨°riques, que s¨®n tots homes", assegura Posteguillo (Val¨¨ncia, 1967), fascinat per la Roma cl¨¤ssica des d'un viatge que va fer amb sis anys a la capital italiana. Va ser una sacsejada vital que no es va traduir en literatura fins molt m¨¦s tard.
Va comen?ar a escriure fent poesia i despr¨¦s novel¡¤la negra, per¨° el que acabaria sent professor de literatura anglesa del segle XIX a la Universitat Jaume I de Castell¨® (encara exerceix) no va publicar fins als 39 anys. La hipot¨¨tica tardan?a en el seu debut va quedar r¨¤pidament compensada: el seu Africanus (2006) va ser l'inici d'una trilogia sobre el general Escipi¨®, l'Afric¨¤, vencedor d'An¨ªbal, que van completar Las legiones malditas i La traici¨®n de Roma i que s'ha convertit en una de les m¨¦s obres de m¨¦s ¨¨xit de la novel¡¤la hist¨°rica espanyola.
L'¨²s de t¨¨cniques i registres narratius m¨¦s propis del g¨¨nere polic¨ªac, aix¨ª com un ritme trepidant en qu¨¨ es combinen setges, gladiadors i conspiracions de tota mena malgrat que s¨®n hist¨°ries no exemptes de gran rigor ¡ª¡°intento ser-ho cada vegada m¨¦s; em fa por distorsionar la hist¨°ria¡±, defensa¡ª, expliquen un ¨¨xit que l'ha portat de les guerres P¨²niques a una segona trilogia, amb l'emperador Traj¨¤ com a eix, que van conformar Los asesinos del emperador, Circo m¨¢ximo?i La legi¨®n perdida.
¡°Roma ¨¦s el millor exemple de la lluita pel poder en qualsevol imperi i aix¨° est¨¤ permanentment d'actualitat¡±, assegura qui, entre mitja dotzena de reconeixements, va obtenir fa quatre anys el premi Barcino, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. Potser resultat de la seva professi¨®, Posteguillo t¨¦ tres llibres (La noche que Frankenstein ley¨® el Quijote; La sangre de los libros i El s¨¦ptimo c¨ªrculo del infierno) destinats a revelar aspectes curiosos de la literatura, narrats amb la mateixa vitalitat.
El temps narratiu que Barilli (Roma, 1969) utilitza a Un mar violeta oscuro ¨¦s m¨¦s pausat, com requereixen les indagacions intimistes que fa la protagonista, que es capbussa en el passat de la seva ¨¤via per explicar-se com un home despietat va abocar a la bogeria tres dones de la mateixa fam¨ªlia. ?s l'estrena liter¨¤ria d'una polifac¨¨tica artista. Actriu de cinema i tamb¨¦ de teatre, fins avui nom¨¦s tenia dos llibres: un de recopilaci¨® de cartes arribades a un programa de r¨¤dio que va conduir i Pacto de sangre?(2013), que va fer a quatre mans amb el seu progenitor, sobre les relacions entre pares i fills.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.