Aznavour en la ¡®chanson¡¯

Passejant per Nova York l¡¯estiu del 1995 em vaig sorprendre en veure que l¡¯aparador de la botiga de discos m¨¦s coneguda de Manhattan estava totalment dedicada a Charles Aznavour. Des que era petit sempre he estat un devot admirador del cantant franc¨¨s, per¨° no sabia que, quan ja era un veter¨¤ de la chanson, la seva fama s¡¯havia est¨¨s fins als Estats Units. Eren temps amb una implantaci¨® molt incipient d¡¯internet, en qu¨¨ hi havia una infinitat de CD amb les seves can?ons, les que jo tenia encara en vinils ¨Cabans en d¨¨iem discos o plaques¨C de 45 o 33 revolucions.

L¡¯1 d¡¯octubre, encara en plena joventut, Aznavour va morir a la provecta edat de 94 anys. Com crec que va dir Picasso ¨Cpenso que la frase no ¨¦s ni de Churchill ni d¡¯Oscar Wilde¨C, ¡°quan un ¨¦s jove, ja ho ¨¦s per a tota la vida¡±. Aix¨ª de jove va ser sempre el petit cantant nascut a Par¨ªs per¨° d¡¯ascend¨¨ncia arm¨¨nia.

Aznavour ¨¦s el pen¨²ltim representant viu ¨Cencara est¨¤ entre nosaltres la gran Juliette Gr¨¦co¨C d¡¯una generaci¨® extraordin¨¤ria de poetes-cantants francesos que va comen?ar a donar-se a con¨¨ixer cap al 1950. Certament, venien d¡¯una tradici¨® antiga que va tenir una ¨¤mplia continuaci¨® als anys trenta i quaranta, amb Maurice Chevalier, Charles Trenet i ?dith Piaf com a exemples m¨¦s notoris, per¨° als cinquanta la qualitat es va elevar fins a un nivell que, malauradament, no s¡¯han repetit.

En efecte, a mitjans dels anys seixanta, la influ¨¨ncia anglosaxona del rock i el pop va resultar funesta per a la chanson: als joves francesos, de cop, els va agafar per entusiasmar-se amb Johnny Halliday i Sylvie Vartan, una parella oblidable, per cursis embafadors com Adamo o rebels del 68 com Antoine. Els que van seguir la tradici¨® antiga, que encara en s¨®n molts, no han aconseguit, ni de bon tros, el nivell dels companys de generaci¨® d¡¯Aznavour, un grup extraordinari fortament influ?t per cert jazz nord-americ¨¤, aquell swing inigualable de Duke Ellington i Count Basie.

Em refereixo, ¨¦s clar, a Georges Brassens, sempre a dalt de tot, amb els altres a dist¨¤ncia: la citada Juliette Gr¨¦co, Catherine Sauvage, L¨¦o Ferr¨¦ (com a compositor, no com a cantant), Jacques Brel, Barbara i, en to menor, encara que de qualitat, per Gilbert B¨¦caud, Henri Salvador o Yves Montand. Aznavour se situa entre els millors, per sota de Brassens, ¨¦s clar, per¨° no inferior a cap dels altres.

A Espanya molts diuen que coneixen Aznavour perqu¨¨ han escoltat Que c¡¯est triste, Venise o La mamma. Els qui diuen aix¨° no coneixen Aznavour, es tracta de dues can?ons f¨¤cils, encomanadisses i vulgars, comercials en el pitjor sentit de la paraula. ?s com dir que t¡¯agrada Sabina perqu¨¨ et saps aquella de ¡°y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres¡­¡±, sens dubte la pitjor can?¨® que ha fet, encara que faci sospirar d¡¯enveja homes i dones amb experi¨¨ncies rom¨¤ntiques molt limitades. Aznavour ¨Ci Sabina¨C tenen can?ons rom¨¤ntiques ¨Ci no rom¨¤ntiques¨C molt millors.

Potser val la pena recordar-ne algunes, avui totes f¨¤cilment accessibles a la xarxa. Em permeto recomanar-vos, entre les d¡¯amor, Parce que, Trousse Chemise i Apr¨¨s l¡¯amour; entre les de desamor, Bon anniversaire i Tu t¡¯laisses aller; i, finalment, entre les que podr¨ªem anomenar amargues-nost¨¤lgiques, Je m¡¯voyais d¨¦j¨¤, Hier encore i Il faut savoir. Dediqueu, si us plau, una estona de la vostra vida a escoltar-les: s¨®n po¨¨tiques i realistes, ens recorden molts passatges de les nostres vides, tant alegres com tristos.

Aznavour ¨¦s quantitat ¨Cm¨¦s de mil can?ons publicades¨C i qualitat, oscil¡¤lant, sens dubte, perqu¨¨ t¨¦ de tot: can?ons bones, regulars i dolentes, tamb¨¦ extraordin¨¤ries, insuperables. Per¨° el parer que era nom¨¦s un cantant comercial i rom¨¤ntic, si el comparem amb Ferr¨¦, o conservador al costat de Brel, em sembla injust. Aznavour t¨¦ de tot. En l¡¯estil ¨¦s un crooner com Sinatra, potser d¡¯aqu¨ª ve el seu ¨¨xit a Nova York, en algunes de les seves lletres ¨¦s tendre i ingenu ¨CParce que n¡¯¨¦s un exemple¨C, per¨° tamb¨¦ ¨¦s dur, com una roca, un realista implacable quan retrata la vida infeli? de certes parelles ¨CTu t¡¯laisses aller arriba fins a la crueltat¨C i realista quan afronta, amb un humor sa, la vida, la vida mateixa en el que hem anomenat can?ons amargues nost¨¤lgiques.

En definitiva, i aqu¨ª rau possiblement el secret del seu ¨¨xit, Aznavour ho ¨¦s tot. El m¨¦s semblant a Serrat, o viceversa, disculpeu-me.