M¨¢rquez guanya al Jap¨® i aconsegueix el seu set¨¨ t¨ªtol mundial

?s el millor pilot del moment. Un dels millors pilots de la hist¨°ria del motociclisme. I no nom¨¦s perqu¨¨ aquest diumenge al Jap¨® hagi aconseguit la seva cinquena corona en MotoGP, les mateixes que Mick Doohan ¨Cdues menys que Rossi, tres menys que Agostini, el m¨¦s llorejat¨C, sin¨® per com guanya i el que (es preveu) pot guanyar encara. Marc M¨¢rquez s'ha convertit, als seus 25 anys, en el campi¨® m¨¦s jove a aconseguir set t¨ªtols mundials, doncs als de la categoria reina s'ha de sumar-ne un en 125cc i un altre amb moto2.

?s la refer¨¨ncia. ?s hist¨°ria de l'esport.

Per l'atreviment. Pel risc. Per les formes. Per la t¨¨cnica. Perqu¨¨ ha portat al motociclisme a un altre nivell. Ha convertit els grans premis en una altra cosa. En una guerra en la qual per guanyar cal sobrepassar els l¨ªmits, pensar poc, jugar sempre en el l¨ªmit. Ell posa les regles. Perqu¨¨ amb el seu pilotatge provoca carreres repletes de tocs, de les quals es viuen en un ai; carreres de les quals un pot esperar qualsevol cosa: gl¨°ria o lament; carreres en les quals participen els marges de la pista, doncs ell ¨¦s el primer que apura cada cent¨ªmetre. El que vulgui batre'l ha de jugar igual.

Es va atrevir Dovizioso aquest diumenge al Jap¨® i va acabar on moltes vegades havia fet abans M¨¢rquez, a terra. Faltava poc m¨¦s d'una volta. I l'itali¨¤, que havia controlat la carrera des del primer gir fins que el d'Honda el va avan?ar a quatre voltes del final, buscava la millor posici¨® per preparar el seu atac final. Per¨° es va quedar en l'escapat¨°ria de la desena corba, aquesta en la qual el de Ducati sabia que havia de posar tota la seva obstinaci¨® per avan?ar a l'espanyol en la seg¨¹ent corba. Per¨° ja no va arribar. Era l'¨²nica manera de frenar al nou campi¨® del m¨®n. Ho sabia l'itali¨¤. Com sabia M¨¢rquez que guanyar era la seva ¨²nica opci¨® per emportar-se el t¨ªtol a la primera oportunitat. I no pensava renunciar a aix¨°. Malgrat els riscos, malgrat el fantasma d'una caiguda. Va c¨®rrer amb un ¨²nic objectiu. I va pilotar, poc habitual en ell, com han de fer-ho els campions: amb cap, per la tra?ada. I arriscant el just, que ¨¦s un art que nom¨¦s uns pocs privilegiats coneixen.

M¨¢rquez sortia sis¨¨ en la graella, per¨° va fer una bona sortida i es va posar a roda de Miller, segon, ja en les primeres corbes. No va esperar molt per avan?ar-lo. No havia de perdre Dovi. Per a M¨¢rquez les carreres s¨®n espectacle i diversi¨®. Fins i tot els diumenges que s'est¨¤ jugant un campionat del m¨®n. I per a aix¨° va escollir una corba, la nou, a l'esquerra, com a ell li agraden: un angle bastant pronunciat en el qual va avan?ar Miller a l'inici de la prova i tamb¨¦ a Dovi, al cap de 10 girs i en el seu atac final. Apurava tant en aquella zona que fins a dues vegades va aixecar la terra que tanca la pista a la sortida de la corba deu. Gaireb¨¦ cau. Per¨° ja est¨¤ acostumat a aquests esglais. I va seguir com si res.

Quan es va posar al capdavant, va desconcertar el seu rival. A cada frenada s'esfor?ava per tancar tots els espais. Tant que la roda posterior arribava a les corbes a un pam de terra. Era necessari. Havia de pilotar aix¨ª per v¨¨ncer en un circuit en el qual va haver de compensar la falta d'acceleraci¨® de la moto amb una millor estabilitat a l'entrada de les corbes. No volia tornar a jugar-se una vict¨°ria en l'¨²ltima volta amb l'itali¨¤. I aquell, en el seu intent per trobar els espais per avan?ar-lo, va cometre un error. Aix¨ª va ser com M¨¢rquez va aconseguir guanyar un Mundial, com havia somiat. Amb una vict¨°ria. La vuitena de la temporada. Ara li queden tres grans premis per millorar el curr¨ªculum. I per divertir-se encara una mica m¨¦s.